Bestiari del procés: M. Arranz, J. Borrell i A. Colau

Arranz, Marc (extra de la sèrie “Joc de Trons”).
Som inferiors.
Una part important dels espanyols ens mira amb estima. Fins i tot, amb admiració. Però, en paral·lel, per desgràcia (és un afer preocupant del qual entitats com Drets, afortunadament, ja han pres bona nota) l’esforç continuat de tots els mitjans públics i privats llançant consignes inequívoques contra nosaltres aconsegueix solidificar, de manera creixent, un substrat de catalanofòbia llefiscós i omnipresent. Aquests dies n’hem tingut bona mostra a través de la història d’aquest extra de la popular sèrie televisiva que es grava aquests dies a Girona i que, en demanar un canvi d’horari, per poder assistir a la Via Lliure de la Meridiana, va rebre per resposta una negativa radical acompanyada d’insults i vexacions. Sí, necessitem un estat també per ser respectats com a col·lectivitat i cadascun de nosaltres.

Borrell, José (exministre socialista).
De l’insult al reconeixement.
Aquesta setmana un informe confegit per un grup d’economistes vinculats a l'ANC situava una Catalunya independent com a membre de l'Eurozona i de la UE, tot i l'oposició del govern espanyol. Alhora, la batalla dels arguments econòmics és tan escandalosament desigual que fins i tot, en presentar el seu llibre a rebuf del procés, un conspicu dependentista madrileny d’origen català com en Borrell ha hagut d’admetre que els números de la independència tindrien en qualsevol cas signe positiu. Però, que, per un augment de només 1,5 punts en el PIB, no valdria la pena. Vaja, vaja. Si admeten ja aquesta xifra, imagineu-vos per on deu anar la veritat... Hi ha l’element principal, però, impossible de quantificar: una Catalunya independent seria un país que respectaria la dignitat i els drets bàsics dels seus ciutadans, no com ara.

Colau, Ada (alcaldessa de Barcelona).
Des del sofà també es pren partit.
Aquesta setmana, tot i el seu compromís inicial amb la mobilització més important de la història contemporània d’Europa, la líder de Barcelona en Comú s’ha desdit de la seva assistència a una Via Lliure a la Meridiana que camina amb pas ferm cap al ple absolut. La notícia ha suscitat l’aplaudiment immediat del nacionalisme espanyol, cosa que hauria de fer-la reflexionar molt seriosament. Quan t’aplaudeix la Soraya, mau. I és que, per més que vulguin evitar-ho, aquests no són bons temps per fer l’estàtua. Per molt que els incomodi admetre-ho el caràcter plebiscitari del 27-S creix dia a dia. I aquests pocs més de vint dies que ens queden obligaran tothom a prendre partit, amb la llibertat nacional o amb la dependència. Dir, com Colau, que t’afegiràs al projecte del cavall guanyador és un paper trist per a qualsevol prescriptor social i polític.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas