Vés al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juny, 2015

Bestiari del procés: Q. Masferrer, C. Punset i A. Rivera

Masferrer, Quim(actor i presentador de televisió).
Perseguir la llibertat d’expressió.
Certament, de vegades, tots cometem errors. Cal esforçar-se a no donar carnassa a una tropa que està amatent a tergiversar tant com pugui la realitat, a deformar-la i obscurir-la tant com calgui, fins a fer-la irreconeixible. Aquesta setmana ha tocat a en Quim Masferrer sofrir l’encalçament dels mitjans dependentistes, després que un conegut digital en hores baixes l’assenyalés falsament, presentant com a insults a tots els espanyols allò que només eren vituperis adreçats al govern del Partido Popular. La capacitat dels nostres adversaris per modificar la realitat, però, té límits i, en aquest cas, existeixen vídeos que permeten recuperar exactament les paraules i el context exacte de les opinions d’un Quim Masferrer que, generós, sempre veiem lliurat en suport a les entitats sobiranistes en mil i un actes arreu del país. I és aquest servei el que incomoda.

Punset, Carolina (portaveu de Ciutadans a les…

Bestiari del procés: P. Iglesias, M. de los Llanos de Luna i A. Mas

Iglesias, Pablo (secretari general de Podemos).
Nova política des de la caverna.
Després de l’èxit relatiu a les municipals, allà on Podem ha confluït amb altres forces amb més arrelament històric i social, Iglesias referma ara la seva estratègia per concórrer en solitari a les generals espanyoles. A Catalunya l’escenari serà segurament prou diferent: cal confluir per evitar una victòria esclatant de l’independentisme. De fet, per frustrar-la val pràcticament tot. Aquesta setmana no ha dubtat a basar els seus atacs contra el president de la Generalitat en la intoxicació electoral fabricada pel Ministerio del Interior de Fernández Díaz i publicada per “El Mundo” de Pedro J. Ramírez. La difamació com a eina de construcció del discurs polític. L’enfangament del camp, però, no aproxima Podem, precisament, a la nova política, sinó que l’equipara a les tàctiques més quinquis del vell bipartidisme. Cal que ERC i la CUP s’hi posen les piles per despullar-ho.

Luna, Maria de los Llanos de (delega…

Bestiari del procés: I. Arrimadas, J.A. Duran i Lleida i G. Galdón

Arrimadas, Inés (diputada de Ciutadans al Parlament de Catalunya).
A menys, i espera.
A desgrat d’ells, Catalunya és una nació i no tenir-la com a prioritat els passarà factura. Albert Rivera ha decidit fer les Espanyes i ens deixa la diputada Arrimadas, una candidata monolingüe incapaç de connectar fins i tot amb una certa part de l’electorat natural de Ciudadanos. L’aventura en solitari d’Unió i els primers compromisos de governabilitat a les institucions autonòmiques i municipals espanyoles posen damunt la taula els primers signes d’erosió en les expectatives electorals del partit. Dels més de vint diputats de les enquestes anteriors a les municipals a una xifra sensiblement inferior. De fet, segons el darrer baròmetre d’”El Periódico” la suma del PSC, PPC i Ciudadanos s’ensorraria dels 48 actuals a uns futurs 33-36 escons, ni tan sols compensada per l’entrada d’UDC; la de la dreta espanyolista de populars i neolerrouxistes, en solitari, dels 28 als 25-27.

Duran i Lleida, Josep Anton…

Masisme a tot drap

L’entrevista al president de fa uns dies va posar de relleu un element, des del meu punt de vista, altament preocupant: la seva no acceptació, sota cap concepte, d’un lideratge plural del procés. De fet, aquest capteniment, per a mi, definitivament invalidant, ha estat una característica essencial de la seva presidència durant aquests tres anys: incapaç de solidificar confiances, cancel·lació unilateral de la Consulta del 9-N i substitució, també per pebrots, pel procés participatiu final, tan espectacular com ineficient. Anem als orígens de tot plegat: la societat catalana va dir clarament a les urnes el novembre de 2012 que volia encetar un procés cap a la plena sobirania sota el lideratge d’Artur Mas, però el va fer recular, amb l’objectiu que tingués els contrapesos necessaris. Davant la Mònica Terribas, però, el president va tornar a afirmar que calia que algú (ell, a poder ser, encara que es va mostrar disposat a sortir d’escena) guanyés clarament i que fos simplement complement…

Independència versus República Catalana: dues estratègies de mal combinar

La darrera giragonsa del president Mas és d’una irresponsabilitat injustificable. Perfecte coneixedor de la pluralitat i la transversalitat del moviment sobiranista, no ha dubtat a portar les grans entitats del sobiranisme civil organitzat a l’extrem d’una insuportable tensió interna, amb conseqüències que, tant de bo m’equivoqui, poden arribar a ser letals. Exactament com va succeir a l’entorn del procés participatiu del 9-N, amb ferides de desorientació i desànim que les entitats encara no han superat. Després d’enviar el procés al congelador durant nou mesos, ho ha fet a escassos tres de la celebració de les eleccions plebiscitàries del 27-S, quan totes les energies haurien d’estar (així ho han entès l’ANC i l’Òmnium reactivant la campanya “Ara és l’hora”) concentrades a explicar la Catalunya que volem. Per comptes de mostrar la solidesa seductora de les nostres propostes, hem triat ensenyar als votants la part més fosca de la batussa interna. Desgraciadament, la derivada immediata…

Bestiari del procés: R. Romeva, J. Rull i F. Taleb

Romeva, Raül (exparlamentari europeu d’ICV).
Sang fresca.
La designació de Romeva com a director de la campanya “Ara és l’hora”, reactivada per conduir-nos de dret, en només cent dies, directes al 27-S, és un enorme encert. No només pel seu prestigi i capacitat, sinó per la seva extracció ideològica, que l’habilitarà per lluitar especialment en el combat contra tots aquells que, des de l’esquerra suposadament rupturista però aliada “de facto” amb l’establishment, després de no haver mogut un sol dit per defensar els nostres drets fonamentals davant l’agressió de l’Estat espanyol el passat 9-N, pretenen que el proper 27-S tampoc puguem expressar clarament un mandat democràtic a favor de la creació de la República Catalana, és a dir (per tranquil·litzar els inquiets), un nou estat independent. Caldrà fer-ho a partir d’una campanya ben centrada en la possibilitat única que se’ns ofereix de construir de veritat un nou país.

Rull, Josep (secretari general de Convergència Democràtica de Catalu…

Bestiari del procés: A. Levy, J. Olòriz i M. Rojals

Levy, Andrea (vice-secretària d'Estudis i Programes del PP espanyol).
Impostura recompensada.
Fa mesos que, modestament, he denunciat la presència d’Andrea Levy a les tertúlies de la ràdio comtal. No per res. És que era l’única representant de partit polític (encara que fos presentada com a advocada) amb presència incombustible. Aquí, cal dir-ho en raó de justícia, la responsabilitat no recau damunt d’ella, que ha buscat legítimament el màxim protagonisme als mitjans, si no de qui l’ha convidat a ella i a ningú més. L’espectacle va fer una passa endavant quan Xavier Sala i Martín la va treure de polleguera fa unes quantes setmanes, demanant-li que reconegués la seva condició de veu de partit. Ella, indignadíssima, va marxar adduint que opinava de manera pròpia. I tan personal devia ser que, de número tres que era al PP català, l’han convertit en responsable d’estudis i programes de la central metropolitana. Quanta independència de criteri!

