Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: abril, 2015

Quan sigui a l’inrevès, jo també hi confio

Confiança. La paraula clau ha estat confiança. Ens cal recuperar la confiança. Sí, la tinc tota en els principals agents del procés. Fins ara, ERC s’ha contradit aprovant dos pressupostos d’una Generalitat en fallida per l’asfíxia premeditada que li aplica el Govern espanyol. És molt senzill. S’entén fàcil. Per què Catalunya no pot finançar-se als mercats internacionals? Ras i curt, perquè la Generalitat recapta un 5% dels ingressos fiscals suportats pels contribuents al país. Què diuen els possibles creditors? Que donen crèdit només directament a qui recapta. Lògic. Doncs bé, en aquest escenari de fallida total, poc lluït i que calia limitar en el temps tant com fos possible (perquè fa mal cada dia a milers i milers dels nostres conciutadans), Esquerra ha donat suport durant més de dos anys al Govern de CiU a la Generalitat. Ha palesat, cert, la seva disconformitat en alguna votació al Parlament, però ha recolzat el president Mas. Fins i tot, després del greu atzucac derivat de la di…

Bestiari del procés: P. Sánchez, C. Viver Pi-Sunyer i A. Virgós

Sánchez, Pedro(secretari general del PSOE).
Tres dies a la bombolla.
Què li hauran explicat aquests tres dies de visita a Catalunya al bo de Pedro Sánchez? Les cruels conclusions dels darrers episodis setmanals de l’abraçada federal, en només dos pinzellades, senzillament de traca: primer, que, si no es tanca el Senat, el líder socialista és partidari de portar-lo a Barcelona; vaja, que aquella andròmina o us la quedeu vosaltres o la llancem a les escombraries. Deliciós. Molt engrescador. Quina orgia de poder cap a Catalunya! Suficient per convèncer l’independentista més recalcitrant. I per si encara teníeu dubtes, el gran José Luis Rodríguez Zapatero visitava Tortosa per proposar-nos recuperar l’Estatutet del 2006, el del ribot, amb l’avís que és el màxim d’autogovern al qual podem aspirar, perquè ho diu ell. I a Can PSC continua el dia de la marmota.

Viver Pi-Sunyer, Carles (comissionat per a la Transició Nacional del Govern de Catalunya).
Temps de tornar a desobeir.
Quan abans, cal (re)…

Bestiari del procés: J. Guillot, M. Iceta i P. Preston

Guillot, Jordi (senador d’ICV-EUiA).
Elefants tan graciosos.La renovació no passa per ell. El temps avança, la nova política ve. Ho diu el seu currículum: amb 23 anys va ser escollit secretari general de la Federació de Sanitat de CC.OO i, amb 24, regidor de l’Hospitalet de Llobregat. I amb 60, “voilà”, aquí el tenim, com un campió. Regeneració democràtica a topet. Des del seu blog ens recorda que TV3 és molt dolenta perquè els seus professionals són com els de TVE i que no tenen dret a criticar els blocs electorals perquè estan lliurats al procés. És més, que manipulen, perquè no expliquen que aquest repartiment dels temps l’imposa la Junta Electoral. Vaja, que sembla que aquella actua per les seves pistoles: sense aplicar cap llei en vigor susceptible de reforma per part dels mateixos partits polítics. Jordi, saps què, no t’ofenguis, portes 37 anys a la cadira i la teva vida política ja ha superat la durada del franquisme. Deixa pas.

Iceta, Miquel (primer secretari del PSC).
Indicis de…

La batalla per liderar el procés

Comencem a viure una segona ofensiva per terra, mar i aire (res comparat amb el que ens caurà a sobre després de les eleccions municipals) orientada a forçar ERC a acceptar compartir llistes electorals amb CiU. Un servidor l’hauria acabat, d’entrada, ben aviat: hauria anunciat des del primer minut, solemnement, que l’acceptava si hi era tothom que defensa la independència, és a dir, començant també per la CUP. Encara que la pressió es farà asfixiant (amb la nefasta tensió, entre gent que compateix objectiu, que això farà rebrotar), tot sembla indicar que les eleccions del 27-S no només seran plebiscitàries sobre la independència, sinó que també permetran als ciutadans triar qui volen que encapçali el bloc sobiranista en la fase decisiva del procés. Hi ha molts arguments a favor del president Mas: la capacitat per dur en bloc cap a l’independentisme el vell transatlàntic convergent i la seva imatge internacional, potser els més meritoris.
Hi ha demèrits, també, en el full de serveis de…

Bestiari del procés: J. Coll, E. Cuatrecasas i E. Franquesa

Coll, Joaquim (vicepresident de Societat Civil Catalana).
Extraterrestres al seu propi país.
Mentre continuen la seva utilíssima croada contra l’estelada (realment, creuen que així la desterraran del país, o potser aconseguiran fer-la encara més present?), la gent de Societat Civil Catalana (feliç primer aniversari: no és fàcil fer el ridícul tan sovint) continuen fent espectacle en estat pur: aquest cap de setmana les xarxes esclafien de riure davant l’avís de l’entitat que, aquest any, Sant Jordi d’escauria en 23 d’abril. Hores després de tan lluïda reflexió, repartien deu mil pamflets al Camp Nou (ja sabeu, mai s’ha de barrejar política i esport, com fan els independentistes) i destacaven que la seva propaganda havia tingut una excel·lent acollida entre... l’afició rival. I Josep Ramon Bosch posava la traca final a la setmana dient-nos franquistes. Realment, són uns cracs. Una gran organització de becaris contractats a base de fons reservats i beneficis del Pont Aeri.

Cuatrecasas, Emi…

Bestiari del procés: C. Alonso, E. Borox i A. Colau

Alonso, Carmen (secretària de l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat).
Exercici colonial.
Segons el seu propi currículum, la senyora Alonso porta trenta-cinc anys treballant a Catalunya, en concret, al servei dels ajuntaments de Sant Feliu i Cornellà de Llobregat i del Consell Comarcal de Baix Llobregat. És la Vicepresidenta del Col·legi de Secretaris, Interventors i Tresorers d’Administració Local de Barcelona. Però és que també ha impartit docència a quatre universitats del país i, atenció, col·labora habitualment amb l’Escola d’Administració Pública de Catalunya. Aquesta setmana, algú ha denunciat a les xarxes socials el seu avís just en començar una conferència recent al Col·legi d’Advocats de Barcelona: “a quien tenga la tentación de dirigirse a mi en catalán o pregunte algo en catalán que sepa que no le voy a contestar porque no le voy a entender para nada”. A banda de la qualitat sintàctica i lèxica de la frase, algú s’imagina que passés a l’inrevès?

Borox, Eva (candidata de Ciudad…

Bestiari del procés: A. Ros, J.L. Trapero i J. Sánchez Llibre

Ros, Àngel (alcalde de Lleida).
Empassar saliva.
Sentiments enfrontats. La correcció política mana no xiular els convidats. Però tota norma té les seves excepcions. No sé si era el cas, però s’hi semblava molt. L’Àngel Ros és la impostura portada a un nivell superior d’excel·lència, dins i fora del seu partit. Qualsevol, dotat d’un mínim de memòria, pot recordar no només el seu constant menyspreu per l’opció independentista, sinó també la seva bel·ligerància extrema contra la Consulta del 25-A de 2010 a Lleida, que titllà d’”aventura”. També, com va participar a la gran manifestació de la Diada de 2012 sota el lema “Catalunya, nou Estat d’Europa”. La darrera ventada, després de passar d’aspirant renovador a reina mare del continuïsme dins el PSC, el va portar a aparèixer davant l’Assemblea General de l’ANC per reivindicar el seu catalanisme. Potser no convenia xiular-lo. Però, caram, es feia molt i molt difícil.

Trapero, Josep Lluís (comissari en cap dels Mossos d’Esquadra).
Començar a ac…

Bestiari del procés: C. Mejías, V. Partal i T. Riba

Mejías, Carina (diputada de Ciudadanos al Parlament de Catalunya).
Amenaça com puguis.
“Soy española y me voy a quedar aquí para recordaros que vosotros también sois españoles y para siempre”. La candidata de Ciudadanos a l’alcaldia de Barcelona, ex-dirigent popular a Catalunya, és una autèntica màquina de perdre els papers a les xarxes socials. Al dia següent d’aquesta piulada tan assenyada, la diputada no s’estava d’amenaçar a cops de Constitució l’Assemblea. És superior a les seves forces, l’instint els venç. Encarnen el nacionalisme per imposició. Espanyol vulguis o no. És tan i tan moralment superior el nostre plantejament: una nació política construïda des de l’estricta lliure adhesió dels seus membres. El contrast amb la frase recent d’en Justo Molinero no pot ser més eloqüent: “els catalans naixem on volem”... i segons la Mejías, morim espanyols per obligació.

