Vés al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: maig, 2015

Bestiari del procés: J. Fernández Díaz, T. Forcades i L. García

Fernández Díaz, Jorge (ministre espanyol de l’Interior).
Pactes ambivalents.
Des de el mateix moment que va acabar el recompte, la nit de diumenge, el cap d’Esperanza Aguirre no para de donar voltes. De la proposta de fer alcalde de Madrid el candidat socialista ha passat, sense solució de continuïtat, a oferir un pacte de tots contra Podemos. La desorientació és màxima. El ministre de l’Interior, qui va intoxicar contra Xavier Trias, ha ofert ara els vots que comanda el seu germà per salvar-li la cadira. Diu que avala els pactes per evitar que l’esquerra radical ocupi llocs rellevants de poder. Volen aïllar-la. Aplicar-li un cordó sanitari. Mentre alguns dels seus candidats parlen del retorn de la crema d’esglésies i la violació de monges. Vés per on, després de tants anys assegurant que el Pacte del Tinell, amb la seva clàusula de compromís contra el PP, era excloent, ara resulta que està justificada contra els de Pablo Iglesias.

Forcades, Teresa (impulsora de Procés Constituent).
Confl…

Bestiari del procés: T. Aira, M, Cardenal i A. Colau

Aira, Toni (periodista).Frenada parcial.
David Fernández s’expressava amb contundència en valorar els resultats del 24-M: el sobiranisme ha sumat 300.000 nous vots per assolir una xifra (el 44,9% dels sufragis) mai vista en unes eleccions municipals; qui té la temptació de passar-ho per alt és que analitza el procés amb ulls d’un sol partit, encara que s’ofengui. I aquest moviment cap a la llibertat plena no és ni d’una sola formació, ni d’un sol líder. És de la gent. Des de novembre de 2012. Tot no és perfecte: la caiguda de Barcelona a mans d’alguna gent que no està prou compromesa amb el procés és un inconvenient, sí. Però el cert és que (amb la feblesa dels seus 11 de 41 regidors) serà també una oportunitat per comprometre’ls. CiU és imprescindible per culminar el procés independentista: no ho és però, que hagi de guiar el cent per cent del temps el camí.

Cardenal, Miguel (president del Consell Superior d’Esports espanyol).
Trepitjant drets.
L’alt càrrec del govern Rajoy ha amenaçat a…

Bestiari del procés: S. Pedraz, J. Sánchez i M. Verdaguer

Pedraz, Santiago (jutge de l’Audiència Nacional espanyola).
Àrbitres comprats.
Pensar que el magistrat del tribunal espanyol d’excepció encarregat de la persecució del terrorisme actuarà contra les forces de seguretat de l’estat veí és d’una ingenuïtat supina. Mai. Encara que els Mossos d’Esquadra presentessin les proves de càrrec més irrefutables, més evidents de la història judicial mundial. Ni que se li aparegués el mateix Perry Mason. La pràctica del desprestigi incessant de la policia catalana i la calúmnia permanent contra els responsables del seu comandament no és una estratègia conjuntural de caràcter partidari, és una veritable operació d’estat amb un objectiu principal: justificar la retirada de les competències de la Generalitat de Catalunya en la seguretat interior del nostre país, un element imprescindible per tal d’evitar una Declaració d’Independència del nostre Parlament en els propers mesos.

Sánchez, Jordi (president de l’ANC).
Portar la guerra a la frontera.
Dissabte, aqu…

Bestiari del procés: G. Ferre, E. Gesa i C. Mejías

Ferre, Gonzalo (president d’Adif).
Serveis Colonials, S.L.
Són una mina: dijous, Societat Civil Catalana feia, una vegada més (i són ja incomptables), un veritable ridícul atribuint al procés sobiranista l’enèssima jornada de desgavell al servei de Rodalies de RENFE. Com si les competències de control del gestor d’infraestructures, Adif, no fossin del Ministerio de Fomento. El sistema ferroviari espanyol a Catalunya, una de les vergonyes del continent en el país de l’AVE, ha arribat puntual, a dos dies d’acabar la campanya electoral per a les eleccions municipals de diumenge. Difícil ensenyar d’una manera més pràctica i pedagògica la necessitat de disposar d’un estat propi que vetlli pels interessos de la majoria dels catalans: sense independència no hi haurà unes infraestructures de transport dignes en aquest país. Això devien pensar uns quants mentre esperaven debades el tren a les andanes de l’àrea metropolitana de Barcelona.