Olòriz, Joan (exidirigent gironí d’ICV).
L’ho…

Bestiari del procés: A.-D. Fachín, T. Forcades i O. Junqueras

Fachín, Albano-Dante (candidat de Podem a la presidència de la Generalitat de Catalunya).
Confluència impossible.
El flamant candidat de Podemos a Catalunya, a més de queixar-se contra TV3 per no parlar del llançament de la seva candidatura (de moment, extraparlamentària), ha explicat aquests dies a la multitud de mitjans que sí els paren atenció que és partidari d’un procés Constituent a Catalunya, però coordinat (?) amb els dels altres territoris de l’Estat. Com en tots els períodes revolucionaris de la història espanyola que, indefectiblement, han acabat com el rosari de l’aurora. En una mostra d’alçada política sense parió ha afegit que anirà a la gran mani de l’11-S a la Meridiana en funció de la seva agenda: aquest és el nivell de respecte per la mobilització popular més important de la història del país: s’hi pot estar a favor o en contra, però no és obligatori fer el ridícul.

Forcades, Teresa (candidata de Procés Constituent a la Generalitat de Catalunya).
Maniobra d’exclusió.
Les …

Bestiari del procés: A. Castellà, J.A. Duran i Lleida i R. Espadaler

Castellà, Antoni (secretari d’Universitats del Govern de Catalunya).
Valor de futur.
Dins un partit on el duranisme ha anat fent durant els darrers anys un procés de selecció de fidels intensíssim, on, en el darrer congrés, una part notable del sector independentista va marxar rere les passes de Josep Maria Vila d’Abadal, té un mèrit enorme assolir l’èxit d’Antoni Castellà, Joan Rigol i Núria de Gispert. Amb calma i una extraordinària habilitat per no caure en els continus paranys del vell establishment del partit, per primera vegada en quatre dècades, s’hi han enfrontat i amb mirat de fit a fit a la direcció . Castellà ha esdevingut, aquests dies de màxima visibilitat pública, un dels principals valors polítics del procés i escalarà a un dels primers llocs de la llista del president. Un home cridat a jugar un paper de primera línia en els temps decisius que vénen. S’ho mereix.
Duran i Lleida, Josep Antoni (president del comitè de govern d’Unió).
Covard com sempre.
Amagat, sense donar la …

Bestiari del procés: A. Mas, J. Ortega i A. Rivera

Mas, Artur (president de la Generalitat).
Surrealisme repressiu.
Mentre continuem esperant la seva passa decisiva, amb l’anunci d’una llista transversal per al 27-S confeccionada amb personatges de renom, independents, al marge dels partits (que enviarà CDC i UDC al congelador per una temporada), els adversaris polítics de la independència ens ofereixen moments sublims, del tot surrealistes. Quan sembla que ja és completament impossible superar els llindars del ridícul assolits fins ara, Espanya encara dóna més de sí. El partit fundat per Aleix de Vidal-Quadras amb nom de diccionari, Vox, s’ha pres al peu de la lletra la metàfora del president Mas en una entrevista al “Corriere della Sera” i ha exigit per via d’urgència a les autoritats judicials el registre del seu despatx institucional. També demanaran l’ocupació d’Ítaca, a fi d’evitar que els independentistes aconseguim arribar-hi. D’autèntic sainet.

Ortega, Joana (vicepresident de la Generalitat de Catalunya).
Bonzo incomprensible.

Bestiari del procés: D. Fernández, N. de Gispert i J.M. Lassalle

Fernández, David (portaveu de la CUP al Parlament de Catalunya).
Contra la impostura.
Mítica xerrada a Madrid del líder parlamentari de la CUP que va marxant. Qüestionat sobre les causes de la no confluència amb Barcelona en Comú, David Fernández les sintetitza ràpid: s’anomenen, bàsicament, Iniciativa. Assumir la cultura política de la Barcelona olímpica, de la del Fòrum, de la de l’especulació urbanística, la de l’aplicació de la primera retallada de salaris (de fet, l’única que ha esdevingut irreversible!) del 5% als treballadors públics, la dels quatre ferits per pilotes de goma (per tres de CiU). La bateria de raons és demolidora. I aquesta setmana, hem sabut que l’antic portaveu municipal socialista, que havia rebutjat integrar-se a la llista d’Esquerra Republicana és fitxat com a gerent. I que el cap de premsa d’Hereu, passarà a fer funcions semblants per al nou equip de govern. Conclusió: Catalunya en Comú està difícil.

