Ves al contingut principal

#NovaPlanta300 “Y que en todos tiempos conste de esta mi real resolución” (falten 20 dies)

Tal i com proposa el títol, seguim fidelment el desig del primer Borbó: fem memòria de l’oprobi del govern castellà a Catalunya que es derivà de l’aplicació del dret de conquesta, mitjançant l’anomenat Decret de Nova Planta. Per això, d’aquí al proper 16 de gener de 2016, des d’aquesta Nit de Nadal i al llarg de 24 dies, repassarem fil per randa el contingut de l’eina jurídica que va comportar la liquidació de la sobirania i de les institucions del país, la base sobre la qual, en definitiva, se sustenta en origen l’actual domini polític del cos polític espanyol sobre Catalunya. És a dir, el fet que avui ens tractin com una possessió.

Ho farem repassant i contextualitzant els aspectes més destacats del decret i reproduint-lo punt per punt de final a principi, de manera que, en acabar, sigui visible al bloc de manera ordenada. En la transcripció, a fi de fer la lectura més entenedora, s’ha regularitzat la puntuació i l’accentuació i l’ús de majúscules i minúscules d’acord amb criteris actuals. Tant de bo serveixi per recordar un fet d’importància cabdal en la història política del nostre país. Per desgràcia, després dels justos esforços dedicats a la memòria de la resistència institucional i popular del 1714, aquest Tricentenari del Decret de Nova Planta està passant massa desapercebut; des d’aquí intentarem fer una petita aportació per evitar-ho.

Aquest darrer capítol, el 59 del decret, destil·la una voluntat d’intervencionisme malsana, amb la pau dels cementiris com a teló de fons.

***

59. Por tanto, os mando que luego que recibáis esta mi cédula, guardéis, cumpláis y executéis, y hagáis guardar, cumplir, y executar, sin que en manera alguna se contravierta, todo lo en ella expressado en la conformidad que se contiene, consultándome prontamente en los casos y cosas que limitan y se exceptúan, para que enteramente quede arreglado y perfectamente establecido el govierno económico, y político de esse Principado, y se mantengan mis vassallos en una uniforme paz, y quietud, y se administre rectamente la justicia, que es el fin principal y lo que siempre he deseado, haciendo poner esta mi real cédula en el archivo de essa Audiencia, para la mayor seguridad, permanencia, y estabilidad, y que en todos tiempos conste de ésta mi real resolución; de la qual haréis sacar el traslado o traslados que conduxeren y fueren necessarios para que se consiga, y tenga efecto lo resuelto por mi; a los quales, estando autorizados y legalizados de forma, se les dará entera fee y crédito, como si fuesse a ésta mi real cédula original, que assí procede de mi real voluntad. Dado en Madrid, a diez y seis de enero de mil setecientos y diez y seis. Yo el Rey.

Yo, don Lorenzo de Vivanco Angulo, secretario del rey nuestro señor, le hize escrivir por su mandato. Registrada. Salvador Narbáez, theniente de canciller mayor. El marqués de Andía. Don García Pérez de Araciel. El marqués de Aranda. El conde de Xerena. Don Álvaro Joseph de Castilla. 

Vuestra magestad manda al governador capitán general de Cataluña, y al regente y oidores de la Audiencia de aquel Principado, guarden y observen lo resuelto por vuestra magestad en Decreto de nueve de octubre próximo, en que fué vuestra magestad servido resolver se formasse la Audiencia, con lo demás que aquí se expressa.

Comentaris

  1. MOLT BEN TROBAT...UN BORBO,ES UN BORBO.PERO ESTIC SEGURA QUE ELL COMENÇA SENTIR TREMOLAR LA CORONA...ON VOLEN ANAR AMB UNA ESCLOROSADA CASTELLA,I UNA EXTREMADURA I ANDALUCIA EN MANS DELS CACIQUES DEL PESOE?.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…