Gesa, Esteban (candidat del Partido Popular a Sabadell).
Vio…

24-M: un altre pas endavant independentista

Des de la primera consulta a Arenys de Munt el 2009 fins avui, el procés no ha deixat de fer passes endavant. Està clar que les voldrien més fàcils i més nítides, sense partidisme i amb lleialtat de tothom. Però Déu n’hi do. Més enllà del soroll de la victòria, en condicions força especials, d’Ada Colau a la capital, si aixequem el vol, si guanyem perspectiva, a mi em sembla que hi ha prou elements per afirmar que aquestes eleccions municipals han suposat un nou (i bon) pas endavant per a l’independentisme. No només per l’aclaparadora majoria de regidores i regidors independentistes al Principat (6.077 dels tres grans partits sobiranistes, contra els 2.027 que sumen PSC, ICV, PP i C’S), sinó, sobretot, per l’evolució en vots absoluts dels dos blocs. Vegeu, si no. CiU, ERC i la CUP han sumat 295.707 vots al procés, amb una importantíssima aportació de l’esquerra nacional de 408.878. En sentit contrari, la suma de PSC, ICV, PP i C’S recula de 6.627 vots. I encara, si deixem en terreny i…

Bestiari del procés: J. Coll, J. Cruanyes i R. Espadaler

Coll, Joaquim (vicepresident de Societat Civil Catalana).
Tractant amb nans mentals.
Per a Espanya som ramat. La democràcia a la metròpoli és un estadi superior semi-desconegut; a la colònia, directament, ni hi és ni se l’espera. Enquestes que no es poden publicar perquè som menors. Jornades de reflexió, que es veu que necessitem que calli tothom per pensar. Banderes que trenquen la neutralitat de les institucions, que si penja un drap d’un balcó se’ns obnubila la ment. Societat Civil Catalana ha assolit una nou èxit descomunal amb el seu recurs a la Junta Electoral Central: multiplicar la presència d’estelades al carrer en la setmana decisiva de la primera ronda (parcial) de les plebiscitàries i aconseguir despenjar només algunes de les banderes independentistes penjades als ajuntaments durant quatre dies abans del dia de la votació. Que, a més, dilluns, noves de trinca, segurament, tornaran a onejar exactament igual que abans.

Cruanyes, Josep (advocat i president de la Comissió de la D…

Bestiari del procés: J.M. Brunet, L. Caram i A. Colau

Brunet, José María (delegat de “La Vanguardia” a Madrid).
Contaminar des de la cort.
Encara que te’l regalin, llegir el pamflet semi-gratuït comtal s’està convertint en un veritable repte intel·lectual d’alt risc. La política del país ocupa un espai cada vegada més marginal, després de pàgines i pàgines dedicades a consolidar en els lectors un marc mental espanyol del qual una bona part d’ells, tanmateix, ja ha desconnectat. El delegat del diari a Madrid hi contribueix de manera entusiasta a sostenir-lo. Aquest dimarts, iniciava la seva crònica sobre la nova estocada del TC prohibint els reglaments d’ús del català a les diputacions de Lleida i Girona amb la frase següent: “Nou pas del TS a favor del reequilibri lingüístic a Catalunya”; com si, després de donar-nos peixet uns quants anys de pau lingüística, ells sí, haguessin dit que s’ha acabat el bròquil i que cal restablir l’ordre a la colònia.

Caram, Lucía (monja i activista contra la pobresa).
El risc de molestar els de sempre.
La cata…

La gran paradoxa de les municipals: un esmicolament d’efectes conservadors

Per a qui hagi seguit les enquestes (a les quatre capitals provincials, l’Hospitalet, Santa Coloma, Sabadell, Mataró, Sant Cugat del Vallès o Sitges) que els mitjans nacionals han anat publicant durant la primera part de la campanya (quan és legal), hauran comprovat diverses constants: una de molt clara, pel que fa a ERC i la CUP, el reiterat menysteniment via cuina d’estimació final de les seves quotes d’intenció directa de vot, exactament, tot el contrari del tracte dispensat a la flamant joguina de l’establishment, Ciutadans. Així que, algú pot tenir una sorpresa desagradable la nit de diumenge. La tercera força independentista, CiU, pateix arreu una certa erosió, però manté força bé les seves posicions i no hi ha dubte que es farà amb la victòria a les eleccions municipals per segona vegada a la seva història. Tot i trobar-nos enmig d’un veritable tsunami de canvi social i polític, la segona constant és, potser, a priori sorprenent: la impressionant estabilitat dels resultats que …