Partal, Vicenç (director de Vilaweb).
Insistir i insistir.
Dilluns, el director de l’històric mitjà digital remarcava les c…

Ara, la trampa dels dos terços

Entre els mil i un paranys procedimentals dels adversaris de la plena llibertat de Catalunya, darrerament, excel·leix un que els opinadors de l’statu quo repeteixen a tort i a dret: que cal una majoria reforçada per endegar el procés d’independència. Després d’haver manifestat tots els inconvenients del món als tretze intents de majories catalanes de demanar l’autorització d’un referèndum pel Govern espanyol (perquè quan ho demanàvem deien que ja sabíem que Madrid ens diria que no; es veu que no com ara que el demanen ells i sembla taaan viable); després d’haver criticat que l’intentéssim fer almenys tolerat (no tenia prou garanties democràtiques); doncs ara, resulta que tampoc estan d’acord que puguem votar l’inici o no del procés d’independència d’acord amb les regles (escons que fan majoria) d’unes eleccions al Parlament de Catalunya, que són les úniques que (de moment, si no les suspenen), sembla que ens deixen fer. Alguns exigeixen que ha d’haver una majoria del 50,1% dels votant…

Bestiari del procés: I. Guardans, P. Iglesias i A. Mas

Guardans, Ignasi (exparlamentari europeu).
Perdre els papers de la moralitat.
Si, en dies passats, la reacció occidental a la massacre fonamentalista a Kènia ens oferia el contrast entre el valor d’unes morts i d’altres, aquesta setmana hem tingut un nou tast amb l’enfonsament d’una immensa pastera carregada de desesperació a les aigües de la Mediterrània. El tuit de l’antic parlamentari europeu, ara assot de l’independentisme a les xarxes socials és dels qui et fan una mica més convençut de trobar-te en el bàndol honorable de la història. Una autèntica burrada que no provoca sinó llàstima per la seva immoralitat. Posar-se a un nivell inqualificable per, com un covard, haver d’esborrar-lo una hora més tard: “Lamento provocar: pero me permito cuestionar mi sentido de culpa si muere quien embarca con otros 400 en una barcaza miserable”. Plas, plas, plas.

Iglesias, Pablo (secretari general de Podemos).
Desfet com un glaçó.
La credibilitat del líder comença a situar-se a l’alçada del betum. La…

Bestiari del procés: E. Cantona, C. Capdevila i M.D. de Cospedal

Cantona, Éric (exjugador francès).
L’Eric de Can Rauric.
La setmana començava amb una bona plantofada a Espanya: un descendent de l’exili republicà (de família encara arrelada a Martorell) argumentava ben clar davant del món que els èxits de la seva “selección” són en realitat de la nostra selecció. La que ens segresten a cada competició per reafirmar-se ells i negar-nos a nosaltres. La setmana ha donat, a més, per tastar com l’agressió de les institucions espanyoles contra els catalans no coneix treva: des dels dos joves aficionats del Joventut multats amb un total de 7.000 euros per mostrar una estelada i cridar independència a Saragossa, a l’eloqüent vídeo de la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes (no us el perdeu) que detalla els costos que suposa per a les entitats esportives catalanes el tracte d’espoli planificat rebut de la nova legislació espanyola.

Capdevila, Carles (director del diari ARA).
Sempre es possible caure més baix.
Com gairebé en tots els casos, a més, sens…

