Ves al contingut principal

Bestiari del procés: R. Albinyana, J. Asens i S. Barneda

Albinyana, Roger (secretari d’Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya).
Golàs per l’escaire.
García-Margallo encara deu estar palpant-se, astorat, per comprendre per on és que li van colar no el vot, sinó el gol de la seva vida. Una representació del govern català rebuda ni més ni menys que per la Comissió d’Afers Estrangers del Congrés dels Estats Units. I, acte seguit, declaracions del president del subcomitè per a afers europeus i de diversos congressistes demòcrates i republicans en suport al dret dels catalans a decidir en llibertat si volen (o no) continuar fent part d’Espanya. Senzillament espectacular. I tot plegat, a poc més de 24 hores de l’inici de la campanya electoral més important de la història de Catalunya. Sense dubte, els Estats Units, la seva premsa i els sectors dirigents, s’albiren com a un dels terrenys més abonats per donar suport a la nostra causa de llibertat.

Asens, Jaume (regidor de Barcelona en Comú).
No a l’AMI, sí a l’amo.
Amb aquest tuit brillant, un perfil satíric del president Mas a les xarxes socials sintetitzava l’actitud dels regidors de Barcelona en Comú (també, la dels declaradament independentistes com Asens) en relació a l’adscripció de l’Ajuntament de la capital catalana a l’Associació de Municipis per la Independència. L’excusa d’electoralisme resulta sorprenent, si tenim en compte que la candidatura de confluència va guanyar les eleccions el 24 de maig, fa gairebé cinc mesos. Encara fóra acceptable si ja tinguéssim damunt la taula la data de la consulta que suposadament van prometre en el seu programa. Sense fixar-la, sembla que l’electoralisme podria ser més aviat el de mirar cap a una altra banda per a no perjudicar els interessos del gran líder Pablo Iglesias el 20 de desembre.

Barneda, Sandra (periodista).
Consciència sobrevinguda.
Aquests dies s’ha estrenat “El Trencadís”, el nou programa de tarda al rescat de la televisió comtal on s’enterren milions en pèrdues. El que era difícil d’esperar és que la presentadora, crescuda a Telemadrid i Tele5, aprofités per llançar-lo a través d’una denúncia de les consignes rebudes a la televisió pública madrilenya sobre la necessitat de repartir llenya als catalans. Sorprenent, perquè hem vist prou vegades la seva vehemència i la complaença en tertúlies de monocultiu anticatalà com per a creure’ns, just ara que torna a treballar a Catalunya, que tot eren només exigències del guió. Figures com ella, la Griso, la Barceló o tants d’altres tenen tot el dret a fer carrera a les Espanyes. A prioritzar, en parlar de Catalunya, l’èxit “professional” al rigor periodístic, però el que arriba al súmmum és que, en tornar, ens vulguin fer passar per cecs, sords i estúpids.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…