Bestiari del procés: M. Querol, M. Schulz i J. Tardà

Querol, Mònica (candidata del Partido Popular a l’Ajuntament de Rubí).
Negar el propi passat.
Tal i com era de témer, el partit que sustenta el govern espanyol ha ofert en aquesta primera setmana de campanya un nou festival xenòfob, preocupat com està per competir a la dreta amb Ciudadanos i aprofitar l’ensorrada de la Plataforma per Catalunya. La polèmica líder dels populars a la ciutat del Vallès ha optat per utilitzar el tradicional lema de l’extrema-dreta espanyolista catalana: “primer els de casa”, arranjat amb un altre de traca i mocador pel seu populisme esborronador: “a Rubí, els llocs de treball pels rubinencs”. Si semblant axioma hagués estat en vigor el seu pare, l’històric popular Armand Querol, natural de Morella, mai hauria trobat feina al seu poble d’adopció. Perquè si, en realitat, el que un vol dir és que no vol magribins, aleshores ha de dir, racista però coherent, que no els vol.

Schulz, Martin (president del Parlament europeu).
Pobre Europa.
La manera en la qual el Parl…

Bestiari del procés: P. Iglesias, D. Montserrat i M. Pibernat

Iglesias, Pablo (secretari general de Podemos).
Construir des de l’odi?
Barcelona ha esdevingut l’únic objectiu que li queda a Podemos, el partit que va aspirar a tot durant uns mesos, però que cau imparablement des de les eleccions andaluses. Constituirà un tema d’estudi clàssic per als politòlegs, en aquests temps d’acceleració fulgurant de la política, de cremadissa permanent de projectes: una formació que va perdre la meitat dels seus vots abans fins i tot d’haver-los arribat a tenir més enllà de les enquestes. Iglesias visita Barcelona el primer dia de campanya i, agafat al peu de la lletra al model que ens havia avançat Gemma Ubasart, fa una dissertació fonamentada en l’odi. En resum: diu a Mas lladre i gentussa. Un estil de fer política que coincideix amb el temps amb l’agressió al carrer a un candidat de CiU. Ai, si la víctima hagués estat dependentista! No m’ho vull ni imaginar.

Montserrat, Dolors (vicepresidenta del Congrés dels Diputats espanyol).
Darrers intents que no sé si p…

Bestiari del procés: J. Collboni, J. Cuní i Felip VI

Collboni, Jaume (alcalde socialista a l’Ajuntament de Barcelona).
Girar la realitat com un mitjó.
El candidat socialista barceloní dedica les primeres hores de campanya a recórrer algunes zones de la ciutat que assenyala com a nous sectors d’industrialització. Compareix davant la premsa acompanyat pel comitè d’empresa de Nissan. La seva argumentació de fons és psicodèlica. Es basa en preguntar-se d’on s’aconseguiran els recursos per a aquestes inversions si ens enfrontem al Govern central. Delirant. No només perquè Collboni pertany a un partit federat al que ha governat Espanya durant dècades i ha sub-invertit a Catalunya, sinó, sobretot, perquè (com ell sap perfectament, encara que s’esforci a amagar-ho) només amb la independència serà possible acabar amb l’espoli fiscal, disposar en plenitud dels nostres recursos i aplicar-los al desenvolupament econòmic de Barcelona i Catalunya.

Cuní, Josep (periodista i conductor de “8aldia” de 8tv).
Mestres de l’auto-odi.
Amb ganes de fer gresca i ju…

Bestiari del procés: A. Bosch, L. Castro i A. Colau

Bosch, Alfred (candidat d’Esquerra a l’Ajuntament de Barcelona).
Operació bipartidisme.
La CUP i ERC són l’objecte favorit de les cuines demoscòpiques al servei de l’statu quo. Amb pocs dies de distància, el CIS i “El Periódico” publiquen enquestes en les quals s’aconsegueix el difícil repte de fabricar estimacions de vot finals, fins i tot, inferiors a les de la intenció directa. El propòsit de fons, claríssim: es tracta de desanimar. De dir que la CUP no superarà la barrera del 5% que dóna accés al repartiment de regidors. I que ERC tindrà un paper marginal en el decantament de majories al govern municipal. Potser tantes precaucions dependentistes faran efecte, però, de moment, denoten que el sobiranisme té grans possibilitats aquest 24-M. I si, per primera vegada, assolís els 21 regidors que fan la majoria absoluta necessària per integrar l’Ajuntament de Barcelona a l’AMI?