Bestiari del procés: A. Pastor, A. Sánchez Camacho i A. Stanic

Pastor, Ana (ministra espanyola de Foment).
Les conseqüències de la dependència.
Un estudi de Fundació Josep Irla apuntava aquesta setmana el fet que la República Catalana haurà de fer front, en els pitjors dels casos, a 85.000 MEUR del deute espanyol, però que la Catalunya autònoma (si ens quedem) n’haurà d’entomar fins a 200.000. Són les conseqüències terribles de la dependència. Hem sabut també que el grup automobilístic alemany Daimler ha descartat Tarragona com a port des d'on exportar els vehicles que fabrica (principalment, Mercedes i Smart) perquè no té connexió amb la via d'amplada europea, responsabilitat que correspon al ministeri de Foment espanyol. Les xarxes socials van convertir l’etiqueta #DimissióAnaPastor en “trending topic” mundial la nit de dimecres. Tal i com en Joan Canadell no s’ha cansat de repetir, caldria una denúncia excepcional del cas per part del Govern català, les institucions tarragonines, els partits, els sindicats i les entitats. Ens roben el fu…

Bestiari del procés: J. Fernández Díaz, J. Godó i Q. Mestre

Fernández Díaz, Jorge (ministre espanyol de l’Interior).
Misèria humana.
Antonio Baños el denomina amb encert com el Ministre de l’Anterior. L’home que ha organitzat, en el marc d’una suposada democràcia estàndard, dins la Unió Europea del segle XXI, una autèntica policia política al servei de la investigació permanent dels principals agents actius del procés d’independència català, ha destacat aquesta setmana pel seu embolica que fa fort en matèries altament sensibles. Arran de les detencions de suposats terroristes, generalització de la sospita a tot l’Islam (a benefici del discurs de la dreta espanyolista, de García Albiol a Jordi Cañas), assenyalament de mesquites de poblacions catalanes concretes (més llenya al foc municipal) i acusació a l’independentisme de connivència amb el gihadisme. Els mitjans espanyols, immediatament, en corifeu, s’hi ha abraonat contra nosaltres. Sí, estan disposats a posar en risc el que calgui.

Godó, Javier (propietari del Grup Godó).
Ells sí que en saben.

Bestiari del procés: A. Castellà, A. Colau i D. Fernández

Castellà, Antoni (secretari general d’Universitats i membre del comitè de govern d’Unió).
Esperança de juny.
Aquesta setmana, mentre recordàvem un nou aniversari de l’afusellament de l’històric d’Unió Manuel Carrasco i Formiguera, el líder del sector independentista del partit ha comparegut davant de’n Xavi Xirgu a “L’illa de Robinson” per contrarestar la nefasta roda de premsa del conseller Espadaler (el de la llista de voluntaris del 9-N que calia entregar al poder judicial espanyol) hores abans. El missatge, inequívocament independentista: el 27-S cal que sigui un plebiscit i UDC no podrà mantenir per més temps l’ambigüitat, perquè els electors han de saber exactament què voten si voten Unió. Duran i els seus acòlits continuen, a l’altre costat, omplint de dubtes milers d’electors catalans que no saben si votar CiU o les altres candidatures sobiranistes: el 24-M aquesta ambigüitat, amb la tàctica convergent de no respondre, pot acabar passant factura.

Colau, Ada (candidata de Barcelo…

Bestiari del procés: L. Bassat, C. Boix i C. de Borbón

Bassat, Lluís (publicista).
La força dels de sempre.
Fa mooolta mandra, de tant en tant, haver discutir-se encara a les xarxes socials amb qui afirma que el procés és un invent de la burgesia. Exactament al contrari, l’establishment està jugant ja la carta de la submissió a tomba oberta, a cara descoberta. Aquesta setmana, l’entitat presumptament subvencionada a quatre mans amb els fons reservats i els cabals dels 300 de sempre, Societat Civil Catalana, ha publicat anuncis a pàgina sencera als dos diaris principals del país. Cap novetat entre les cares que donen suport a una Catalunya sense futur: molts dels qui l’han portat a la situació actual i dels qui la volen sotmesa. L’entitat, a més, continua cridant a la delació contra l’exhibició pública de l’estelada mentre el seu portaveu, amb centenars de fosses encara per desenterrar i milers de béns per retornar a les víctimes, afirma que el franquisme és només cosa del passat.

