Ves al contingut principal

Bestiari del procés: P. Iglesias, E. Juliana i P. Morenés

Iglesias, Pablo (secretari general de Podemos).
Etnicisme vergonyós.
La primera de les visites de campanya ens ha portat el Pablo Iglesias més lamentable. Com si es tractés de Raimon Obiols i Felipe González, tres dècades més tard, es repeteix l’escena d’una certa esquerra catalana subordinada a l’esperança d’una Espanya que, a desgrat nostre, està encantada de ser com és. Ni el PSOE més rampant i crescut havia arribat tan lluny en el segregacionisme. Llançant per la borda l’herència història del PSUC, Iniciativa ha lliurat armes i bagatges al lerrouxisme més descarnat. Com un pop en un garatge, després de relacionar Pedralbes (on guanya Ciudadanos) amb l’independentisme, el líder de plató ha cridat els catalans d’origen andalús i extremeny a votar per fer fora Mas i Rajoy. Una increïble apel·lació etnicista a dividir els catalans per raons d’origen. Al dia següent, amb el suport del candidat Rabell. Penós.

Juliana, Enric (director adjunt de “La Vanguardia”).
Campanya d’autolesió.
El vodevil ha estat genial. Hores de riure sense aturador. De fet, òptim per a l’independentisme. En la història dels trets al peu: el de la parella Felipe-Juliana, discutint-se a l’hora d’esventrar davant de tothom la Tercera Via que se suposa que haurien d’estar obrint, mereix per títol propi un lloc inesborrable. Crec que haurien de retirar la samarreta. El desmentiment del desmentiment de l’expresident espanyol, el millor reflex del desgavell de la campanya dependentista. No serà que volem que guanyem? Capítol apart mereix la revelació del gran pope del periodisme català sobre el seu tracte amb els entrevistats: se’ls envia els textos abans de la publicació per obtenir el seu vistiplau. També les preguntes abans? Realment, una pràctica modèlica i moderadíssima de periodisme incisiu.

Morenés, Pedro (ministre de Defensa).
Indignar en campanya.
L’estratègia del dependentisme és realment incomprensible. El catàleg de la por i l’amenaça, per abusiu en els termes i repetitiu fins a la sacietat durant cinc anys, sense cap contrapès positiu, ha perdut ja qualsevol tipus d’eficiència. Ja no espanten ningú. I, en canvi, encara són capaços d’indignar. Les amenaces del ministre sobre el paper de l’exèrcit en relació al plet català són un autèntic incentiu per portar a les urnes gent que, potser, preferiria quedar-se a casa, però que, amenaçada de manera tan barroera, pot acabar essent irremissiblement temptada per la possibilitat de castigar-los electoralment amb una sonora plantofada. Gràcies, ministre, realment no es pot demanar més. Bé, sí, que el seu Ministeri deixi de gastar desaforadament els recursos públics d’un estat endeutat insuportablement.

Comentaris

  1. P. Iglésias: No saben què cal fer. El socialisme va ser una comèdia que els va esclatar a sobre quan se'ls pregunta què fer?
    E. Juliana: Passo d'ell i m'aboco en contra de la dita, en altres moments i llocs, sobre la qualitat d'aquest antic "presidente". Per a mi, va ser nefast i va fer començar la nostra caiguda nacional.
    P. Morenés: Que bonic escoltar-lo! És realment "La voz de su amo militar" que és qui li compra el seu armament que ell produeix... Hauria d'estar a la presó.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…