Castro, Liz (escriptora i editora).
Cop d’efecte.
Aquest cap de setmana, els membres del Secretariat Nacional de l’…

Comencem la campanya per la independència d’una vegada o què?

A la feina, un company m’explica una escena d’autobús d’un grup de jubilats: el que porta la veu cantant manifesta el seu parer que cal votar Ciudadanos, després d’haver sentit l’enèssima compareixença-carta als reis d’Albert Rivera a la Sexta per explicar que apujarà no sé quant les pensions. Tangibles. Molts electors es decanten per propostes tangibles. Nosaltres hem embarrancat en el terreny dels grans principis (ep, que cal defensar-los, i tant!) i no acabem d’arribar a trepitjar el terra, a enfangar-nos. A ser tan vius (o demagogs, si voleu veure-ho de l’altre cantó) com ells. No em cansaré de repetir-ho des d’aquesta modesta tribuna, hem de deixar de parlar tot el dia de com ho farem (ja li hem donat totes les voltes possibles) i treballar molt més intensament en dues perspectives: què suposa per al nostre futur quedar-nos a Espanya i quines immenses possibilitats se’ns obren al davant si ens deslliurem de la càrrega insuportable de la dependència.
Ras i curt, al jubilat de l’au…

Bestiari del procés: J. Roglan, S. Santamaría i J.I. Wert

Roglan, Joaquim (periodista).
Matonisme al servei de l’establishment.
El senyor comte està histèric. Aquesta setmana hem vist als Godó fer una nova passa en la seva degradació moral. No em refereixo a l’eloqüent imatge de centenars de diaris, en bona part finançats amb diner públic, encara relligats, llançats tal qual a un contenidor. No. Parlem de l’espectacle lamentable, al detritus d’un article amb pseudo-arguments “ad hominem”, farcit d’insults i menyspreu, encarregat a un fidel procurador com si visquéssim en temps de vassallatge feudal. De pinxo de barri. El delicte de l’afectada, l’Empar Moliner, haver gosat fer sàtira del diari arran de l’escandalosa presentació de la darrera enquesta comtal. Arribats al punt repulsiu al qual han situat “La Vanguardia”, construir un país millor inclou també ignorar fins a la ruïna definitiva un diari que constitueix un autèntic insult a la decència. Uns quants ja no el volem, és literal, ni que ens el regalin.

Santamaría, Sergio (parlamentari del…

Bestiari del procés: A. Mas, C. Mejías i J. Piqué

Mas, Artur (president de la Generalitat).
Qui carrega amb l’espoli.
Fins i tot el BBVA, l’entitat que fa espots amb castellers mentre envia al carrer milers de treballadors catalans, ha hagut de reconèixer aquesta setmana que el sistema de finançament en vigor penalitza el nostre país de manera dramàtica en matèries com l’educació o la sanitat públiques i que el problema (principal) no són les prioritats del Govern (d’aquest ni dels tripartits anteriors) sinó la manca de recursos que es deriva d’un repartiment dels recursos de l’Estat concebut amb dos objectiu: escanyar Catalunya i mantenir els interessos patrimonials i econòmics de l’establishment espanyol. A la sessió de control al president, Mas i Junqueras en van fer esment en la seva intervenció. Ben fet: hem de tornar a activar la doble campanya que ha d’explicar el país que farem amb els nostres recursos, però també les conseqüències de romandre a Espanya.

