Ves al contingut principal

Un referèndum com a excusa per substituir el PSOE

Podemos ha assumit la defensa de la celebració d'un referèndum (sobre la independència, sí, segur?) a Catalunya. Aquest fet li ha permès remuntar a base d'escombrar el nacionalisme d'esquerres arreu de la "perifèria" (per emprar el terme tan estimat pels de Pablo Iglesias). De fet, quan aquests dies es jutja el resultat d'Esquerra Republicana severament (com és tan habitual en els opinadors de l'entorn convergent) cal tenir en compte aquesta dada: ERC ha triplicat els seus resultats mentre Podemos feia miques totes, absolutament totes les opcions homòlogues arreu de l'Estat. Des de l'independentisme cal reconèixer el pas fet pels d'Iglesias i Errejón. Ara bé, també és precís fer notar que una conversió tan sobtada, en el seu pitjor moment demoscòpic, fa de mal creure. En concret, fa pensar que ens utilitzen, com és tan habitual en la política espanyola castellano-cèntrica, com un mocador que llançaran a la brossa quan els convingui.

El que sembla molt (digueu-me agosarat) és que els podemites han trobat en el referèndum no només una eina per redreçar el rumb, guanyar a Catalunya i Euskadi i escombrar el nacionalisme "perifèric" d'esquerres, sinó sobretot una excusa per no haver de plantejar de veritat una alternativa de govern de la mà del PSOE. Amb el referèndum com a bandera, com a condició innegociable, s'assegura el fracàs de qualsevol negociació amb el socialisme espanyolista. Reforçat, a més, amb l'exigència d'una retirada del retoc constitucional forçat pel "diktat" d'Obama i Merkel a Zapatero. L'objectiu és evident: llançar Pedro Sánchez a col·laborar per activa o per passiva amb l'estabilitat d'un Govern de l'establishment i aparèixer davant l'opinió pública espanyola com a l'única alternativa davant d'unes eleccions avançades (o quan siguin), moment en el qual es deixarà caure oportunament la promesa de referèndum. L'estafa es va gestant i el temps posarà tothom a lloc.

Comentaris

  1. Granollacs, potser tens raó pel que fa a les intencions de Podemos i el referèndum que proposen. Però això ara no es tant important, com el sainet en que ens tenen els Pollosos de la Cup , i que això si fa tres mesos que te el país paralitzat així com les il·lusions i els anhels de tanta bona gent.Quedaran ben retratats en els llibres d'historia aquests traidors al seu país

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…