Ves al contingut principal

La broma s’ha acabat

Amb el cap girat. Per fer-se la foto amb somriure d’anunciant de dentífric, mentre una espurna li brilla entre les dents. Alguns, a base de legislar més i més repressió, creuen que poden decidir què és allò que pot i que no pot voler la gent. La política des del despatx de la metròpoli, tal i com agrada a les elits. En efecte, davant la revolta catalana, la broma s’ha acabat: sí, tota una manera de fer política al Regne d’Espanya postfranquista.

Comentaris

  1. Efectivament, Granollacs. Jo també vaig pensar que la frase d'en Garcia Albiol li li giraríem envers ell i el seus. És el que nosaltres quan anem a dipositar el vot el 27-S.

    ResponElimina
  2. La broma ja fa 300 anys que dura! Aquests falangistes del PPSOE no paren de dir mentires i falsedats per il·luminar als indecisos -encara-. I Europa fent la puta i la ramoneta. Potser encara ens haurem de plantejar què hi farem a la Europa dels "drets humans"? Espanya quina misèria de polítics, i de societat que pràcticament callen i atorguen. A hores d'ara ja està tot dit i decidit, les clavegueres plenes de porqueria i la premsa apunt. Per cert, benvinguts els visitants del PPSOE a la campanya de la nova República Catalana! Salut e independència!

    ResponElimina
  3. Potser ens ajudi a millorar la quota dels del Sí el posicionament favorable dels empresaris catalans, al marge dels de Foment del Treball, perquè sinó encara ho veig massa just, massa a la vora de l'empat, per més que els superem una mica.
    Però, que justets que anem, massa!!

    ResponElimina
  4. llegit al programa de @JuntsPelSi: "Negociarem amb l’Estat espanyol un acord de gestió dels fons comuns de l’Arxiu de la Corona d’Aragó"

    Això si que és una broma oi?
    Perquè si aquest és el nivell de negociació que tindrem en el repartiment d'actius i passius, com deia la meva mare, què deu ens agafi confessats

    la independència també i sobretot ens ha de servir per treure'ns els mediocres de sobre

    No tinc cap mena de por, ni per vagar indefinidament per l'espai sideral ni per les guerres espanyoles, l'únic que em fa veritable por, és el papanatisme que s'està instal·lant en els nostres polítics i la nostra societat

    Eliseu

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…