Gispert, Núria de (vicepresidenta del Parlament de Catalunya…

A qui votaré el 27-S

L’espectacle dels “hooligans” amb motiu de les eleccions municipals ha estat lamentable. Passejar-se per les xarxes socials, un acte de veritable masoquisme. Un no arriba a entendre com es pot estar tan fora de la realitat. 948 oportunitats de criticar per una cosa o per just la contrària, el que fan altres independentistes. Partidisme clandestí a cada passa, especialment, el pitjor, entre els qui més denuncien el suposat partidisme dels altres. L’espectacle (sort que ha passat ja la constitució dels ajuntaments!) m’ha servit per veure-hi una mica més clar de cara a les eleccions plebiscitàries del 27-S. Alguns opinadors dediquen molts esforços a lamentar-se pel fet que la realitat del debat polític no s’ajusta exactament a allò que ells havien previst (en bona part, per haver enviat el procés a hivernació durant nou mesos eixorcs). Un servidor, en canvi, està tan, però tan, fins als nassos (essent fi) d’aquest exercici diari de caïnisme que ens assetja des de l’estiu de l’any passat …

Bestiari del procés: C. Chacón, A. Colau i R. Espadaler

Chacón, Carme/n (secretària de Relacions Internacionals del PSOE).
Ensenyeu-li el camí.
Fracassada en l’intent de fer les Espanyes, Carme Chacón, la ministra dels submarins que no suren i els desnonaments exprés, torna a lloc del crim quatre anys més tard. Si ningú no hi posa remei (i qui voldrà fer-se càrrec d’aquest paper!) la diputada catalana més absent, s’ha ofert desesperada a encapçalar la llista del PSC-PSOE a Barcelona a les properes eleccions espanyoles. Les del nostre comiat com a país. Està disposada a protagonitzar el col·lapse definitiu: si Jaume Collboni ha aconseguit la històrica xifra de quatre regidors a Barcelona, la líder socialista pot assolir també un autèntic rècord d’infra-representació socialista. De moment, de cara a l’inici de la campanya, tal i com parodiava ja fet temps el “Polònia”, caldrà que algú li ensenyi el camí per arribar a Catalunya.

Colau, Ada (líder de Barcelona en Comú).
Temps de sumar.
La que avui serà nova alcaldessa de la capital catalana, durant…

Bestiari del procés: J. Antich, M. Bustos i D. Camats

Antich, José (exdirector de “La Vanguardia”).
Mutació justiciera.
Plantofada rere plantofada. A dreta i esquerra. A dues mans. La carta de comiat enviada al seu antic diari és tan eloqüent que reclama a crits reprduir-la aquí en forma d’encadenat de frases entre cometes. Prepareu-vos. Sobre la relació amb els lectors: “cal mantenir aquesta complicitat, cal parlar la mateixa llengua”. Reflectir la realitat, no perdre el cap per modificar-la: “un diari que ha d’avançar pel carril central de la societat catalana”. Deixar de banda el messianisme comtal que a hores d’ara tot ho impregna: “la nostra societat no necessita que ningú li digui el que ha de pensar”. Perquè s’adrecen a gent que pensa: “si us plau, no menystinguem els nostres lectors”. I com a corol·lari, un pinzellada del mal rotllo que presideix a hores d’ara les relacions entre l’empresa i la redacció, amb la recomanació de no “tornar a l’estèril llenguatge del ‘nosaltres i ells’”.