Mejías, Carina (candidata de Ciudadanos a l’Ajuntament de Barcelona).
Demòcr…

Ciudadanos té un paper clau

El fet que, tot just després del 9-N i de la negativa de Junqueras i Fernández a una llista de país, el president Mas decidís posar el procés al congelador ha estat nefast per al manteniment de l’embranzida dins el bloc sobiranista. Deu mesos perduts per retornar, exactament, al mateix punt on podíem haver arribat per votar plens d’energia a finals del 2014. Està clar. Si volem mirar-nos-ho, però, en sentit positiu, aquest temps ha servit per certificar l’enfonsament del gran miratge Podemos. A finals de 2014, els de Pablo Iglesias es trobaven en la cresta de la onada. Haver fet les plebiscitàries aleshores hagués suposat que alguns sobiranistes incauts haguessin caigut seduïts (sí, encara, buf!) per l’oferta impossible de reformar Espanya. Ara, ja no: Podemos es reubica com a força incapaç de forçar un canvi real; sense possibilitats de guanyar les eleccions, ha caigut en intenció de vot a paràmetres al voltant del 15%. I la baixada continuarà: si no és per expulsar el bipartidisme, …

Bestiari del procés: M. Carol, P. Echenique i D.J. Frías

Carol, Màrius (director de “La Vanguardia”).
Periodisme del bo.
Tot i que el negoci en paper s’ensorra a un ritme d’un 15% anual (i l’audiovisual requereix l’auxili de Mediaset); tot i que el transatlàntic ha entrat en pèrdues greus, el director del diari comtal, seguint les ordres del patró, ha decidit omplir de carbó la caldera. Encara que el tren sense frens en que han convertit el mitjà acabi estimbat. El contrast entre les portades de les edicions catalana i castellana de diumenge passat assenyalava el leitmotiv de la campanya anti-indepedentista que impulsa l’establishment: per al lector catalanoparlant, tones de desànim amb l’objectiu d’aconseguir la desmobilització (amb l’ajuda d’alguns d’opinadors suposadament sobiranistes); per al lector castellanoparlant, massatge continuat a Ciudadanos, la nova marca per la qual aposta a cegues, desesperat, agònic, descarnat, el Pont Aeri.

Echenique, Pablo (dirigent de Podemos a Aragó).
Supremacisme castellà.
El líder dels de Pablo Iglesias al …

Bestiari del procés: A. Baños, J. Barberà i J.R. Bosch

Baños, Antonio (periodista).
Tria decisiva.
Autor de “La revolució catalana” un dels assajos més lúcids, originals i divertits de tota l’extensa i no sempre sana bibliografia sobre el procés, vinculat fins ara sobretot a l’associació Súmate, Baños és un autèntic valor del procés. Dels de primer nivell. El seu pas endavant per entrar en el bombo assembleari de la confecció de llistes de la CUP per a les eleccions del 27-S és, sense dubte, una de les notícies més agradables de la setmana. Completaria una renovació important. El seu tarannà obert facilitarà, molt probablement, la imprescindible contribució de la formació anticapitalista al nou Govern de concentració i/o a la construcció del suport parlamentari precís per portar endavant el full de ruta acordat entre les grans forces polítiques i socials del país l’endemà de les eleccions plebiscitàries.

Barberà, Jaume (periodista).
Unitarisme màgic.
D’entre les reaccions més nefastes a les enquestes del diari comtal del cap de setmana passat,…

Accés als documents públics: un mal començament que som a temps de redreçar

Disculpeu si avui em poso massa tècnic, professional, però crec que val la pena compartir l'error que el nostre Parlament, de manera desafortunadament molt majoritària, ha comès aquests dies. Entre escàndol i escàndol, gairebé a cor, una majoria molt àmplia de la societat catalana (des dels liberals externalitzadors fins als fanàtics del monocultiu públic) demana a crits una altra manera de gestionar els afers del comú. En aquesta nova manera de fer, la pràctica de la transparència en tots els nivells de poder ha de ser un dels criteris essencials que amarin el nou país que volem construir. El Parlament ha tingut a bé, en aquesta legislatura convulsa, aprovar una norma que ha representant un important pas endavant al respecte: la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. Perquè, cal fer-ne propòsit d’esmena, el 1980 teníem l’oportunitat de crear una administració pública diferent a l’espanyols i en aquests trenta-cinc anys, en …

