Ves al contingut principal

Cap a la “Rectificació” autonomista

Fa uns dies, el “gran” (és un dir, perquè ja només ven 36.000 exemplars) diari de l’establishment, tremolós davant l’inici del primer pas cap a la creació d’un estat sobirà que podia tenir caràcter irreversible, va titular un editorial furibund contra el sobiranisme tot exigint una “Rectificació”. És el títol d’un llibre col·lectiu de fa alguns anys d'opinadors del dependentisme com ara l’Antoni Puigverd, en Lluís Bassets o l'Enric Juliana i en essència (ara parlo de memòria) el d’un mític article de l’historiador Ferran Valls i Taberner al mateix mitjà després de l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona el 1939. Cinc mil vots a la província de Barcelona o la tupinada del vot exterior, com vulgueu, han generat des del 27-S aquest 62 a 63 de Junts pel Sí contra tots els altres (absent la CUP) que ho ha complicat tot extraordinàriament. Massa. És hora ja potser de dir que, després d’haver-ho intentat molt aquests dies, tots plegats no ens en sortim. L’article d’ahir d’Andreu Mas-Collell, que evidencia les reticències al procés manifestades per un sector del Govern vigent des del primer dia, posen damunt la taula el convenciment d’un dels protagonistes que és millor anar a noves eleccions. Una decisió, a la vista del desacord existent, que comença a semblar irreversible.

En Santi Vila ja escalfa la banda. L’únic acord al qual semblen haver arribat la majoria dels protagonistes és justament aquest. Convergència guanyarà temps per refundar-se mentre la CUP manté la seva puresa ideològica al marge de qualsevol transformació real. Però, sobretot, enmig del desastre, tots dos podran culpabilitzar l’adversari de la situació i mirar de sortir-ne reforçats. L’establishment veurà, finalment, després de tants intents, blocat el procés i premiarà la “Rectificació”. El resultat, un escenari en el qual, després de noves eleccions al març, es combinarà la impotència del carrer i de la societat civil organitzada davant la tria feta pels seus líders polítics, un Govern de la Generalitat autonomista de configuració encara més impossible i una ofensiva sense procedents de l’Estat espanyol, comandat pel Partido Popular i Ciudadanos, contra les restes inerts d’allò que va ser l’autonomia de Catalunya. Perque el cert és que, per més voltes que hi vulguem donar, per a la majoria dels independentistes, la independència en si mateixa no ha estat la primera prioritat. N’hi havia d’altres, abans, de tipus personal, partidista i ideològic. Així que seran ja els nostres fills els qui hauran de protagonitzar el següent embat històric contra l’Espanya que ara ja es frega les mans. Confiem que almenys, siguin a temps d’extreure d’això que ens ha passat, les lliçons oportunes.

Comentaris

  1. Caram Granollacs, on s'ha posat el teu tradicional optimisme, jo encara no ho veig perdut, confio que els pollosos s'hi repensin abans d'engegar-ho tot a passeig. Espero que temin passar a la història com els treidors que son, i corregeixin l'error abans que sigui massa tard, pel bé del país

    ResponElimina
  2. N'hi ha de mes optimistes:
    http://www.savallscat.blogspot.com/2015/11/oi-que-no-ens-ho-fareu-aixo.html

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon article i bona sintesi Kefes. Gràcies per posar-lo

      Elimina
  3. Granollacs, som a 26 de novembre i els pollosos continuen en la seva negativa a investir Mas, o tal com deia algú , deixant podrir la Victòria. Potser si que som un país de bojos, però bojos de tancar , i com diu la dita , no està feta la mel de la independencia per la boca de l'ase catalana.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…