Bustos, Manuel (exalcalde Sabadell).
Prendre la mo…

Deprimiu-vos, és una ordre

A risc que s’enfadi, com fa pocs dies, per dur-li la contrària, començo aquest apunt amb la frase final del darrer article d’un dels opinadors de capçalera del procés: “Saben d'alguna dada per a l'optimisme?” Brutal. Tot va malament. Tot i el pacte del 14 de gener per a unes eleccions plebiscitàries i un full de ruta acordat, tot, absolutament tot és un desastre. Homes d’una capacitat analítica tan estratosfèrica com en Toni Aira s’arrosseguen, pesarosos, pels mitjans, per explicar que tot va fatal. Segons sembla, per primera vegada, els partits catalans (de la mà de les grans entitats sobiranistes de la societat civil) tenen models diferents de societat i els defensen, però a partir d’un acord mínim de base sobre la naturalesa de les properes eleccions i les passes comunes que caldrà fer en divuit mesos per construir un nou Estat mitjançant un procés constituent de base popular. “Saben d'alguna dada per a l'optimisme?” No, tot va fatal.
“Saben d'alguna dada per a …

Bestiari del procés: A. Rivera, J. Soler i J.M: Vila d'Abadal

Rivera, Albert (president de Ciudadanos).
Messianisme desbocat.
De Pedro Sánchez a Mariano Rajoy, el líder neolerrouxista ha escenificat aquesta setmana la seva vocació de crossa incòmoda del bipartidisme. Amb un resultat apreciable, però situat clarament per sota del que les enquestes del seu estimat “establishment” li albiraven, només pot condicionar quatre governs autonòmics del Partido Popular. Entretant, les queixes per la seva forma personalista d’exercir el poder a nivell intern acreixen. La proximitat del 27-S a les generals també l’incomoda profundament: l’embat més seriós de Catalunya contra l’Estat requeriria de la seva presència, però la possibilitat que el president espanyol convoqui per a només dos mesos més tard donaria una imatge no gaire propera a la de la regeneració democràtica. Inés Arrimadas, doncs, sembla predestinada a encapçalar la llista estrella del dependentisme a les eleccions més transcendentals de la nostra història.

Soler, Josep (economista).
Seguretats impo…

Bestiari del procés: O. Junqueras, F. Martínez i A. Mas

Junqueras, Oriol (president d’Esquerra Republicana).
Treballar en les fronteres.
El líder d’Esquerra, objecte de fa mesos d’un fort desgast als mitjans, encalçat per un sector ampli de l’independentisme que li exigeix el suport a una llista unitària, semblava fins fa no gaire molt tocat. Ara, però, acabat de renovar per un 92% de la militància republicana, se’l torna a veure més relaxat, coincidint amb el seu èxit electoral a Sant Vicenç dels Horts. Dels pocs que sembla estar per la feina de fer campanya sobre la independència. Aquesta setmana a la trobada de Sitges organitzada pel Cercle d’Economia ha fet una intervenció molt lloada. És escoltar-lo i pensar per un moment, per fer una comparativa cruel, en les capacitats de discurs i comunicació de Mariano Rajoy. La xerrada de Junqueras és sobretot interessant perquè és un bon exemple del que necessitem: seduir en les fronteres de l’espai electoral sobiranista.

Martínez, Francisco (Secretari d’Estat de Seguridad del govern espanyol).
Ridí…

Bestiari del procés: X. Fina, X. García Albiol i X. Hernández

Fina, Xavier (filòsof i opinador).
Avalar la regressió.
Dilluns participa al 23/24, un dels espais més recomanables de la televisió pública catalana, per demanar-nos més autocrítica. Enmig de l’ofensiva més descomunal de l’espanyolisme des del 1936, és prioritari que ens auto-examinem si portem el casc ben posat de casa. Surrealista. La capacitat per girar la realitat com un mitjó, de traca. Per comptes d’explicar que ha estat la fallida del sistema autonòmic allò que ha portat els catalans a buscar una sortida a la seva supervivència com a comunitat política, la reflexió ve a ser que és ens ho tenim ben merescut per haver-nos tornat bojos i provocar l’Estat espanyol. El més penós, però, la banalització del dret a la protesta política en una democràcia. Quan Fina se’n fot de la repressió de qui protesta contra el Borbó i l’Estat espanyol, esdevé col·laborador actiu d’una reculada democràtica que ningú (ni tan sols nosaltres) ens mereixem.