Bestiari del procés: J.M. Soler, G, Villas i J.E. Vives

Soler, Josep Maria (abat de Montserrat).
Tastar la intolerància.
Per aprofitar la “coinicidència” que aquest any la Mare de Déu de Montserrat s’esqueia en 27 d’abril (com Sant Jordi en 23 d’abril!), la plataforma dependentista, la que gaudeix de més minuts de televisió per denunciar el seu ostracisme, la gran persecució de la qual és objecte, Societat Civil Catalana, ha optat per insultar l’abat de Montserrat, oferint (ells!) lliçons sobre moralitat. Tot, només, per quelcom tan innocent com pregar perquè en el cicle electoral que ara comença els catalans encertin en les seves importants decisions. No hi ha institució que se salvi de la sembra de l’odi que practiquen a diari. Els independentistes farem bé de no caure en la provocació, en el seu gran parany. Ens cal Ignorar els insults, rebatre els seus “arguments” i combatre la permanent distorsió de la realitat que intenten difondre pels seus poderosos mitjans.

Villas, Gaudencio (cònsol del Regne d’Espanya a Perpinyà).
L’Estat que pagues …

Bestiari del procés: A. Oliveres, J. Sánchez i X. Sardà

Oliveres, Arcadi (economista i impulsor de Procés Constituent).
Procés inconsistent.
Triar no triar en el moment més transcendent de la història de Catalunya. Una de les decepcions de l’any ha estat l’actitud del moviment en suport d’una opció d’esquerra alternativa i rupturista. Aquesta setmana hem sabut que opten per retirar-se del 27-S, per no donar suport a ningú, encara que admeten que la majoria dels seus integrants es decantaran per Podemos. No han tingut cap problema (bé, algunes baixes sí, segons admeten), en canvi, per donar suport a la llista camuflada d’ICV-EUiA a l’Ajuntament de Barcelona (coautora de la ciutat actual), bescantant l’alternativa real des de l’anticapitalisme que suposava la CUP. Tornaran, doncs, a rebutjar la confluència amb l’única esquerra que planteja un veritable procés constituent: perquè a hores d’ara, parlar del Podemos monàrquic que vol embolicar-se en l’estanquera com un moviment de ruptura és, directament, una broma.

Sánchez, Jordi (adjunt al Síndic…

Bestiari del procés: A. Colau, J. Milián i J. Miró i Ardèvol

Colau, Ada (candidata a l’Ajuntament de Barcelona per Barcelona en Comú).
Cop de peu i endavant.
Després de molts mesos d’indefinició conscient, la candidata d’ICV-EUiA (que, amb els seus vots, va blocar-ne l’accés en el mandat municipal que ara acaba), vull dir, de Barcelona en Comú, s’ha tret un conill del barret. Diu que proposarà una consulta per decidir si l’Ajuntament ha d’ingressar o no l’Assemblea de Municipis per la Independència. És un recurs hàbil, atès que farà inviable un ingrés ràpid. És, però, també, un regat que sona a gran impostura: es fa una proposta que se sap que no prosperarà i, a més, sense concretar-ne el calendari. El que els ciutadans de Barcelona voldrien saber, ben segur, és si, en cas de victòria independentista el 27-S, l’Ajuntament de Barcelona es posarà al servei del Parlament i del Govern o no. Ras i curt. No és tan difícil i sobretot és més honest.

Milián, Juan (diputat del PP al Parlament).
Estratègia kafkiana.
Si el teu enemic fa el ridícul (i és d’abast…

Bestiari del procés: A. Arauzo, J. Basté i A. Batlle

Arauzo, Aroa (Secretària de Participació i Qualitat Democràtica del PSC).
Predicar amb el mal exemple.
La distància entre el que es diu i el que es fa és tan abismal que es fa difícil de creure. El gran líder, Miquel Iceta, s’agrada cada dia impartint lliçons (suposadament morals) als sobiranistes sobre la conveniència de no enganyar els electors: recordeu, no hi haurà plebiscitàries i la independència és impossible. Alhora, però, munta o avala, com vulgueu, llistes estafa farcides de persones alienes als municipis on presenten candidatura. Que la secretària de qualitat democràtica del PSC militi a Badalona i es presenti a Ogassa (només un dels centenars de casos anàlegs que podeu espigolar a les xarxes socials) serveix per rissar el ris de la impostura. Tot plegat, mentre es discuteix una llei electoral que (només aplicant-hi dos dits de seny) hauria de prohibir aquesta mena de pràctiques.

Basté, Jordi (director d’El món a RAC1).
Observar la diferència.
Cert, la presència majoritària del…