Vés al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: gener, 2015

Bestiari del procés: J.M. Aznar, J. Barberà i A. Bassas

Aznar, José María (ex-president del Govern espanyol).
Aixecar-se de nou.
A la vista que la figura presidencial és d’autèntic encefalograma pla, la Convenció celebrada pel Partido Popular el cap de setmana passat va ressuscitar la mòmia de José María Aznar. Resultat: una tibantor evident amb Mariano Rajoy i l’assenyalament del perill català. L’habitual amenaça que no pot quedar impune un torcebraç com el que em plantejat a l’Estat espanyol i una crida a la mobilització de l’espanyolisme el 27-S. S’entén que, aquesta vegada, almenys, la mobilització que es demana serà per anar a votar, no per impedir-ho. Com sempre, l’efecte del matonisme de l’heroi de les Açores i de Perejil, ha estat el de convèncer uns quants catalanets més de la inconveniència de compartir estat amb una dreta cavernària i incorregible, que si no fugim, ens trobarem periòdicament al capdavant del Govern.

Barberà, Jaume (periodista).
Realisme àcid.
Un home en permanent estat de mal humor. Si, és cert, els motius hi són, pe…

Perversa injustícia

Del gran impacte provocat pel documental “Ciutat morta” el millor, sense dubte, és que ens ajuda a prendre consciència de l’obligació de controlar el poder sempre, sempre, sempre. Hem de tenir molt present aquesta idea a l’hora de dissenyar (com farem en els propers mesos) el nostre propi estat, però també per mantenir-nos perpètuament vigilants, perquè no hi ha prou amb establir unes bones bases de partida, sinó que caldrà ser-hi amatents sempre. Amb diferència, sota el meu criteri, el més escandalós de de tota la història, amb diferència, és el fet que tots els ciutadans haguem de pagar una pensió d’invalidesa de prop de dos mil euros mensuals als dos policies barcelonins implicats, dos autèntics delinqüents, declarats com a incapacitats justament poc després de rebre una condemna per tortures a un detingut. Quina casualitat temporal més estranya. En comptes d'expulsió del cos, pensió vitalícia: és difícil resistir-se a la impressió que se'ls paguen serveis prestats. A qui?

76 anys després: història d’una reparació

Avui toca un relat viscut amb intensa emoció. No sé si us la sabré transmetre amb tota la força que mereixeria. Tot plegat s’esdevé en 26 de gener, desgraciat aniversari de l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona. Punt culminant d’una operació d’ocupació que portarà aparellat l’espoli físic, material i moral de centenars de milers de persones i l’inici d’un dolorós exili interior i exterior. Tants anys després, quan l’actual “democràcia” espanyola dissenyada també pels hereus dels vencedors presenta encara resistències inconcebibles a la reparació de les víctimes, tinc el privilegi professional de treballar un una de les poques escletxes obertes després de dècades d’esforç polític i de reivindicació pública. En aquest cas concret, cerco els hereus de l’alcalde republicà d’una població de la província de Barcelona, polític destacat d’Esquerra Republicana i de la Unió de Rabassaires. Un retrat fotogràfic de 1938, amb l’estat de guerra ben marcat, presenta la família amb esguard …

Bestiari del procés: A. Sánchez Camacho, E. Vila i J.I. Wert

Sánchez Camacho, Alicia (presidenta del Partit Popular Català).
Servar la tradició.
La líder popular ha estat hiperactiva als mitjans aquesta setmana. Ha sortit pràcticament a desbarrada diària, des de totes les tribunes que se li posen als peus. Naturalment, considera que això del procés se soluciona en un plis-plas donant-nos el peixet d’un nou finançament. Continua (en tots els sentits) a la Prehistòria. De tots els missatges llançats, des del seu pedigrí de plançó d’una membre de la Benemèrita, destaca a “La Razón” la seva afirmació que l’estat es farà més present a Catalunya a través “de instituciones respetadas”, com ara l’exèrcit i la Guàrdia Civil; vaja, el de sempre. Més estopa quan calgui. Súper-engrescador. Tot, perquè “Cataluña no está condenada a que una oligarquía soberanista siga mandando”, que ella es veu que no és casta. Fins a la seva defenestració la nit del 27-S ens esperen vuit mesos d’humor.

