Bestiari del procés: A. Merkel, L. Rabell i D. Sabater

Merkel, Angela (cancellera alemanya).
Resposta de manual, silencis eloqüents.
Tal i com han fet bona part dels analistes compromesos amb la plena llibertat del país, la millor manera de valorar la intervenció de la cancellera Merkel en l’afer català (anunciada prèviament per via diplomàtica al Govern català), és comparar-la amb el procés de disgregació de l’antiga Iugoslàvia. Fer-ho així dóna la mesura exacta per calibrar l’estrepitós fracàs de la diplomàcia espanyola. A les taxatives amenaces d’aleshores, amb negativa absoluta a un reconeixement futur de la independència, s’oposa ara la voluntat expressa de negar-se a opinar sobre les conseqüències d’una declaració unilateral a Catalunya i a les seves conseqüències en relació a la UE. Només una rutinària i equívoca menció al concepte d’integritat territorials als Tractats que un observador no implicat com ara la premsa nordamericana va qualificar de vaguetat.

Rabell, Lluís (cap de llista de Catalunya Sí que es Pot al Parlament de Catalunya).
Mirada espanyola.
Finalment, ha estat Pablo Iglesias qui ens ha comunicat que el seu candidat a Catalunya per a les eleccions del 27-S no assistirà a la Via Lliure de la Meridiana. Més tard, Rabell ha explicat que per primera vegada en molts anys no participarà en les mobilitzacions reivindicatives de la Diada. M’ha recordat el famós acudit del conductor solitari que s’exclama que tothom tret d’ell s’ha tornat boig i circula en contra direcció. Una mena de sisè sentit. Justament quan el país té al davant la possibilitat de fer la revolució més gran dels darrers tres segles el revolucionari decideix quedar-se a casa. El seu marc de referència, per desgràcia, és ja només Espanya. Conscients de la impossibilitat de guanyar a Catalunya, esperen només un canvi miraculós a Madrid. Taumatúrgic i lent, perquè ja parlen de fer efectiu el dret a decidir d’aquí a dues generacions.

Sabater, Dolors (alcaldessa de Badalona).
Sensibles amb el país i amb el món.
Talment com el nou alcalde de Sabadell, el republicà Juli Fernández, l’alcaldessa de Badalona ha manifestat públicament la seva voluntat de participar a la Via Lliure a la Meridiana de Barcelona. Fa prevaldre, doncs, el seu compromís amb el país, per sobre dels seus lligams electorals: una bona lliçó per a la seva homòloga barcelonina davant la votació de dilluns sobre l’entrada de Barcelona a l’AMI. Sabater, a més, ha estat impulsora de la xarxa de ciutats-refugi dels Països Catalans que s’ofereixen com a espais acollidors per a fer front al drama humanitari de l’exili que provoca des de fa mesos la guerra a Síria i l’Iraq. Una vegada més, en contradicció amb aquells que volen contraposar la mirada propera i la universal, es demostra que no només no són incompatibles sinó que acostumen a aparèixer indestriables. Qüestió de sensibilitats.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas