Vés al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: febrer, 2015

Bestiari del procés: R. Albinyana, J.R, Bosch i R. Espadaler

Albinyana, Roger (responsable de l’Acció Exterior de la Generalitat de Catalunya).
Escalfant l’horitzó.
Convidat pel Parlament escocès, va exposar fa uns dies quines són les característiques de la política internacional de la Generalitat i les traves que (de la ridícula censura a la presentació d’una novel·la al boicot de conferències organitzades des del món acadèmic) està desplegant la xarxa diplomàtica del Govern espanyol. En la seva intervenció, a més, va llançar un interessant avís a navegants, potser el primer, tan nítid, per part del Govern Mas: si el 27-S es constitueix una majoria parlamentària sòlida i un Govern independentista eficaç, en el cas que el Govern espanyol no s’avingui a negociar un procés de secessió pactat, s’acabarà per fer una Declaració d’Independència. De cara en fora i de cara en dins convé que tot plegat estigui molt i molt clar quan abans.

Bosch, Josep Ramon (president de Societat Civil Catalana).
Força vella.
L’entitat nascuda a instàncies del PPSOE, refosa…

Que guanyin quan abans

Encara que signifiqui ficar-me en política internacional, la veritat és que tinc ganes que guanyin d’una vegada. Després d’escoltar-los per terra, mar i aire em vénen ganes de jutjar-los no pas pel que diuen ara, sinó pel que faran quan manin. La tercera via els presenta com la seva gran esperança blanca. De fet, són la darrera barricada que han construït per aturar l’únic moviment autènticament rupturista i transformador que fa por a l’establishment, als de sempre: la independència. Després de pocs dies d’obra de govern dels amics de Syriza a Grècia ja tenim alguns fets a valorar: el recolzament per fer majoria en la dreta nacionalista (ells sí l’abracen!), l’absència total de dones a l’executiu i l’acceptació de les condicions imposades per la troica per a la renovació del rescat, combinat amb l’ús d’un autèntic malabarisme dialèctic (molt, però molt, de vella política) per amagar-ho. Déu n’hi do, per començar.
Després d’observar com els aliats s’estavellen (per a mi, per desgràcia,…

Les incògnites que (no) genera la dependència

Heu llegit bé: em refereixo a la dependència, l’etiqueta que correspon a l’estatus polític contrari al que desitgen per al seu país milions de catalans. Tot sovint, saberuts opinadors partidaris de l’ordre, l’estabilitat i l’statu quo (molts d’ells, per cert, que es reclamen decididament d’esquerres!), als quals veiem, sovint amb vergonya aliena, al servei i de bracet de l’establishment per aturar el procés d’independència del nostre país, acostumen a posar de relleu en les seves compareixences als mitjans, a la mínima oportunitat, les múltiples incerteses que genera el procés. Tot és dubte i foscor, combinada amb una exigència absoluta de certesa en el que passarà. Un filar prim que, naturalment, no apliquen a l’altra cara de la moneda, al revers, a les conseqüències del manteniment de la situació actual de dependència. Aquí no cal explicar res. És l’estat natural de les coses. Cap referència a què serà de les nostres pensions dins Espanya. O del pagament d’un deute desbocat als nost…

Bestiari del procés: A. Rivera, G, Ubasart i E. Vintró

Rivera, Albert (president de Ciudadanos).
Salvapàtries.
Tanta hiperactivitat es paga. No només familiarment. De fet, sorprèn veure’l entrevistat per Ariadna Oltra al Parlament, institució que cada dia trepitja menys. El nivell de sobreexposició als mitjans del candidat de Ciudadanos li comença a gastar males passades. El seu menysteniment als andalusos (als qui ell ensenyarà a pescar, que es veu que no en saben) ha constituït la primera relliscada de la gran aventura espanyola del nou lerrouxisme nascut a Catalunya. Com en el cas de Podemos, l’”establishment” està decidit a llançar-los a l’estrellat, a base de pàgines senceres a la secció de política i d’hores i hores de televisió, convençut que són l’antídot per la dreta contra el procés sobiranista català. Probablement, es tracta de forjar un soci per al proper govern popular en minoria a partir de 2016. El que havia de reformar la Constitució espanyola per encabir-nos.

Ubasart, Gemma (secretària general de Podemos a Catalunya).
Estafa …

Bestairi del procés: C. Lesmes, J.C. Monedero i A. Pastor

Lesmes, Carlos (president del Tribunal Suprem).
El corporativisme de sempre.
Causa entre hilaritat i pena. El nivell de salut democràtica de les institucions espanyoles és on és. Per terra. El poder judicial és, sense dubte, un dels seus pilars. Darrerament, el veiem actuar amb descarades motivacions polítiques contra el president Mas, perseguir els jutges que investiguen la corrupció i eternitzar-se per perseguir els corruptes. Quan no, “perdre” la documentació de causes que afecten directament el partit del Govern. Ara, després que multitud de persones i institucions s’hagin vist afectades per demandes sense cap més fonament que la represàlia i la propaganda política, instades per part de l’autoaunomenat sindicat Manos Limpias de filiació feixista, resulta que el Tribunal Suprem actuarà contra els demandants en haver-se ficat amb dos jutges. Una patètica reacció corporativista que allunya encara més els togats del carrer.

Monedero, Juan Carlos (dirigent de Podemos).
Víctima tardana.
Desp…

Un 24-M farcit de raons per votar en clau independentista

Segons la recent enquesta de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) adscrit a la UAB sobre les properes eleccions municipals, només un 12% de l’electorat orientarà el seu vot en clau nacional. Essent com és que tots els sobiranistes, des dels liberal-conservadors als anticapitalistes, passant pels socialdemòcrates, disposaran d’opcions electorals amb possibilitats plenes d’obtenir representació a la majoria d’indrets del país. Essent com és que es tracta d’una contesa electoral absolutament clau per disposar d’institucions de base (les més properes als ciutadans) que donin suport al procés d’independència. Tenint, d’entrada, tot això en compte, resulta absolutament imprescindible que (parafrasejant en sentit invers el Círculo Ecuestre i Joan Herrera) cap vot sobiranista es distregui de l’objectiu essencial que tenim a les mans per respondre a les necessitats socials, econòmiques i culturals bàsiques dels nostres conciutadans: la capacitat de governar-nos nosaltres mateixos…

Bestiari del procés: J. Fernández Díaz, C. Floriano i O. Junqueras

Fernández Díaz, Jorge (ministre espanyol de l’Interior).
Femer dependentista.
La participació del ministre al “Salvados” de Jordi Évole, amb el seu ja famós “y?” quan va ser qüestionat pels tèrbols informes de la UDEF, alternativament, barreja d’elements certs i ficcionats i/o només ficcionats, eina de combat polític resultat de l’acció d’una unitat policial pròpia de règims tan demòfobs com l’espanyol, ha confluït aquesta setmana amb la il·lustratriva compareixença del periodista especialitzat Ernesto Ekaizer a la comissió parlamentària de l’anomenat “Cas Pujol”; pura solvència: crítica del sistema de corrupció implantat durant tants anys a Catalunya per uns i altres, però, alhora, denúncia de la guerra bruta que els aparells de l’estat estan desenvolupant contra el procés sobiranista, comparació inclosa amb els GAL de Felipe González. En definitiva, tot un estat, teòricament també nostre, treballant per ensorrar-nos.

Floriano, Carlos (vicesecretari general d’organització del Partido P…

Bestiari del procés: Q. Arrufat, L. Bassat i F. Benzo

Arrufat, Quim(diputat de la CUP).
Tornar a la taula.
Amb bon criteri, la gent de la CUP ha alertat sobre el perill que Convergència i Esquerra vulguin monopolitzar el procés. L’equilibri de la negociació per un full de ruta el més comú possible, durant els propers mesos, serà certament delicat. D’una banda, els dos partits que voten més independentistes han de respondre a la seva responsabilitat com a actors majors; de l’altra, han de saber conjugar-la amb el protagonisme dels altres partits i de la societat civil organitzada a favor de l’Estat propi. La nova política que les CUP han sabut portar al Parlament durant aquests dos anys i el moviment popular que representa han fet que esdevingui una autèntica peça fonamental per confegir un projecte imbatible. La voluntat de reincorporar-se a la taula de negociació del full de ruta per al 27-S és una excel·lent notícia que caldrà preservar amb la generositat de totes les parts.

Bassat, Lluís (publicista).
Confondre amb intel·ligència.
El simpl…

Bestiari del procés: R, Pellicer, M. Rajoy i A. Sánchez Piñol

Pellicer, Ramon (presentador del TN cap de setmana de TV3).
Explicar bé els costos.
La televisió pública catalana ha iniciat un espai als telenotícies per anar explicant, d’aquí al 27S, quins efectes tindrà la independència. El primer lliurament: les conseqüències de l’actual endeutament públic sobre la creació del nou Estat i la possibilitat que esdevingui una eina a favor o en contra. Felicitats per la iniciativa que, naturalment, els dependentistes no trigaran a criticar agrament per terra, mar i aire. Només un retret metodològic: cal explicar tots els escenaris en disputa; és impossible valorar els costos de la independència si no es comparen amb els costos de mantenir la dependència. No podem fer els números sobre la part del deute espanyol que haurem d’assumir (entre un 9 i un 16%) sense dir alhora que si ens quedem en pagarem un 24% per la via dels impostos, exactament com fem ara.

Rajoy, Mariano (president del Govern espanyol).
Aturar la sagnia, aclarir l’horitzó.
A nivell espanyol…

Bestiari del procés: E. López, A. Mas i A. Pastor

López, Eduard (Vicesecretari general de Coordinació Interna d'ERC).
Clarificant projectes.
Després dels darrers mesos d’excessiva confusió, és precís que totes les opcions electorals clarifiquin fins al darrer detall el seu programa d’acció per als temps decisius que venen. Diu aquest alt representant d’Esquerra que la #ViaClaver, és a dir, la proposta llançada per @elsometent de crida a la resistència passiva contra la celebració de les properes eleccions espanyoles és, literalment, un disbarat. Que no es pot renunciar a espais de poder. Perfecte. Hi ha qui considera, en canvi, que l’independentisme està ara especialment urgit de demostracions de credibilitat, d’irreversibilitat, per part dels qui van al capdavant. I que la millor manera de demostrar que no ens farem enrere és desconnectar, ja, de les institucions espanyoles. En tot cas, és bo que, alhora d’apropar-nos a les urnes el 24-M i el 27-S sapiguem a l’avançada que pensa fer cadascú amb el nostre vot.

Mas, Artur (president …

CiU: la gran partida d’escacs

L’episodi viscut la setmana passada al Congrés dels diputats espanyol fa tota la impressió d’una maniobra tipus globus sonda. Probablement, la direcció de Convergència va aprofitar una votació impresentable, acordada per Duran, a favor d’una altra proposta del Partit Popular per retallar drets polítics, per començar a testar, en el seu millor terreny, quins són els recolzaments interns de Josep Antoni Duran i Lleida. De fa anys, els convergents han seguit la tàctica de posar en evidència que ja no hi pinta res a base de xiular, mirar cap a una altra banda i no contestar cap dels seus atacs (concentrats en la famosa epístola dels divendres). Tot i que els depressius del procés continuen esbombant que anem tan malament, l’estat actual del cas Duran (i la dissolució d’Iniciativa dins Podem) és la prova del cotó de què hem arribat a l’estadi final. La unitat entorn a l’anomenat dret a decidir és una pantalla superada i ara anem ja de cara a barraca: independència sí o no.

Sembla evident q…

Bestiari del procés: Felip VI, J,M. García-Margallo i R. Gil-Casares

Felip VI de Borbó (rei d’Espanya).
Màrqueting de curs per correspondència.
La premsa monàrquica ha anunciat a bombo i plateret aquests dies que el nou rei s’ha reduït un 20% el salari que rebia el pare. La notícia, en portada a “La Vanguardia”, era de vergonya aliena: anava acompanyada d’una imatge que portava com a peu de foto les paraules: “Els reis amb joves paraplègics”. Naturalment, se’ls hi ha oblidat comentar petits detalls, com ara que la reina s’ha fet apujar la seva retribució d’un 25% o que han augmentat els diners pressupostats sense concreció, triplicant els denominats fons de contingència. De tan burda, l’operació de màrqueting haurà semblat a molts un autèntic “boomerang”. D’entre els contractes actualment en vigor: 62.133 € dedicats a analitzar què es diu d’ells a internet. Així que, gent de FRESNOCOM, SL que m’estareu llegit, sabeu què: quines ganes que ens deixin de prendre el pèl!

García-Margallo, José Manuel (ministre espanyol d’Afers Exteriors).
Ceguesa innata.
El dret…

Bestiari del procés: J.M. Bartomeu, F. Caja i A. Dante-Fachín

Bartomeu, Josep Maria (president del FC Barcelona).
A arranar-ho tot.
Que jo sigui un paranoic no vol dir que no em persegueixin, diu la cèlebre sentència. És cert, resulta patètic veure la junta més dependentista dels darrers temps, la junta d’ordre, la que invocava per terra, mar i aire la necessitat de no barrejar política i esport per a no donar cap suport al procés independentista, la que ha fet responsable del club l’Albert Soler, autèntic ariet històric contra les seleccions esportives catalanes, dir que el club és objecte de persecució per part de les institucions espanyoles. Però que sigui patètic pel desvergonyiment de qui ho diu no vol dir que no sigui evidentment cert. Està clar que ensorrar la segona institució més important del país és un element clau en l’estratègia d’arranar Catalunya. Pensar el contrari és d’una innocència angelical.

Caja, Francisco (president de Convivencia Cívica Catalana).
Estratègia de confrontació.
Es pot dir més alt però no més clar: l’objectiu de l’…

Coses que passen quan tens un pinxo mentider de director

Fa pocs dies els mitjans d’aquí recollien la notícia de la dimissió de Brian Williams, un dels presentadors estrella de la NBC, per haver posat massa sal i pebre a la seva experiència durant un atac sofert a l’Iraq per tropes americanes a les que acompanyava. En aquell país que per tantes coses critiquem (sovint, amb raó) se suposa que una falta tan clara a la veritat, ben demostrada, afecta la credibilitat d’un periodista fins a fer inviable la seva continuïtat en llocs de responsabilitat comunicativa. Paral·lelament, a Catalunya, aquesta setmana hem viscut el cas Màrius Carol. El director del diari comtal ha estat el responsable del que sense dubte podem qualificar com un dels episodis més lamentables de la història recent de la premsa catalana. Tot sigui dit, enmig de la comprensió (quan no les risses de pilota) de professionals i opinadors que, habitualment, s’exhibeixen com a guardians de la professió periodística. Dilluns, després que la notícia del segrest de l’article dominica…

Bestiari del procés: C. Punset, E. Sánchez Ulled i S. Vidal

Punset, Carolina (candidata de Ciudadanos a la Generalitat valenciana).
Regeneració purulenta.
Els nous consistoris municipals i els governs autonòmics que es formaran després del 24 de maig, enmig del clima d’atomització generalitzada i esclat total del bipartidisme que s’albira pràcticament arreu, provocaran aliances, pactes i col·laboracions que caldrà seguir i estudiar molt atentament. Naturalment, els qui (encara que sigui amb una impostura evident) han edificat darrerament el seu discurs sobre la puresa i la regeneració democràtica seran jutjats amb especial severitat. Per això, a l’avançada, sorprèn del tot que l’agent de Rivera a terres valencianes contempli obertament la possibilitat de pactar amb el Partit Popular. Ep, que no estem dient qualsevol cosa: parlem de la variant regional més tacada del partit més corrupte de la Península Ibèrica. Olé, olé.

Sánchez Ulled, Emilio (fiscal de la Fiscalia Superior de Catalunya).
Accelerant decisions.
Aquests dies hem constatat també que le…

Bestiari del procés: M. Iceta, J. Iglesias i P. Iglesias

Iceta, Miquel (primer secretari del PSC).
Boquejar desesperadament.
Com feia el seu antecessor, el bo d’en Pere Navarro, el líder actual dels socialistes catalans només aspira a fer-se un lloc als mitjans a base d’ocurrències. És un estil que els situa cada dia més a l’alçada de l’esperpent; transita des de la inteligentíssima frase que els independentistes no podrem treure Catalunya de la Península Ibèrica, a la que afirma que els socialistes són com els salmons, tot fent de l’error de desconnectar dels interessos de la gent, una falsa virtut. Entretant, del que no parla gens és de la posició del seu partit en relació a la cadena perpètua acabada d’imposar a l’ordenament jurídic espanyol per obra i gràcia d’un pacte exprés entre el seu cap de files, Pedro Sánchez, i el president espanyol. Sobre aquest tema no se li deu acudir cap broma.

Iglesias, Joan (responsable de l’Agència Tributària de Catalunya).
Guanyar credibilitat.
El president Mas ha expressat aquesta setmana una evidència: no p…

Coses que passen quan tens un delegat del Ministerio del Interior al consell de redacció

Aquest diumenge al tard ens hem vist sorpresos per la constatació que el diari degà de la premsa catalana moderada, “La Vanguardia”, havia retirat per via d’urgència l’article setmanal de l’Albert Sánchez Piñol. A aquestes hores encara no hem escoltat les versions dels protagonistes, així que potser aquest apunt és precipitat. El rectificaré amb gust. El que sí sabem és que l’edició en paper d’aquest diumenge no contenia la contribució habitual de l’escriptor i que la versió digital del diari va penjar l’article durant alguns minuts, temps suficient perquè alguns lectors el pesquessin al vol. És el que passa avui, en aquest món digital nostre tan traïdor, que tot deixa rastre. En Bernat Puigtobella n’ha fet la primera denúncia des de núvol.com i les xarxes ja baixen ben plenes. Ben mirat, l’article és ben simple: una enumeració (només parcial) incontestable de les barbaritats que l’exèrcit espanyol ha comès a Catalunya des de l’assassinat a sang freda de set-cents cambrilencs el 1640 …

Bestiari del procés: C. Forcadell, M.J. García Cuevas i F. García Prieto

Forcadell, Carme (presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana).
Reptes abans de l’adéu.
Una munió d’entrevistes i articles als mitjans subratllen el fet que ella i una part notable de l’equip dirigent de l’ANC abandonaran el comandament de la nau al maig, justament quan caldrà posar la caldera a ple rendiment per entomar les eleccions més importants (més encara que aquelles d’abril de 1931) de la història de Catalunya. Cal, doncs, després del desgast intens dels darrers mesos d’intermediació arriscada amb uns partits que no han estat a l’alçada, una renovació ordenada que demostri (en primer lloc, als polítics) que el nostre procés nacional cap a la llibertat plena es construeix sense messianisme, des de baix, però que alhora no afebleixi el gran objectiu: una campanya esclatant que porti milions de catalans a les urnes el proper 27-S amb una papereta pel sí a la independència.

García Cuevas, María José (diputada del Partit Popular).
Setmana gloriosa.
La necessitat de cridar l’atenció del …

Bestiari del procés: L. Bellizzi, F. Cruanyes i J.A. Duran i Lleida

Bellizzi, Luca (delegat de la Generalitat de Catalunya a Roma).
Escampar la bona nova.
Un dels àmbits on el canvi de mentalitat independentista a CiU sembla consolidat és el de l’acció exterior, després que fos defenestrat tot l’aparell disposat inicialment per l’inefable Josep Antoni Duran i Lleida amb la finalitat d’empantanar-ho tot i blindar la continuïtat (quins viatges!) de la seva acció internacional al servei d’Espanya. Aquesta setmana hem viscut el nomenament de nous delegats del Govern a Roma i Viena i el projecte de crear una cinquantena més de representacions en funció del resultat del 27-S. La reacció, brutal, en tromba, d’Andrea Levy a José Manuel García-Margallo: anunciar la interposició d’un contenciós per part del Govern espanyol i defensar sense vergonya que el de Catalunya no pot fer acció exterior perquè aspira a la independència: una altra vegada, doncs, es tracta de criminalitzar les idees.

Cruanyes, Francesc (periodista).
Pluralitat popular.
Seguim per a bingo. Despr…

La decisió inajornable del Gran Timoner

Fins ara potser ha estat intel·ligent deixar que Josep Antoni Duran i Lleida anés fent xup-xup en la seva pròpia inanició. Certament, l’ocurrència anomenada Construïm està resultant patètica: ni tan sols l’extraordinari recolzament mediàtic de la premsa d’ordre ha aconseguit fer quallar mínimament el partit de centre-dreta catalanista antisobiranista que (conscient de la impossibilitat que el vell partit demòcrata-cristià que comanda el seguís) ha intentat articular darrerament el líder d’Unió. Sí, fins ara, ignorar-lo potser ha estat potser el més encertat. Durant mesos, quan el pacte entre CiU i ERC semblava prou sòlid, cada atzagaiada a la seva prèdica setmanal dels divendres, seguida d’un silenci sepulcral dels afectats, servia per retratar el que tots sabem: que el de la Franja, després de passar de personatge més valorat a menys de la política catalana (amb permís de l’Alícia, és clar), ja no pinta absolutament res.
Però ara, crec modestament, toca canviar d’estratègia. Si Duran…

Bestiari del procés: J. Martí Grau, E. MIllo i C. Segura

Martí Grau, Jordi(secretari general de MES).
Nou camí per tornar a casa.
Aquests dies ha salpat també el nou projecte del socialisme sobiranista, receptacle principal de les restes del naufragi de l’antic sector catalanista del PSC. Una veu que vol seu fidel a una part de la tradició del partit, amb la consideració de Catalunya com a subjecte polític, capaç de decidir el seu futur polític, en aquest moment, a l’entorn d’un projecte d’Estat independent. Previsiblement, acudiran a les eleccions municipals buscant fórmules de confluència amb ERC i ICV (difícils en el cas de la segona, en ple procés d’absorció per Podemos via Guanyem). De cara al 27-S, però, caldrà superar certes desavinences d’estratègia per tancar una aliança estable amb els republicans, que els condueixi a treballar per una victòria electoral de l’esquerra nacional. Més o menys destacat, ben segur, tenen un paper a jugar en aquest teatre del procés.

Millo, Enric (portaveu del Partido Popular al Parlament de Catalunya).
Olo…

Bestiari del procés: G. Galdón, F. Homs i J.M. Lara

Galdón, Gemma (membre del consell polític de Podemos).
Principis marxistes.
Els meus principis són aquests, però si no us agraden en tinc d’altres. Després de menjar-se amb patates un procés de primàries a les direccions locals del seu partit amb més votants que inscrits, aquesta setmana l’ex-tertuliana s’ha lluït amb un nou esclat de coherència ideològica. Resulta que, en menys de dotze hores després de la seva còmoda victòria, Alexis Tsipras, el líder de la Syriza que representa un autèntic far per a Podemos (francament, prefereixo emmirallar-me en Àustria o Dinamarca) ha arribat a un pacte de Govern amb... la dreta nacionalista! Apostoflant. Anys escoltant les seves lliçons morals des dels micròfons per acabar llegint com justifica fer exactament el mateix que l’escandalitzava fins ara en els altres. Actituds que fan por, perquè retraten la voluntat d’arribar al poder, pel poder. Vaja, com la casta.

Homs, Francesc (conseller de presidència i portaveu del Govern).
Fer net convé a tothom…

Lliçons avançades de supremacisme lingüístic

Com en gairebé tot, l’espanyolisme fa trampa. En la qüestió lingüística, carreguen contra el sistema d’immersió (com tothom sap, més teòric que real al nostre país) sota la bandera de la llibertat: els pares tenen dret a escollir la llengua de l’educació dels seus fills; naturalment, en el cas que siguin espanyols i de llengua castellana, perquè si són estrangers o parlants d’altres llengües peninsulars, de l’aragonès al gallec, aleshores, res de res. Per això sobten articles curulls de supremacisme lingüístic com el de Francisco M. Toro a un dels mitjans digitals del dependentisme català: manifesta la seva total incomprensió (en un to que heu de llegir, perquè és difícil de definir sense fer-ho) pel fet que pares de llengua materna castellana tallin el cordó lingüístic que els uneix als seus avantpassats i passin a parlar en català als seus fills. Dantesc. Quin horror, mare meva. Però no quedàvem que cadascú feia en aquesta matèria, exactament el que li sortia de l’arc de triomf? Ah,…

Bestiari del procés: M. Bustos, J. Elias i T. Forcades

Bustos, Manuel (exalcalde de Sabadell).
La fi d’un estil.
Compareix davant dels tribunals per primera vegada. Obrint el foc d’una desena de plets més, desfermats arran de les escoltes telefòniques de l’anomenada Operació Mercuri. L’arriben a escoltar més temps i ja té feina (anar als Jutjats) fins el dia de la jubilació. De tot plegat, l’excusa que “pensava que era un càrrec de lliure designació” és potser el més patètic, tractant-se d’un concurs públic. Treure multes als familiars, regalar rellotges, tot plegat, d’una baixa estofa que fa feredat. Però, més que una revenja, que és el que demana el cos a molts dels seus enemics, el cas de la contractació digital a l’Ajuntament de Montcada i Reixac de la parella de l’amic i company de partit, ha de servir per canviar una manera de fer a l’administració que cal desarrelar per sempre: la que confon les institucions amb la casa pròpia.

Elias, Joan (economista).
Fam de debat.
Tenim ganes de superar aquest etapa de vol rasant i de tornar a debatr…