Vila, Enric (periodista, historiador i escriptor).
Credibilitat, ja!.
L’artic…

Bestiari del procés: D. Montserrat, M.A. Recio i P. Sánchez

Montserrat, Dolors (diputada del Partit Popular).
Metralladora d’incoherència.
La que molts situen com a substituta d’Alicia Sánchez Camacho després de la Gran Batacada popular del 27-S, s’ha distingit per unes declaracions plenes de coherència. D’entrada, per demanar el tancament de TV3 arran d’una suposada manca de pluralisme, just pocs dies després que el delegat del Partit Popular procedís a acomiadar Cristina Puig per no seguir les directrius de la direcció de TVE a Catalunya, escàndol majúscul que aquesta setmana han denunciat els mateixos treballadors de l’ens. A més, per rematar-ho, ha acusat àcidament de pur tactisme electoral a Artur Mas només uns segons després de recomanar a Mariano Rajoy que convoqui les eleccions espanyoles també el 27-S. Apoteòsic. Apostoflant.

Recio, Miguel Ángel (responsable dels arxius i biblioteques de l’Estat espanyol).
Memòria del feixisme.
“Conforme a la sentencia del Constitucional [de gener de 2013], la obligación de la Generalitat no es custodiar p…

L’important és el mandat

Hem viscut emocions molt intenses des de finals de setembre, quan el Gran Timoner va signar el decret de convocatòria de la Consulta no referendària del 9-N. Les tensions intenses de la prohibició, l’acatament governamental a l’ordre del TC, l’argúcia presidencial unilateral del procés participatiu, la divisió suïcida continguda a temps i per un temps, la recuperació puntual del consens sota l’impuls de la gent i, finalment, el retorn de les conseqüències de fons de tants mesos d’incapacitat d’uns i altres per superar la desconfiança i les diferències en el camí entre els grans protagonistes polítics del procés. Som aquí. Amb un fràgil acord per seguir endavant fins el 27-S. És el que tenim, però és molt. És moltíssim. Sempre convé aixecar una mica el vol i veure les coses amb més perspectiva. Sí, és cert que ens hem deixat engolir per la dinàmica electoral espanyola. És un risc (un altre) que també haurem de vèncer. L’assoliment de la independència és una cursa d’obstacles que hem d’…

Bestiari del procés: J.M. García-Margallo, V. Gibanel i P. Iglesias

García-Margallo, José Manuel (ministre espanyol d’Afers Exteriors).
Se’ls veu el llautó.
El ministre de formes rodones ha coincidit aquesta setmana amb Miquel Iceta (ídem) i Gemma Ubasart (no) a l’hora de negar la viabilitat d’una declaració (com totes les hagudes fins ara, unilateral) independència. Ningú no ens reconeixerà al món i ens haurem d’endur a l’espai exterior un 25% del deute espanyol. Costa d’entendre, en particular, aquest darrer punt: com és que el ministre té tan i tan estudiada una possibilitat tan impossible. No perdi el temps, senyor ministre! En la mateixa intervenció, a més, el veterà polític popular va admetre obertament, per primera vegada, que Catalunya podrà continuar utilitzant l’euro; un altre dels grans axiomes amenaçadors del dependentisme, que tampoc ha resistit uns quants mesos de debat públic. Endavant, doncs, més, més, que només ens falten vuit mesos.

Gibanel, Víctor (cap de policia local de Gavà).
Ciutat Morta.
El documental emès dissabte passat (en versió…

Bestiari del procés: C. Barrera, J. Bosch i Ll. Companys

Barrera, Carles (síndic d’Aran).
El país que volem.
El Parlament de Catalunya ha aprovat aquesta setmana la nova Llei de l’Aran, que renova la del 1990 i referma l’autogovern de la vall, tot reconeixent la seva condició nacional occitana i el seu dret a l’exercici de l’autodeterminació. Naturalment, no cal ser gaire agosarats per aventurar que el Govern espanyol, per demostrar “quien manda aquí” impedirà a marxes forçades l’entrada en vigor d’aquesta norma: activarà els mecanismes per blocar la Consulta que ha de validar-la democràticament i que el Govern català ha proposat en el termini de sis mesos. Uns i altres, doncs, una vegada més, ben retratats. La majoria dominant a Espanya, demòfoba; les forces polítiques que més sumen a Catalunya, un exemple que demostra la voluntat de construir un país nou, tolerant i respectuós amb la diferència.

Bosch, Jaume (diputat d’ICV-EUiA).
Sobiranisme a la fuga.
Amb poques hores de diferència, efectes col·laterals del progressiu dessagnament de la coali…

Lliçons pràctiques de construcció d’un món paral·lel

Dos exemples en poques hores d’una mateixa estratègia. La mentida per la mentida, amb l’objectiu de construir un imaginari en benefici de la seva causa política. De mítica cal qualificar l’anècdota (que és, en realitat, categoria) d’una carta recent d’una lectora al diari comtal, que ha estat objecte de befa a les xarxes socials. La signa una tal Nina Agustina Sanllehí (per ambientar-vos, poseu-hi veu nasal a partir d’aquí) i porta per títol “Bibliotecas sólo en catalán”. “Denuncia” la presència massiva, gairebé única, de la llengua catalana entre els llibres que es conserven a la biblioteca municipal de Sarrià-Sant Gervasi. El “zasca” que tot seguit li depara la responsable de biblioteques de l’Ajuntament és dels que es recorden: dels 40.087 documents que s’hi conserven, la bonica quantitat de 25.697 són en espanyol, més del doble dels qui s’han adquirit en català. Qualsevol que hagi anat alguna vegada a una biblioteca d’aquesta mena sap que una afirmació com la de l’autora de la car…

Bestiari del procés: A. Rivera, X. Sabaté i Q. Torra

Rivera, Albert (president de Ciudadanos).
Nova política.
Com bé saps, benvolgut lector, Ciudadanos és l’estendard de les noves formes contra la partitcràcia. En ple procés d’expansió a Espanya (fa una pila d’anys que les televisions de Lara treballen intensament), Rivera es planteja ja molt seriosament no presentar-se a les eleccions catalanes, gairebé enganxades a les generals. Sí, vol fer el salt definitiu a Madrid, com tot bon espanyol. Aquesta setmana hem sabut (després dels continus sainets relacionats amb la corrupció que van salpebrant el partit) que la direcció ha fulminat sense contemplacions la possible candidatura del periodista Frederic Ferri a l’alcaldia de València, al qual Rivera havia ofert digitalment el lloc feia un mes. El motiu: una actitud excessivament crítica amb el tancament de Canal 9 i l’ús natural de l’expressió País Valencià per referir-se al seu país. Realment, tot plegat molt, però molt, un exemple de nova política!

Sabaté, Xavier (diputat del PSC al Parlame…

Bestiari del procés: A. Mas, C. Puig i A. Puigverd

Mas, Artur (president de la Generalitat de Catalunya).
Remuntar el vol.
Hi ha encara ferides obertes. Els peus, pràcticament, feien la passa en fals davant del precipici. El president ha sabut reconduir a darrera hora la situació i refer l’acord amb ERC. Obté una pila de guanys: allunya les eleccions per (vull pensar bé) anar desarticulant Duran i Lleida i el seu equip de la direcció d’Unió i alhora intentar reconstruir l’espai convergent; obté el suport als pressupostos (encara per acabar de tancar) i la renovació del pacte d’estabilitat parlamentària vigent des de l’inici de la legislatura; guanya una vaga promesa de “fair play” durant les eleccions municipals, que tindran ja l’aspecte d’una primera volta de les plebiscitàries. Tots els beneficis del pacte, doncs, concentrats a l’inici. Després, a mesura que s’aproximi el 27-S, viurem i veurem, en funció de la marxa de les enquestes, nous moments de tensió.

Puig, Cristina (periodista).
Depuracions als mitjans.
Com bé sabeu, l’independent…

L’estat del procés: retard i realitat

Si hem d’atendre al nivell d’insults del cap de setmana, és evident que l’impacte del famós acord en els nostres adversaris ha estat dur i, com tantes vegades abans, inesperat. Portàvem dies en els quals ells i nosaltres conteníem la respiració, a l’espera del desenllaç. Les ferides de la desconfiança en el nostre camp, no es pot amagar, són encara prou profundes i trigarem a cauteritzar-les. Hi ha qui, de seguida, n’ha vist una oportunitat per fomentar el desànim als nostres rengles. Divendres, la tertúlia radiofònica matinal d’en Basté, per exemple, convidava directament l’oïdor a anar-se oblidant de tot plegat: la relació restablerta entre CiU i ERC, deien, en cap cas superarà les tensions derivades del procés electoral municipal de finals de maig. Sabíem, per cert, que els nostres adversaris hi sucarien pa, però no comptaven amb l’actitud d’alguns opinadors independentistes abonats darrerament, també, al pessimisme que beneficia el manteniment de l’”statu quo”.
El conseller portav…

Bestiari del procés: I. Errejón, J.-C. Juncker i O. Junqueras

Errejón, Íñigo (membre de la direcció de Podemos).
El virrei.
Especialista en treballar a distància (si més no, per a la Universidad de Málaga), diuen que aquesta vegada s’instal·larà a Catalunya. Se suposa que havia de col·laborar a dissenyar i implementar la campanya de Podemos per a les eleccions plebiscitàries retardades ara al setembre. En paral·lel, Gemma Ubasart que, en una nova demostració flagrant de nova política, ja exercia com a tal de feia setmanes, ha rebut el vistiplau del Gran Líder per presentar la seva candidatura oficialista a la secretaria general de Podemos a Catalunya. L’avanç del seu programa sobre el nostre problema nacional és tan extremadament imprecís, tan boirós i indeterminat, que, segons com, podria signar-lo fins i tot el mateix Albert Rivera: respecte a la llengua i a les competències pròpies i un nou sistema de finançament. Si els independentistes ho arribem a saber abans, no ens hi posem.

Juncker, Jean-Claude (president de la Comissió Europea).
Europa pra…

Bestiari del procés: F.-M. Álvaro, Q. Arrufat i J. Canadell

Àlvaro, Francesc-Marc (periodista).
Reblar l’etiqueta.
Els posa tornar al tripartit sempre que poden, tot i que saben perfectament que Esquerra (per molts cants de sirena que li arribin) només hi voldrà jugar si CiU (confiem de veritat que no passi) es nega a fer els passos definitius cap a la independència. Un dels grans opinadors pro-governamentals ha tornat amb la cançó habitual d’aquells anys malaurats: Esquerra tot ho fa (ara, naturalment, negar-se a una llista unitària) perquè vol substituir CiU. És el que n’Álvaro anomenava en un article al diari comtal el “guió trencat” dels republicans. A migdia, a TV3, la Marina Llansana li replicà l’argumentari plena de sentit comú: l’objectiu d’ERC, tant en temps de Carod-Rovira com de Junqueras, sempre ha estat el mateix: disputar l’hegemonia política a CiU, naturalment, però a base de substituir un PSC posat a les cordes de l’eix nacional, trinxat per la seva indefinició.

Arrufat, Quim (diputat de la CUP).
Sense parar de créixer.
Atenció, mol…

Més que salvar els mobles!

Toca una reacció de cop al bot a la importantíssima jornada viscuda ahir. Tensió màxima i optimisme creixent a mesura que avançava el temps de reunió, desfermat en conèixer la notícia que la vicepresidenta corria cap a Palau. Reconec que havia escrit un primer apunt per a avui fa dos dies. Estava convençut que el president faria una nova sortida unilateral, semblant a la del 9N: un nou cop de peu i endavant prometent només canvi de Govern, les estructures d'estat i l'inici d'una convenció constitucional. No m'hi havia passat mai en aquests cinc anys de gairebé article diari, però aquest me l'he hagut de menjar amb patates. Sí. Hi ha hagut acord. Francament, aquests darrers dies no m'ho pensava. Cessions de tothom. Rellevants. Que fan mal. Fins i tot diria molt de mal. Però que eren imprescindibles si volíem arribar a un punt de trobada acceptat per tothom. I el procés només podia sobreviure des del manteniment d'una base mínima d'entesa entre els dos gr…

Bestiari del procés: P. Morenés, A. Pastor i F. Puig

Morenés, Pedro (ministre espanyol de Defensa).
Memòria de la repressió.
El tradicional discurs del Borbó de torn a la Pasqua Militar, les declaracions espanyolistes del cap de policia de Girona i l’anunci de la voluntat d’obrir novament un museu militar patrocinat per Madrid a Catalunya. Ja se sap que les grans ofensives de l’exèrcit espanyol contra Catalunya sempre són al gener. D’acord amb la seva trajectòria històrica, el nostre país mereixeria un bon museu militar, completament d’acord, però no precisament concebut pels hereus dels qui tants drets i tants valors han trepitjat al nostre país. Dels causants de tanta violència. Com ha recordat el diputat republicà Alfred Bosch, el Govern espanyol podria cedir a la Generalitat els seus edificis de la façana marítima de Barcelona, després d’invertir per dotar la capital catalana de dues infraestructures que només hi manquen a una sola capital provincial “espanyola”: una biblioteca i un arxiu històric provincial.

Pastor, Ana (ministra espa…

Bestiari del procés: G. Galdón, X. García Albiol i L. Messi

Galdón, Gemma (membre del Consell Ciutadà espanyol de Podemos).
D’exigent a exigida.
Els qui ens dediquem a la crítica política als mitjans tenim un risc màxim: dedicar-nos un dia al tema. Comença a ser, ja, fins i tot abans de fer el gran salt a la palestra, el problema de l’ex-tertuliana Galdón. Assot dels altres, comença a tastar la pròpia medicina i a posar de relleu com l’extrema exigència pot mudar, per art de màgia, en comprensió absoluta en el cas dels seus. Durant setmanes la vàrem escoltar i llegir hiper-crítica amb els condicionants logístics de la Consulta del 9-N, en vetlla permanent per la puresa democràtica del procés. I vet aquí com aquest filar prim s’ha convertit en empassar-s’ho tot quan, en el procés d’elecció dels càrrecs locals de Podemos, la participació en el vot a internet ha estat en algun municipi del 600% dels inscrits. Nova política, sí senyora.

García Albiol, Xavier (alcalde de Badalona).
Ensumar vots.
Amb una irresponsabilitat al·lucinant, el representant més…

Exactament, a què esperem?

Sembla que vivim ja, ara sí, si no es produeix un darrer gir inesperat, les darreres hores abans de tornar a redreçar la nau (i perdó per la metàfora marinera). De fet, però, diria que aquest precís moment costa especialment d'entendre. Divendres al matí el Govern filtrava a TV3 una carta del president a Oriol Junqueras amb les seves tres propostes definitives per obrir camí. A la tarda, Esquerra comunicava l'acceptació de la tercera. Tot seguit, però, el famós SMS presidencial acusava el cap de l'oposició de tergiversar-la. Durant tot el cap de setmana hem sentit, un rera l'altre tot d'alts personatges del partit, de Marta Rovira a Alfred Bosch, passant per Joan Tardà, reiterar que ERC accepta fil per randa, paraula per paraula, la proposta de les entitats ja assumida pel president. Diumenge, amb Mas a París, Josep Rull ha emplaçat els republicans a reiterar l'acceptació de l'acord a la taula de negociació, davant les entitats. Una estampa, doncs, francame…

Bestiari del procés: M. Bertomeu, M. Casals i A. Colau

Bertomeu, Marc (secretari general de Podemos Barcelona).
Com decidir les prioritats.
El nou representant del partit que demana el suport majoritari de la societat catalana però que encara no pot respondre a res, perquè tot ho té encara pendent de discutir, ha afirmat, tot i això, que el debat sobre la independència no és prioritari. El nou representant dels de baix sense cap currículum de lluita, el representant de la nova política pujat a una gepa de partit als 23 anys, el representant del combat contra la casta nascut burgès, diu amb coherència suprema que dos milions de persones al carrer no són prou per determinar què és i què no és prioritari, que ho decidiran ells en un dels seus multitudinaris cercles. De moment, a Barcelona, la seva elecció a través d’internet ha estat el resultat d’una tercera part dels votants de l’exitosíssim procés de primàries de Jaume Collboni.

Casals, Muriel (presidenta d’Òmnium Cultural).
Acord sigui quin sigui.
Per a disgust dels qui admirem la seva pausa …

Bestiari del procés: A. Altafaj, J. Asens i A. Barrio

Altafaj,Amadeu (periodista i funcionari europeu).
Connexió europea.
La política internacional del Govern català ha alternat grans encerts, com l’impuls a l’actiu Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya, el Diplocat (amb la seva tasca de difusió de la causa arreu del món), amb el desastre contradictori que ha suposat confiar responsabilitats en fidels de Duran i Lleida, clarament contraris a la independència. Capítol a part mereix el manteniment com a delegada a la capital d’estat europea més important, Berlín, de Mar Ortega, parenta de la vicepresidenta de més que dubtosa qualificació. Afortunadament, l’aparició en escena d’Amadeu Altafaj com a nou representant de la Generalitat a Brusel·les suposa un veritable salt de qualitat en l’acció del Govern, en particular en la fins ara inoperant relació a les institucions de la UE. Naturalment, en el bon camí: connectar-nos a Europa, desconnectar d’Espanya.

Asens, Jaume (advocat).
Falsos profetes.
Els sectors darrerament seduïts per Podem, sit…

La clau són els 50 escons

El moment és d'una transcendència absoluta. Arribem al final del camí de tensió extrema després del 9-N, que haurà necessàriament de ser en forma d'acord, encara que (desgraciadament) només sigui per sortir del pas i continuar treballant noves enteses, pas a pas. S'entenen, doncs, els plantejaments més elevats... i també els més personalistes i partidaris. Digueu-me ingenu, però sóc del parer ens cal, per no fer-nos més mal, pensar bé. Sabeu que des de (gairebé) el principi he considerat que tres llistes potents, del president, socialdemòcrata i anticapitalista, amb un punt compartit sobre la independència, és la fórmula que posarà al proper Parlament més diputats disposats a votar una Declaració d'Independència. Seria, a més, una fórmula no ideal però prou clara: la comunitat internacional sap sumar i una etiqueta conjunta i un programa comú sobre l'objectiu de la plena sobirania generarà automàticament un mandat democràtic indiscutible (pels qui no vulguin discut…

Bestiari del procés: A. Pastor, A. Simó i S. Vidal

Pastor, Ana (ministra de Foment).
Pressa de pèl permanent.
L’amiga del conseller Vila no desaprofita cap oportunitat per fer un nou forat a les finances públiques, a compte de les infraestructures de la capital d’Espanya. Fa alguns dies, després del procés de socialització de les pèrdues multitudinàries de les autopistes radials de Madrid, s’anunciava la construcció d’una xarxa d’autovies que voregen la capital per unir Àvila, Segòvia, Guadalajara, Tarancón, Toledo i Maqueda. Aquests dies, som-hi, una inversió d’1,13 MEUR per a condicionar l’estació d’Atocha i permetre el funcionament d’un tren d’enllaç directe amb Barajas, de caràcter estrictament provisional, mentre s’acaben les obres de l’AVE. Cal recordar que Madrid i el seu aeroport ja estan connectats amb metro i rodalies de RENFE. Tot plegat, de tan bèstia, esgota qualsevol reflexió que no sigui la de tornar-nos a la conclusió que aquesta soferta colònia ha de fer botifarra a la metròpoli per via d’urgència.

Simó, Anna (portaveu d…

Bestiari del procés: O. Junqueras, E. Martínez i A. Mas

Junqueras, Oriol (president d’Esquerra Republicana).
Destapar la impostura.
Durant alguns mesos semblava confirmar-se una tendència a dissipar-se, però darrerament les enquestes reflecteixen la possible configuració d’un nou comportament electoral dual a Catalunya, amb un 20% dels votants d’ERC al Parlament decantant-se per Podemos en el cas de celebrar-se unes eleccions generals espanyoles. Després de setmanes de contemporitzar amb aquest nou electorat comú, finalment, Oriol Junqueras ha optat per obrir un front necessari: el de denunciar la radical inviabilitat de la proposta de reforma constitucional de Podemos. I és que en l’àmbit de la reforma territorial de l’Estat espanyol els de Pablo Iglesias han triat esdevenir aliat fàctic de l’statu quo vigent: afirmar que el nou disseny ha de comptar amb el vistiplau del Partido Popular és el mateix que condemnar a mort per inanició el dret a l’autodeterminació.

Martínez, Enric (representant de Podemos a Nou Barris).
Comença l’espectacle.
De f…

La independència serà acordada, i tant!

