Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: desembre, 2015

#NovaPlanta300 “So pena de ser tratados como sediciosos los que concurrieren” (falten 16 dies)

El Decret de Nova Planta s’emmarca en un temps d’aplicació d’incomptables mesures repressives de tota mena que afortunadament ens són ben conegudes: d’entrada, cal assenyalar que la magnitud humana de la desfeta de 1714 només admet comparació amb 1939. Les xifres de repressaliats, executats i exiliats, similars en proporció a la població total del moment. El règim imposat a partir del moment de l’ocupació definitiva del país (1711-1714) és qualificat pels historiadors d’autèntic terrorisme militar: accions indiscriminades contra la població civil, crema de cases i càstigs col·lectius sobre el patrimoni, requises de béns, execucions massives i empresonament sistemàtic de les autoritats. Es prohibeixen i confisquen les armes (se’n recullen més de setanta mil el 1715) sota pena de mort pública.

***
53. Por los inconvenientes que se han experimentado en los sometenes y juntas de gente armada, mando que no haya tales sometenes ni otras juntas de gente armada, so pena de ser tratados como se…

#NovaPlanta300 “Que en mis reynos las dignidades y honores se confieran reciprocamente a mis vassallos” (falten 17 dies)

Un dels elements més importants que assenyalen la liquidació de la sobirania catalana pel Decret de Nova Planta és l’eliminació de la condició jurídica de naturalesa, l’exigència d’ésser natural català, per al ple exercici dels drets polítics a Catalunya. La naturalesa o nacionalitat catalana era una condició atorgada individualment per la Cort general i facultava als catalans d’origen estranger que l’obtenien a participar de diversos beneficis, principalment, dels oficis públics. Abans de 1714 era la Cort general qui reconeixia la nacionalitat a partir d’una sol·licitud presentada per l’interessat i sovint avalada per la seva població de residència; a partir de la publicació del Decret de Nova Planta, molts dels oficis polítics del país van anar a raure a mans de no catalans.

***
54. Han de cessar las prohibiciones de estrangería porque mi real intención es que en mis reynos las dignidades y honores se confieran recíprocamente a mis vassallos por el mérito, y no por el nacimiento en u…

#NovaPlanta300 “En todo lo demás, que no está prevenido en los capítulos antecedentes” (falten 18 dies)

Amb el Decret de Nova Planta, les Constitucions catalanes, una filigrana preciosa bastida al llarg de cinc-cents anys de pacte i transacció entre la classe dirigent i els monarques, resta convertida en simple dret supletori de la real voluntat. Ara, les normes no neixen del debat al sí del cos polític català: la paraula del rei és llei. Abans de 1714, els monarques no ho són de fet abans de jurar les Constitucions davant dels braços o estaments que representen la Terra, de la mateixa manera que els seus representants al país, els lloctinents o virreis. Amb els anys, progressivament, es procedirà a un desmantellament sistemàtic i gairebé total de l’ordre jurídic català, del qual només se’n salvarà el dret civil, base, aquets sí, de l’avui vigent a Catalunya.

***
55. Las regalías de fábrica de monedes y todas las demás llamadas mayores y menores me quedan reservadas, y si alguna comunidad o persona particular tuviere alguna pretensión se le hará justicia oyendo a mis fiscales.

56. En todo…

#NovaPlanta300 “Se me consulte por la Audiencia, lo que considerare digno de reformar” (falten 19 dies)

Fou l’empenta de la societat civil, al marge de la política, la protagonista del segle XVIII català. El progrés econòmic que, superat el primer impacte, arrenca a la segona meitat, no fou en cap cas resultat d’una tutela o d’almenys una protecció pública que, en realitat, mai va existir: la concessió del lliure comerç amb Amèrica (una aspiració que ja apuntaven amb solvència les Constitucions catalanes de les darreres Corts dels Àustria) no fou cap concessió estratègica al comerç català sinó un recurs per intentar augmentar els ingressos de la sempre voraç i afamada hisenda reial.

Darrera el bell mite de les botigues barcelonines que obriren al dia següent mateix de la caiguda de Barcelona l’11 de setembre de 1714, s’amaga una realitat molt més crua: un segle de repressió extrema. La derrota provocà un replegament dels esforços dels catalans a l’àmbit privat, la renúncia per la força, per molt temps, a l’exercici real del poder polític. Serà a través de la iniciativa econòmica que el…

#NovaPlanta300 “Y que en todos tiempos conste de esta mi real resolución” (falten 20 dies)

Tal i com proposa el títol, seguim fidelment el desig del primer Borbó: fem memòria de l’oprobi del govern castellà a Catalunya que es derivà de l’aplicació del dret de conquesta, mitjançant l’anomenat Decret de Nova Planta. Per això, d’aquí al proper 16 de gener de 2016, des d’aquesta Nit de Nadal i al llarg de 24 dies, repassarem fil per randa el contingut de l’eina jurídica que va comportar la liquidació de la sobirania i de les institucions del país, la base sobre la qual, en definitiva, se sustenta en origen l’actual domini polític del cos polític espanyol sobre Catalunya. És a dir, el fet que avui ens tractin com una possessió.

Ho farem repassant i contextualitzant els aspectes més destacats del decret i reproduint-lo punt per punt de final a principi, de manera que, en acabar, sigui visible al bloc de manera ordenada. En la transcripció, a fi de fer la lectura més entenedora, s’ha regularitzat la puntuació i l’accentuació i l’ús de majúscules i minúscules d’acord amb criteris …

Un referèndum com a excusa per substituir el PSOE

Podemos ha assumit la defensa de la celebració d'un referèndum (sobre la independència, sí, segur?) a Catalunya. Aquest fet li ha permès remuntar a base d'escombrar el nacionalisme d'esquerres arreu de la "perifèria" (per emprar el terme tan estimat pels de Pablo Iglesias). De fet, quan aquests dies es jutja el resultat d'Esquerra Republicana severament (com és tan habitual en els opinadors de l'entorn convergent) cal tenir en compte aquesta dada: ERC ha triplicat els seus resultats mentre Podemos feia miques totes, absolutament totes les opcions homòlogues arreu de l'Estat. Des de l'independentisme cal reconèixer el pas fet pels d'Iglesias i Errejón. Ara bé, també és precís fer notar que una conversió tan sobtada, en el seu pitjor moment demoscòpic, fa de mal creure. En concret, fa pensar que ens utilitzen, com és tan habitual en la política espanyola castellano-cèntrica, com un mocador que llançaran a la brossa quan els convingui.

El que sem…

El darrer autoengany (crec)

Malauradament, el referumdisme ha guanyat les eleccions a Catalunya. El Dia de la Marmota sense final. Les voltes a la mateixa sínia. El cop de cap contra la paret. Però tinc la confiança que sigui el darrer autoengany. Els catalans som així. Cada generació necessita oferir una altra oportunitat, una més, després de tantes mossegades, a la reformulació de l'Estat espanyol de matriu castellana en un lloc amable per a les altres nacions. Som-hi, doncs. A veure durant quant de temps s'aconsegueix estirar la nova pastanaga de l'unicornisme federal. Hi ha esperança, però, que aquest sigui el darrer autoengany. Cada intent dels catalans per fer-se una Espanya a mida acaba amb els seus proposants (decebuts i humiliats) una mica més a prop de la reclamació de la plena sobirania per Catalunya. En Comú Podem recorda ara a aquells adolescents que necessiten que se'ls tanqui la porta als morros a ells en persona, que no tenen prou amb l'experiència de tots els qui han rebut la…

Per què i què aniré a votar

Des del 27-S hem comès tants i tants errors que han aplanat el camí als nostres adversaris. En síntesi, hem demostrat que el país ja ha assolit una majoria de diputats independentistes, de fet, fins i tot més de 72 (si sumem alguns dels QWERTY), però encara falta aconseguir 68 diputats per als quals la independència sigui, de veritat, sense excuses, la primera prioritat. Pensàvem que ser independentista suposava prioritzar la independència, però no. Ha quedat clar. Hi ha encara molts independentistes per als quals un lideratge o una posició ideològica és més important que l'assoliment de l'Estat propi. Si uns i altres no canvien d'actitud en els propers mesos, simplement, l'independentisme haurà d'esperar el temps suficient per arribar a una nova majoria d'independentistes per als quals la independència sigui el primer. Ateses les circumstàncies, doncs, a manca d'aquesta majoria, la primera fase de la desconnexió està blocada. La Via Claver ha esdevingut im…

La gran estafa

Com que fa tants dies, avui m’hauré d’estendre per força. El matí del 28 de setembre de 2015, “La Vanguardia”, buc insígnia de l’establishment i far del dependentisme català, sortia al carrer amb un titular inequívoc: “El sí s’imposa”. Hores abans, però, Antonio Baños havia començat a obrir l’escletxa afirmant que el 48% dels vots obtinguts per les formacions independentistes no habilitaven a fer una DUI imminent. Al llarg de dos mesos els nostres adversaris han desenvolupat sense contemplacions la seva estratègia d’aniquilació del resultat electoral del 27-S, mentre els nostres representants, de manera incomprensible, deixaven el poble inerme davant l’agressió. Es tractava de revertir als despatxos allò que els catalans vàrem decidir aquell diumenge de fa dos mesos i a hores d’ara ja es pot afirmar que ho han assolit. Sí, objectiu aconseguit.
La gran estafa va començar amb una ofensiva violentíssima dels dos grans mitjans de l’statu quo, “La Vanguardia” i “El Periódico” contra la Dec…