Ves al contingut principal

Bestiari del procés: M. Arranz, J. Borrell i A. Colau

Arranz, Marc (extra de la sèrie “Joc de Trons”).
Som inferiors.
Una part important dels espanyols ens mira amb estima. Fins i tot, amb admiració. Però, en paral·lel, per desgràcia (és un afer preocupant del qual entitats com Drets, afortunadament, ja han pres bona nota) l’esforç continuat de tots els mitjans públics i privats llançant consignes inequívoques contra nosaltres aconsegueix solidificar, de manera creixent, un substrat de catalanofòbia llefiscós i omnipresent. Aquests dies n’hem tingut bona mostra a través de la història d’aquest extra de la popular sèrie televisiva que es grava aquests dies a Girona i que, en demanar un canvi d’horari, per poder assistir a la Via Lliure de la Meridiana, va rebre per resposta una negativa radical acompanyada d’insults i vexacions. Sí, necessitem un estat també per ser respectats com a col·lectivitat i cadascun de nosaltres.

Borrell, José (exministre socialista).
De l’insult al reconeixement.
Aquesta setmana un informe confegit per un grup d’economistes vinculats a l'ANC situava una Catalunya independent com a membre de l'Eurozona i de la UE, tot i l'oposició del govern espanyol. Alhora, la batalla dels arguments econòmics és tan escandalosament desigual que fins i tot, en presentar el seu llibre a rebuf del procés, un conspicu dependentista madrileny d’origen català com en Borrell ha hagut d’admetre que els números de la independència tindrien en qualsevol cas signe positiu. Però, que, per un augment de només 1,5 punts en el PIB, no valdria la pena. Vaja, vaja. Si admeten ja aquesta xifra, imagineu-vos per on deu anar la veritat... Hi ha l’element principal, però, impossible de quantificar: una Catalunya independent seria un país que respectaria la dignitat i els drets bàsics dels seus ciutadans, no com ara.

Colau, Ada (alcaldessa de Barcelona).
Des del sofà també es pren partit.
Aquesta setmana, tot i el seu compromís inicial amb la mobilització més important de la història contemporània d’Europa, la líder de Barcelona en Comú s’ha desdit de la seva assistència a una Via Lliure a la Meridiana que camina amb pas ferm cap al ple absolut. La notícia ha suscitat l’aplaudiment immediat del nacionalisme espanyol, cosa que hauria de fer-la reflexionar molt seriosament. Quan t’aplaudeix la Soraya, mau. I és que, per més que vulguin evitar-ho, aquests no són bons temps per fer l’estàtua. Per molt que els incomodi admetre-ho el caràcter plebiscitari del 27-S creix dia a dia. I aquests pocs més de vint dies que ens queden obligaran tothom a prendre partit, amb la llibertat nacional o amb la dependència. Dir, com Colau, que t’afegiràs al projecte del cavall guanyador és un paper trist per a qualsevol prescriptor social i polític.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…