Boix, Carles (professor de Polítiques i Afers Públics de la P…

La bandera a l’ull aliè

De fa alguns mesos l’espanyolisme ha decidit reprendre la guerra de les banderes. La delegada del govern espanyol, encalçant ajuntaments; les entitats dependentistes, cridant a una suposada defensa de la bandera dels quatre pals que, naturalment, no fan extensiva al seu ús a les casernes de la guàrdia civil ni l’exèrcit a Catalunya. Se suposa, en un nou ridícul conceptual, d’afirmar que els indepedentistes hem substituït la bandera de sempre i de tots per l’estelada. És un de tants arguments absurds que corren per terra, mar i aire, sortits d’algun laboratori d’idees de gent despistada. En el front de les banderes, darrerament, fins i tot l’autoanomenada organització Societat Civil Catalana, generosament finançada a mitges per l’Estat i l’establishment català, ha iniciat una onada de plets per intentar eradicar l’estelada de l’espai públic, amb una sonora bufetada en la primera sentència judicial dels mateixos tribunals espanyols (imagineu-vos), relativa al cas de Sant Cugat del Vall…

Una explicació que en realitat no cal sobre l’únic referèndum possible

Allà on és convidat el professor de dret constitucional Xavier Arbós, conspicu unicornista federal, repeteix com un mantra el mateix: per què si el full de ruta preveu un referèndum de ratificació de la nova constitució no ho fa, prèviament, amb un sobre la independència? És l’exemple de com, aquells que van considerar que la Consulta del 9-N no es podia fer perquè no gaudia de plenes garanties democràtiques, ara es planten també contra les plebiscitàries del 27-S (el camí que ha forçat Espanya després de dinou negatives al Congrés) perquè no és un referèndum. La veritat és que, a aquestes alçades, insistir una vegada i una altra, d’Unió a Iniciativa, en què només estàs disposat a aplicar el mandat democràtic d’una majoria de catalans si l’estat espanyol l’accepta és, directament, una autèntica pressa de pèl. Repetim-ho tantes vegades com calgui: dins la legalitat espanyola, mai, mai, mai, podrà celebrar-se un referèndum d’autodeterminació a Catalunya. Ni ara, ni al 3014. Ho ha sap to…

Bestiari del procés: A. Pastor, P. Rahola i E. Reyes

Pastor, Ana (ministra espanyola de foment).
Espoli aeroportuari.
Permeteu que us enllaci la notícia a través del diari ultraespanyolista ”El Mundo”, que fa més goig. A sac. Sense contemplacions. Espoli sobre espoli. La demostració plàstica del perquè el Govern espanyol insisteix en la sagrada indivisibilitat d’Aena. Aquesta setmana hem tingut els resultats econòmics del sistema aeroportuari espanyol en 2014. I ja és estrany que ens l’ofereixin desglossat. Resulta que la seva viabilitat es deriva, en exclusiva pràcticament, de l’explotació de quatre aeroports a Catalunya, Mallorca i Canàries. Que els aeroports del Prat (51,5%) i Palma (24,4%) representen pràcticament les tres quartes parts dels beneficis de l’ex societat estatal ara, en part, a borsa. Si hem d’explicar els beneficis de la independència, comencem per aquí: la reinversió d’aquests recursos oferiria a l’Aeroport de Barcelona possibilitats enormes d’esdevenir el gran centre de comunicacions del sud d’Europa. Vaja, just el qu…

Bestiari del procés: M. Iceta, R. Nadal i J.J. Nuet

Iceta, Miquel (primer secretari del PSC).
Histèra federalista.
Del catedràtic Xavier Arbós a l’editoralista d’El País, el preacord per a un full de ruta cap a la independència ha caigut com una autèntica bomba en els rengles de l’unicornisme federal. Es diria que han com embogit. Després de criticar radicalment tot el que tingués a veure amb el 9-N eixigint abans unes eleccions que donessin una majoria independentista, ara exigeixen un referèndum i no accepten uns comicis plebiscitaris. I tot i que el full de ruta preveu que la part catalana acceptarà un referèndum pactat amb el govern espanyol en qualsevol moment (suposadament, el que volen ells), els federalistes, per comptes de córrer a reclamar a la contrapart espanyola la seva celebració, es dediquen, enfollits, a amenaçar els sobiranistes. Tanta impostura acumulada costa d’empassar: potser per això el 24-M el PSC només podrà presentar candidatura a poc més de la meitat dels municipis del país.

Nadal, Rafael (periodista i opinador).

