Ves al contingut principal

Bestiari del procés: A. Merkel, L. Rabell i D. Sabater

Merkel, Angela (cancellera alemanya).
Resposta de manual, silencis eloqüents.
Tal i com han fet bona part dels analistes compromesos amb la plena llibertat del país, la millor manera de valorar la intervenció de la cancellera Merkel en l’afer català (anunciada prèviament per via diplomàtica al Govern català), és comparar-la amb el procés de disgregació de l’antiga Iugoslàvia. Fer-ho així dóna la mesura exacta per calibrar l’estrepitós fracàs de la diplomàcia espanyola. A les taxatives amenaces d’aleshores, amb negativa absoluta a un reconeixement futur de la independència, s’oposa ara la voluntat expressa de negar-se a opinar sobre les conseqüències d’una declaració unilateral a Catalunya i a les seves conseqüències en relació a la UE. Només una rutinària i equívoca menció al concepte d’integritat territorials als Tractats que un observador no implicat com ara la premsa nordamericana va qualificar de vaguetat.

Rabell, Lluís (cap de llista de Catalunya Sí que es Pot al Parlament de Catalunya).
Mirada espanyola.
Finalment, ha estat Pablo Iglesias qui ens ha comunicat que el seu candidat a Catalunya per a les eleccions del 27-S no assistirà a la Via Lliure de la Meridiana. Més tard, Rabell ha explicat que per primera vegada en molts anys no participarà en les mobilitzacions reivindicatives de la Diada. M’ha recordat el famós acudit del conductor solitari que s’exclama que tothom tret d’ell s’ha tornat boig i circula en contra direcció. Una mena de sisè sentit. Justament quan el país té al davant la possibilitat de fer la revolució més gran dels darrers tres segles el revolucionari decideix quedar-se a casa. El seu marc de referència, per desgràcia, és ja només Espanya. Conscients de la impossibilitat de guanyar a Catalunya, esperen només un canvi miraculós a Madrid. Taumatúrgic i lent, perquè ja parlen de fer efectiu el dret a decidir d’aquí a dues generacions.

Sabater, Dolors (alcaldessa de Badalona).
Sensibles amb el país i amb el món.
Talment com el nou alcalde de Sabadell, el republicà Juli Fernández, l’alcaldessa de Badalona ha manifestat públicament la seva voluntat de participar a la Via Lliure a la Meridiana de Barcelona. Fa prevaldre, doncs, el seu compromís amb el país, per sobre dels seus lligams electorals: una bona lliçó per a la seva homòloga barcelonina davant la votació de dilluns sobre l’entrada de Barcelona a l’AMI. Sabater, a més, ha estat impulsora de la xarxa de ciutats-refugi dels Països Catalans que s’ofereixen com a espais acollidors per a fer front al drama humanitari de l’exili que provoca des de fa mesos la guerra a Síria i l’Iraq. Una vegada més, en contradicció amb aquells que volen contraposar la mirada propera i la universal, es demostra que no només no són incompatibles sinó que acostumen a aparèixer indestriables. Qüestió de sensibilitats.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…