Un dels ítems que el dependentisme, del Partido Popular a Podemos, repeteix darrerament dia i nit és aquell que afirma que la independència, si és que algun dia s’assoleix, només podrà ser si és pactada amb Espanya. Tanta insistència té un objectiu clar, que no amaguen els enemics de la plena sobirania del nostre poble, el d’evitar a tota costa la imminent convocatòria d’unes eleccions plebiscitàries que desemboquin, com ho faran, de manera natural, davant del tancament en banda del Govern espanyol, en una Declaració d’Independència. De fet, amb tanta insistència, el que pretenen sobretot es confrontar en l’imaginari les dues coses: DUI i pacte. Assolit l’objectiu de blocar per terra, mar i aire la possibilitat de convocar una consulta a l’escocesa, ara es tracta d’evitar l’única alternativa, la que la majoria dels països que han obtingut la independència a l’Europa dels darrers cent anys han emprat: una votació parlamentària com a conseqüència d’unes eleccions que hagin generat un ma…

Bestiari del procés: C. Chacón, Felip VI i L. de Guindos

Chacón, Carme/n (exministra espanyola d’Habitatge i Defensa).
Hipocresia repugnant.
La setmana ha vingut marcada també a les xarxes socials per un tuit patètic de l’exministra socialista posant en dubte la qualitat ideològica d’ERC. Potser el més bo d’aquesta nova àgora virtual que creix i creix és la capacitat de despullar la hipocresia i el doble llenguatge dels polítics. Twitter va ser implacable recordant els fets de l’ex braç dret de José Luis Rodríguez Zapatero. Certament, que la senyora Chacón, amb xalet de luxe a la República Dominicana, facilitadora pública escandalosa dels negocis privats del seu marit, assignadora massiva de recursos pressupostaris per a la indústria militar i ex-ministra distingida pel foment dels desnonaments exprés es dediqui ara a repartir carnets de puresa ideològica és una de les mostres més extraordinàries de pocavergonya de l’any. Explica perfectament perquè el seu partit s’escola a tot drap per l’aigüera de la història.

Felip VI de Borbó (rei d’Espan…

Bestiari del procés: F. Abad, G, Bel i C. Capdevila.

Abad, Francesc (blogaire i analista polític).
Restablir la confiança.
En el seu penúltim apunt al mític bloc “Dies de Glòria” ha assenyalat amb lucidesa la veritable clau de tot plegat: la desconfiança entre els grans actors del procés. És exactament això, forjat (suposo) detall a detall, al llarg de massa mesos, el que algú, algun dia, ens haurà d’explicar. A partir d’aquí, la seva anàlisi política de la relació entre el president i el líder de l’oposició (i sobretot, els seus entorns) parteix d’una idea d’embogiment d’una de les parts que (vist molt més des de fora) resulta poc creïble; d’aquí, trist, passar a tractar l’altre com un idiota que només vol portar la contrària, amb una dificultat congènita per assumir els errors comesos pels propis (o almenys, la seva responsabilitat compartida en la situació actual), letalment combinada amb una radical negació de cap ni una de les seves raons.

Bel, Germà (economista i professor de la Universitat de Barcelona).
Opositors a casta?
Un des arti…

Bestiari del procés: A. Mas, N. Serra i G. Ubasart

Mas, Artur (president de la Generalitat de Catalunya).
Reacció necessària.
Tal i com era previsible, el TSJC ha admès a tràmit la querella contra el president Mas i les conselleres Ortega i Rigau. S’engega el mecanisme que ha de portar-los, tal i com vol el Govern espanyol, al banc dels acusats. La societat civil ha engegat una campanya d’autoinculpacions per donar-los suport. La força de la figura presidencial, envigorida pel nou 9-N i el TSJC, però, corre risc de deteriorar-se si continua escolant-se el temps sense noves passes en el procés. Ara, el president té moltes possibilitats de tornar a guanyar les eleccions: d’aquí un any el més probable és que no. Cada vegada sembla més clar que l’única sortida és la de convocar d’una vegada les eleccions, que ja li reclamen fins i tot alguns dels seus “spin doctors” més fidels. Si ho hagués fet el 10-N, ell mateix i el país sencer ens hauríem estalviat l’actual paràlisi.

Serra, Narcís (exvicepresident del Govern espanyol).
Exigència de respo…