Bestiari del procés: M. Bustos, P. Gasol i F. Hollande

Bustos, Manuel (exalcalde de Sabadell).
Pràctiques digitals.
Crec que els ciutadans, en particular aquells que treballen a l’administració pública, poden estar satisfets de la sentència sobre la peça separada del cas Mercuri que afectava a l’assignació per vida digital (a dit, vaja), amb ficció de concurs públic, de la plaça d’arquitecta municipal de Montcada i Reixac. No ens enganyem, els Bustos, Daniel Fernández i Elena Pérez paguen els plats trencats d’una pràctica massa generalitzada durant dècades. El seu és l’exemple d’un delicte que tota una generació havia convertit en normal: el de, acostumats a un domini electoral de llistes tancades i fidelitat absoluta del votant de l’àrea metropolitana (ep, com els convergents en altres àmbits) privatitzar les institucions, convertir-les en una autèntica àrea reservada de caça per al gaudi gairebé exclusiu d’amics i familiars. Confiem que sentències com aquesta ajudaran a un veritable canvi de mentalitat sobre el servei públic.

Gasol, Pau (j…

Bestiari del procés: A. Altafaj, J.R. Bauzà i A. Bosch

Altafaj, Amadeu (representant de Catalunya davant la Unió Europea).
Sembrar i sembrar.
Mentre el president Mas aprofitava una visita del primer ministre eslovac a algunes empreses del seu país establertes a Catalunya per conrear la llavor de les relacions internacionals a peu de pista (encara, avui, sense banda de música ni revista de tropes), la coalició fàctica radical-dependentista Partido Popular-Ciudadanos (PPC’S) llançava una veritable ofensiva parlamentària, a l’Eurocambra i a la CIutadella, contra el delegat de la Generalitat a Brussel·les, exigint-ne el seu cessament immediat. La sobtada intensitat i la trenada combinació de forces demostra que l’espanyolisme (el vell i el nou, que són, en el fons, la mateixa cosa) identifica Altafaj com un veritable risc pel seu prestigi a la capìtal europea. Així que tranquil·litat, exactament com fins ara: mai entrar al drap de les provocacions i anar fent feina de la bona, de formigueta.

Bauzà, Josep Ramon (president de les Illes Balears).
Pu…

Bestiari del procés: M. Rajoy, S. de Toro i G. Ubasart

Rajoy, Mariano (president del Govern espanyol).
Reacció central.
La setmana ha estat dura per al líder del Partido Popular: la castanya andalusa de diumenge passat cal qualificar-la d’accident greu: pot afeblir encara més les magres expectatives del partit pel que fa a les municipals i les autonòmiques que se celebraran d’aquí només dos mesos. L’enfonsament va, sense dubte, estretament lligat a la manca d’assumpció de responsabilitats pel que fa a la corrupció institucionalitzada: dimarts, el fiscal acusava formalment els populars d’haver mantingut una caixa B durant divuit anys. Resultat: cap. Rajoy ha hagut de fer front també a la crisi derivada de l’estavellament de l’avió de GermanWings: naturalment, amb un gabinet de crisi convocat... a la capital del Regne, a 600 km del 90% de les víctimes “espanyoles”. Perquè hi ha coses que, per molt que s’entestin a emboirar-les des de l’establishment, mai no canviaran.

Toro, Suso de (escriptor).
Lliures o morts.
De vegades, va bé que una veu fo…

Bestiari del procés: J.M. García-Margallo, A. Mas i J. Puigneró

García-Margallo, José Manuel (ministre d’afers exteriors del Govern espanyol).
Pena doble.
Aquests dies coneixíem a través de les xifres oficials del Govern espanyol, no només que el 38% que el fons de rescat de les pensions ha volat en tres anys (avis, si ens quedem a Espanya, no cobrareu la pensió!), sinó que la magnitud de l’exili econòmic continua creixent. La incompetència de l’Estat per obrir alguna mena de futur als seus propis ciutadans, es trasllada a l’exterior a l’hora de gestionar els seus drets polítics. A Andalusia, novament, el nombre de ciutadans que ha pogut votar des de l’exterior ha arribat a la fastuosa xifra del 3,8%. Doble càstig, doncs, exili i negació de drets. “Pack” complet “made in” García-Margallo. És per això que, encertadament, l’ANC ha començat aquest setmana una campanya per a incentivar el proper 27-S, convidant els 185.000 catalans a l’exterior a encetar els tràmits el més aviat millor.

Mas, Artur (president de la Generalitat de Catalunya).
Causa interna…