Ves al contingut principal

Perquè demà votaré Junts pel Sí

Avui, dia de reflexió, encara que tard, us trasllado la meva. Amb el vot, demà, vull premiar sobretot la responsabilitat d’alguns sobiranistes, els qui em considero més propers. Els més pacients lectors d’aquest bloc ja sabeu ben bé el que penso de com ha anat tot plegat. Vaig defensar que calia portar el 9-N fins a les darreres conseqüències o, si es desistia per manca d’acord, convocar eleccions plebiscitàries en aquella data o molt poc després. Tot el que ha vingut després m’ha semblat, com a tothom, força lamentable. Sobretot, per la manca de diàleg i de confiança que havia propiciat i embarrancat un clima irrespirable al si de l’independentisme. Afortunadament, al juliol tots plegats vàrem aconseguir redreçar la nau, amb un acord definitiu per a les eleccions plebiscitàries que hauríem d’haver fet deu mesos abans. De raons per votar Junts pel Sí n’hi ha unes quantes que em motiven: la força del missatge al món i la fi dels debats interminables a cada revolt del camí, potser en són les principals, però no les que em decideixen a fer el pas.

La CUP-Crida Constituent, a canvi, té l’atractiu indubtable de l’equilibri entre passat net i proposta d’un futur més just, entre alliberament nacional i social, tot d’una peça, amb lideratges col·lectius exemplars. El meu entorn, fins i tot molts dels votants tradicionals d’Esquerra ha decidit, ras i curt, premiar la coherència ideològica dels anticapitalistes. Votar pur és agradós. Un servidor, però, he determinat que votaré Junts pel Sí precisament per a que ells, demà, puguin votar ben satisfets la CUP. Perquè sense els qui s’han embrutat les mans no seríem on som. Sense el sacrifici dels qui han acceptat enfangar-se no existiria el 27-S. Al contrari, hauríem entrat en una guerra intestina, total, al si del sobiranisme que hauria enviat en orris, probablement, l’esforç de tota una generació. Hi ha qui ha nascut per lluir, a d'altres, com sempre, els correspon fer de camàlics de la història. Sense ells, però, la nit de demà uns i altres no podríem abraçar-nos amb els ulls plorosos d’emoció per una victòria històrica. Pensa-hi.

Comentaris

  1. Acabo d'arribar d'estar-nos fent tombs per la costa, tenint com a eix Tamariu. L'ambient és clarament indep. a pesar d'haver-hi encara molts estrangers que no rasquen bola. Estranyats i, fins i tot, encuriosits llegint algun diari del país tan moderat com és La Vanguardia. Espanyolista discret en dic jo.
    En fi, coincideixo plenament en la teva valoració sobre l'esforç plenament satisfactori de Junts pel Sí, sobretot pel treball persistent i sense defalliment visible per part d'en Mas; pel gran sacrifici i gran entusiasme d'en Junqueras; i, per la gran voluntat d'en Romeva per remprendre una carrera política quan ja potser no hi comptava. En canvi, la CUP té la gran virtut de ser un nou motor amb molta empenta, molt plena d'il·lusió. Projecte il·lusionant. Però que per la mateixa joventut no pot arribar encara a gaire extensió el·lectoral.
    Es clar, mentre per la costa gironina l'indep. és molt evident, en entrar ara mateix a Barcelona, a Montcada no s'hi veu cap bandera estel·lada... No donen cap senyal de reacció. Si almenys no votessin....

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…