García Albiol, Xavier (exalcalde de Badalona).
Net…

Bestiari del procés: J.R. Bosch, A. Castellà i J.A. Duran i Lleida

Bosch, Josep Ramon (president de Societat Civil Catalana).
Impotència civil.
Aquesta setmana la capacitat econòmica d’aquesta entitat, que no arriba al centenar d’associats però no s’està d’exigir (i obtenir) una forassenyada presència mediàtica acompanyada del suport econòmic i logístic de l’Estat en la seva acció dependentista, s’ha vist reflectida en la contractació (o regal) d’un nou anunci a pàgina sencera als grans diaris barcelonins. La darrera iniciativa, la denúncia davant dels tribunals contra la campanya de la Generalitat que ens esperona a preparar-nos per construir un país millor, un lema que resulta sorprenent que Societat Civil Catalana no comparteixi: no estan favor d’una Catalunya millor? Llançar-se als tribunals denota, novament, la seva desesperació creixent: incapaços d’aconseguir cap mena de mobilització rellevant en defensa de la dependència, han de limitar-se a imitar el “sindicat” d’ultra-dreta “Manos Limpias”, amb el que molts d’ells comparteixen orígens i idear…

Bestiari del procés: X. Sala i Martín, A. Sánchez Camacho i X. Trias

Sala i Martín, Xavier(professor d’economia a la Columbia University).
Confondre el tot amb la part.
El sectors propers a CiU han paït molt malament la pèrdua de Barcelona. Amb una errònia confusió entre la sort de la federació i (encara més) del seu líder amb el procés, consideren que les eleccions municipals han estat un fracàs de l’independentisme. A la ràdio comtal, Sala i Martín apuntava a la manca de trempera manifestada pel sobiranisme en comparació amb la proposta Colau. Les xifres no semblen avalar una tesi semblant: Barcelona en Comú ha sumat als resultats d’ICV-EUiA del 2011 poc més de 110.000 vots i 6 regidors, en tant que ERC i la CUP als seus de la mateixa convocatòria més de 80.000 i els mateixos 6 regidors. No semblen magnituds molt diferents: el sobiranisme han sumat, sí, encara que no sigui en la direcció ideològica que alguns voldrien.

Sánchez Camacho, Alicia (presidenta del Partit Popular Català).
Castanya monumental.
Ja sabem que sempre guanyen tots, però tot i així, la…

Bestiari del procés: N. de Gispert, M. Iceta i J. Muñoz

Gispert, Núria de (presidenta del Parlament de Catalunya).
Arriba el moment decisiu.
Un dels elements més importants per definir amb claredat el tauler de joc del 27-S, més enllà de la definitiva configuració de l’espai d’esquerra radical, és disputa en el terreny d’Unió. Naturalment, Duran i els seus voldrien estirar el xicle de la puta i la ramoneta tant com es pugui, si fos possible, fins el mateix dia de les eleccions. Una dotzena de membres del comitè de govern i un miler de militants, molts d’ells, amb responsabilitats territorials, han dit prou a l’ambigüitat i han exigeixit aquesta setmana que la consulta interna del 14 de juny pregunti explícitament sobre la independència. És un repte de primer ordre al lideratge de Josep Antoni Duran i Lleida, que cada dia sembla més ocupat en la seva nova plataforma (Construïm) que en el vell partit de Carrasco i Formiguera.

Iceta, Miquel (primer secretari del PSC).
Enfonsats i cecs.
El Partit dels Socialistes ha resistit l’embranzida en alguns …