Ves al contingut principal

De 18 mesos a 18 dies

Un dels aspectes, al meu parer, menys clars de l’itinerari posterior al 27-S és el termini de 18 mesos fixat per fer efectiva la desconnexió d’Espanya. A mi sempre m’ha semblat clar que el devessall de mesures repressives que anirà desencadenant la metròpoli farà del tot insostenible la situació. Una vegada desencadenat el procés caldrà començar a desobeir sistemàticament i això requerirà d'immediat una declaració d’independència amb la seva llei de transitorietat jurídica i les seves disposicions d'urgència per assegurar el control del territori per part del nou estat naixent. La decisió exprés del Partit Popular de modificar a mata-degolla la llei del Tribunal Constitucional a fi de multar i/o inhabilitar els càrrecs i funcionaris que ignorin les seves prohibicions fa més clara encara la situació que ens trobarem després de la gran victòria independentista de d’aquí menys d’un mes. Així, doncs, sempre amatents a desemboirar el camí, els espanyols ens empenyen una vegada més a cremar les naus. Allò que, des dels acords de full de ruta del març entre Convergència i Esquerra, es volia fer durar 18 mesos, en realitat, només podrà durar 18 dies.

Comentaris

  1. La DUI serà inevitable si es vol la independència, ja que amb Rajoi serà impossible negociar rés. I haurà de ser immediatament després de guanyar el 27-S. Sinò se'ns menjaràn. Adéu Spain!

    ResponElimina
  2. Sí, trobo que encara hi poses massa dies de coll. Tal com ho estan posant -i ja era de suposar!- cal anar molt a corre-cuita perquè si no se'ns menjaran bo i crus. No són capaços de negociar ni parlar-ne de res. En Mas s'ha de treure la capa de l'elegància i posar-se la de guerriller.
    Potser sigui convenient que la primera celebració parlamentària sigui feta al mateix palau, però la que vagi a continuació caldrà fer-la en lloc secret.

    ResponElimina
  3. O segons com vagi la nit electoral.... 18 hores per fer la DUI

    ResponElimina
  4. Jo perdoneu, llevat de les Cups, no veig ni prou determinació, ni valentia ni coratge per crear un nou país, ni molt menys per desconectar, ni per fer la DUI, per tant no us amoïneu pels 18 mesos, tindrem tot el temps del mon.

    ResponElimina
  5. Anònim et put entendre. Però prefereixo esperar al resultat del 27-S i veure com reacciona el nostre govern. Llavors et contestaré. Fins aleshores, ànims i no ens posem nerviosos, que sòn 24 díes. Salut e independència!

    ResponElimina
  6. Si els de Junts Pel Si fossin una colla de xirucaires anarcos, la serietat i el sentit d'Estat, que per cert és el que volem construir, ni hi seria present. Si el 27 després del recompte els del SI tenim la majoria absoluta, al dia seguent no és farà cap DUI. Primer s'ha de constituir el Govern legitim, després i per mandat democràtic el Govern proposara al Govern espanyol obrir negociacions i només després de la resposta o no resposta, és quan la legitimitat serà complerta. Si l'Estat espanyol vol negociar, el que Catalunya negociara és la separació en termes amistosos, ens al contrari serà el moment de fer la Declaració d'Independència. D'això s'én diu coherència i del que qualsevol país democràtic admet com dret d'Autodeterminació complerta. Tot i així, si per omplir de legalitat el nou Estat cal esperar, s'haurà de fer, doncs sense una legalitat que ampari els fets del nou Estat, provablement dificultaria el reconeixement internacional del nou Estat. En política res és blanc o negre i les decisions per fer un nou Estat tampoc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho sento boi, rera aquesta parafernàlia legal, només hi veig falta de coratge i perdua de temps , o es que mentre el govern català compleix els terminis i les legalitats formals , els altres estaran parats en la seva guerra bruta ? cony siguem seriosos, prou d'anar amb el lliri del bonisme a la ma.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…