Ves al contingut principal

Bestiari del procés: A. Merkel, L. Rabell i D. Sabater

Merkel, Angela (cancellera alemanya).
Resposta de manual, silencis eloqüents.
Tal i com han fet bona part dels analistes compromesos amb la plena llibertat del país, la millor manera de valorar la intervenció de la cancellera Merkel en l’afer català (anunciada prèviament per via diplomàtica al Govern català), és comparar-la amb el procés de disgregació de l’antiga Iugoslàvia. Fer-ho així dóna la mesura exacta per calibrar l’estrepitós fracàs de la diplomàcia espanyola. A les taxatives amenaces d’aleshores, amb negativa absoluta a un reconeixement futur de la independència, s’oposa ara la voluntat expressa de negar-se a opinar sobre les conseqüències d’una declaració unilateral a Catalunya i a les seves conseqüències en relació a la UE. Només una rutinària i equívoca menció al concepte d’integritat territorials als Tractats que un observador no implicat com ara la premsa nordamericana va qualificar de vaguetat.

Rabell, Lluís (cap de llista de Catalunya Sí que es Pot al Parlament de Catalunya).
Mirada espanyola.
Finalment, ha estat Pablo Iglesias qui ens ha comunicat que el seu candidat a Catalunya per a les eleccions del 27-S no assistirà a la Via Lliure de la Meridiana. Més tard, Rabell ha explicat que per primera vegada en molts anys no participarà en les mobilitzacions reivindicatives de la Diada. M’ha recordat el famós acudit del conductor solitari que s’exclama que tothom tret d’ell s’ha tornat boig i circula en contra direcció. Una mena de sisè sentit. Justament quan el país té al davant la possibilitat de fer la revolució més gran dels darrers tres segles el revolucionari decideix quedar-se a casa. El seu marc de referència, per desgràcia, és ja només Espanya. Conscients de la impossibilitat de guanyar a Catalunya, esperen només un canvi miraculós a Madrid. Taumatúrgic i lent, perquè ja parlen de fer efectiu el dret a decidir d’aquí a dues generacions.

Sabater, Dolors (alcaldessa de Badalona).
Sensibles amb el país i amb el món.
Talment com el nou alcalde de Sabadell, el republicà Juli Fernández, l’alcaldessa de Badalona ha manifestat públicament la seva voluntat de participar a la Via Lliure a la Meridiana de Barcelona. Fa prevaldre, doncs, el seu compromís amb el país, per sobre dels seus lligams electorals: una bona lliçó per a la seva homòloga barcelonina davant la votació de dilluns sobre l’entrada de Barcelona a l’AMI. Sabater, a més, ha estat impulsora de la xarxa de ciutats-refugi dels Països Catalans que s’ofereixen com a espais acollidors per a fer front al drama humanitari de l’exili que provoca des de fa mesos la guerra a Síria i l’Iraq. Una vegada més, en contradicció amb aquells que volen contraposar la mirada propera i la universal, es demostra que no només no són incompatibles sinó que acostumen a aparèixer indestriables. Qüestió de sensibilitats.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…