Bestiari del procés: R. Albinyana, J. Asens i S. Barneda

Albinyana, Roger (secretari d’Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya).
Golàs per l’escaire.
García-Margallo encara deu estar palpant-se, astorat, per comprendre per on és que li van colar no el vot, sinó el gol de la seva vida. Una representació del govern català rebuda ni més ni menys que per la Comissió d’Afers Estrangers del Congrés dels Estats Units. I, acte seguit, declaracions del president del subcomitè per a afers europeus i de diversos congressistes demòcrates i republicans en suport al dret dels catalans a decidir en llibertat si volen (o no) continuar fent part d’Espanya. Senzillament espectacular. I tot plegat, a poc més de 24 hores de l’inici de la campanya electoral més important de la història de Catalunya. Sense dubte, els Estats Units, la seva premsa i els sectors dirigents, s’albiren com a un dels terrenys més abonats per donar suport a la nostra causa de llibertat.

Asens, Jaume (regidor de Barcelona en Comú).
No a l’AMI, sí a l’amo.
Amb aquest tuit brillant, un perfil satíric del president Mas a les xarxes socials sintetitzava l’actitud dels regidors de Barcelona en Comú (també, la dels declaradament independentistes com Asens) en relació a l’adscripció de l’Ajuntament de la capital catalana a l’Associació de Municipis per la Independència. L’excusa d’electoralisme resulta sorprenent, si tenim en compte que la candidatura de confluència va guanyar les eleccions el 24 de maig, fa gairebé cinc mesos. Encara fóra acceptable si ja tinguéssim damunt la taula la data de la consulta que suposadament van prometre en el seu programa. Sense fixar-la, sembla que l’electoralisme podria ser més aviat el de mirar cap a una altra banda per a no perjudicar els interessos del gran líder Pablo Iglesias el 20 de desembre.

Barneda, Sandra (periodista).
Consciència sobrevinguda.
Aquests dies s’ha estrenat “El Trencadís”, el nou programa de tarda al rescat de la televisió comtal on s’enterren milions en pèrdues. El que era difícil d’esperar és que la presentadora, crescuda a Telemadrid i Tele5, aprofités per llançar-lo a través d’una denúncia de les consignes rebudes a la televisió pública madrilenya sobre la necessitat de repartir llenya als catalans. Sorprenent, perquè hem vist prou vegades la seva vehemència i la complaença en tertúlies de monocultiu anticatalà com per a creure’ns, just ara que torna a treballar a Catalunya, que tot eren només exigències del guió. Figures com ella, la Griso, la Barceló o tants d’altres tenen tot el dret a fer carrera a les Espanyes. A prioritzar, en parlar de Catalunya, l’èxit “professional” al rigor periodístic, però el que arriba al súmmum és que, en tornar, ens vulguin fer passar per cecs, sords i estúpids.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas