Vés al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juliol, 2015

Bestiari del procés: J. Posadas, C. Puigdemont i M. Subirats

Posada, Jesús (president del Congreso de los Diputados).
Democràcia avançada.
Amb aquella cara de desmenjat que el caracteritza, com a reacció a unes declaracions de Joan Tardà, aquesta setmana la tercera autoritat del Regne d’Espanya ha pronunciat una frase mítica. De traca. Per recordar. D’aquelles que la democràcia espanyola pot exportar pel món. Sortida del més profund del subconscient. De les que els fan un país admirable arreu. Diu que “voten lo que voten [els catalans] Rajoy lo pararà”. Votem el que votem. És igual. Si votem el que votem ens aturaran un es pregunta legítimament per què votem. De veritat, no cal. Si allò que expressem a les urnes no mereix ni ser debatut, potser que no cal ni mantenir una democràcia formal a Catalunya. Acabem amb la impostura. Anem més enllà de suspendre l’autonomia. Suspenguem la democràcia. No, millor, suspenguem els catalans en sí mateixos.

Puigdemont, Carles (alcalde de Girona).
Relleu sòlid.
Després que l’Assembla Nacional Catalana (de manera ob…

Bestiari del procés: C. Montoro, A. Morral i A. Pastor

Montoro, Cristóbal (ministre espanyol d’Hisenda).
Rifa comptable.
Com ara fa un any, el ministre més malèfic del govern Rajoy ens ha obsequiat amb l’espectacle de les anomenades balances fiscals territorialitzades, que reconeixen un dèficit fiscal a Catalunya de més de 7.000 MEUR. Imagineu-vos on deu parar la realitat. En un exercici únic al món, amb l’aplicació d’una metodologia “sui generis” basada en el model de càrrega-benefici, els nois de Montoro ens han ofert uns resultats que presenten la comunitat de Madrid com la veritable víctima del sistema. Es tracta de generalitzar la despesa pública que, en realitat, s’executa en un territori molt concret, a fi d’aconseguir que quadrin els números desitjats. D’entre els diversos exemples comentats aquests dies m’encanta aquest: els 526.000 imputats com a despesa pública a les Illes Balears, corresponents a l’execució de les obres de l’AVE al País Basc. Deliciós. Crec que ja fa temps que no cola.

Morral, Antoni (exalcalde de Cerdanyola del …

Bestiari del procés: J. Ferrer, J. Guardiola i J. Herrera

Ferrer, José (president d’honor del Grup Freixenet).
Decrepitud estesa.
La foto, dantesca, resclosida, de color sèpia. El Borbó, acabat d’estrenar però amb la imatge més arnada possible. Igual d’amenaçador però encara més pinxo que el seu pare. A un costat, el president del Grup Freixenet transmet una empenta de futur perfectament descriptible, alimentada a Pedralbes del braç de la seva senyora. A l’altre, el president basc, Íñigo Urkullu, enganya els seus amb una defensa del diàleg que és fum en estat pur; quins temps, aquells, en els quals el País Basc era un referent. La foto sembla resumir de manera gairebé perfecta la incapacitat d’una Estat per reformular-se. La victòria de l’antic règim, la resiliència dels colons, la persistència de la síndrome d’Estocolm. Vaja, per sortir corrents, que és justament el que volem fer en els propers mesos. I, com diria Romeva, volem fer-ho bé, però també volem fer-ho ràpid.

Guardiola, Josep (entrenador del Bayern de Munic).
És el moment del compromí…

Bestiari del procés: F. de Carreras, N. El Hachmi i R. Espadaler

Carreras, Francesc de (professor de Dret Constitucional).
Artilleria grossa.
L’argumentari dependentista és cada dia més insolvent. Per més capes de vernís que hom vulgui aplicar-hi. L’ideòleg de primera hora de Ciudadanos, amb tribuna setmanal al diari ex-referent de l’esquerra espanyola (que ja conserva només la segona part), creu que ha arribat el moment de passar a mesures de força major. Com si l’únic que tenim la intenció de passar-nos pel folre no fos la legislació espanyola (i, sobretot la seva interpretació) que ens restringeix els drets fonamentals, De Carreras parla, delirant, d’una suposada “ola de desobediencia al derecho [que] está llegando a peligrosos límites”. Així que, tot i que l’únic que volem és escollir el nostre futur lliure, som en un “malsano ambiente cívico” que obligarà a aplicar l’article 155 de la Constitució espanyola per posar-hi ordre. I, encara, d’una hipotètica declaració de l’estat de setge ha dit que cal descartar-la “por el momento”.

El Hachmi, Najat …

La gran batalla estratègica pel 27-S

Després de mesos de brega interna i de vehicular a la societat enormes dosis de desorientació, l’independentisme torna a tenir la iniciativa, condició indispensable per guanyar. Si en aquest temps les enquestes no han marcat cap mena de reculada de suport a la independència és perquè realment tenim un terra extraordinàriament sòlid. En altres circumstàncies el moviment del país cap a la llibertat ja s’hauria fet miques. L’acord entre Convergència i Esquerra, ho sabem des del principi, plau a la part més convençuda del sobiranisme, però planteja més dubtes als seus dos extrems. A la vista de l’eufòria amb la que ha estat rebuda a la banda convergent, es diria que el risc de fuga de vots per la dreta més dreta és francament limitat. De fet, és possible que aquest segment de vot, en la seva major part, ja es desplacés cap a Ciudadanos en les eleccions de novembre de 2012. Ara, és plausible que Unió aconsegueixi recuperar-ne algun i arrencar algun de CDC, però no sembla un gran perill.
La…

Bestiari del procés: M. Rajoy, R. Romeva i J. Tardà

Rajoy, Mariano (president del govern espanyol).
Com un pop en un garatge.
Pèssimament informat de la situació de Catalunya, també ara, en temps de la “Levy connection”, Mariano Rajoy ha fet una nova passa en l’habitual espiral d’amenaces de l’espanyolisme. La veritat és que, arribats a aquest punt, ens rellisquen molt. L’anunci de llista unitària i la força del trident que l’encapçalarà a Barcelona, si més no, ha provocat una reacció en tromba dels mitjans madrilenys i el president Rajoy no ha volgut quedar enrere. És molt probable que d’aquí a les eleccions espanyoles, necessitat d’un rentat d’imatge per assegurar-se la victòria electoral, prengui la primera gran decisió irreversible contra les institucions catalanes. Tot plegat, mentre la inhabilitació de Mas es troba a la recambra i les noves mesures de control directe dels Cossos de Seguretat intentaran evitar una resposta sòlida des de Catalunya. S’apropen temps de gosadia i de resistència.

Romeva, Raül (candidat de la Llista pel Sí…

Bestiari del procés: E. Juliana, M. Llobet i P. Llonch

Juliana, Enric (periodista).
Nervis a l’establishment.
Des de les pàgines de “La Vanguardia”, Juliana reaccionava amb alarma dimecres a l’acord estratègic de les dues primeres forces del sobiranisme a Catalunya. Mentre el president de Freixenet apel·lava a la calamitat que suposaria la independència, els mitjans conservadors de l’statu quo s’abraonaven a sembrar dubtes sobre la viabilitat de l’aposta independentista. Més hàbil, Juliana deixava caure la possibilitat que dos milions de catalans decideixin sobre la voluntat de 5,2 d’electors possibles. Si és així, serà perquè el dependentisme ha estat incapaç de mobilitzar els seus. Sembla lògic pensar, doncs, que d’aquí al 27-S l’espanyolisme intentarà portar la qüestió al punt d’ebullició, a fi d’aconseguir una participació el més alta possible a les eleccions. Treure la pols a l’argument de la necessitat d’una majoria reforçada només serveix per demostrar que la por els envaeix novament.

Llobet, Montserrat (delegada del Departament d'…

Independència en Comú

Els darrers dies, ja a falta de menys de setanta jornades per a la gran cita del 27-S, han servit per començar a aclarir definitivament el panorama. Es pot dir que la campanya, finalment, ha començat. A veure si arribem aviat als continguts. Per la dreta, Unió intenta desesperadament sobreviure, a base de marcar un perfil catalanista d’ordre, amb Duran amagant-se descaradament per deixar que sigui la cara d’Espadaler la que quedi desfigurada la nit electoral (per cert, quina barra!). De costat, Ciudadanos a la recerca dels suports de l’estabishment, posa cara de centrat i fa veure que (com a gran partit colonial que és) mai ha estat un veritable estilet contra alguns dels fonaments més bàsics de la Catalunya contemporània. Per l’esquerra, la desbandada d’un PSC en caiguda lliure és espectacular: fins ara, Martínez-Sampere, Parlón i Sabaté ja s’han esborrat de les llistes: uns tant, amb la llista civil, i altres tan poc.
La candidatura de confluència a l’esquerra ha triat el nom “Catal…

Bestiari del procés: C. Forcadell, L. de Guindos i M. Iceta

Forcadell, Carme (número 2 de la Candidatura pel Sí).
Retorn clau.
De la mà de Raül Romeva i Muriel Casals, el retorn de la Carme Forcadell per la via de la llista transversal de l’independentisme representa una sòlida aposta per perfils no només civils, sinó també esquerrans. Com diu amb tan d’encert l’Empar Moliner, a la Catalunya autonòmica actual, depauperada per l’exacció colonial a la qual és sotmesa sense pietat, per més que el dependentisme d’esquerres no vulgui acceptar-ho, “pertànyer a Espanya només permet fer polítiques de dretes”. L’expresidenta de l’ANC torna amb força per jugar un paper important en la credibilitat de l’aposta independentista. Gent capaç de mobilitzar entre un i dos milions de persones cada any, ha de ser capaç de portar la mateixa quantitat de gent a les urnes el proper 27-S. I si és així, tindrem la victòria a tocar de dits.

Guindos, Luis de (ministre espanyol d'Economia).
Castanya europea.
Mentre exigia el retorn del deute a Grècia tot i ser el país mé…

Bestiari del procés: D. Camats, J. Coscubiela i J.A. Duran i Lleida

Camats, Dolors (co-coordinadora d’ICV).
Mal humor evident.
La primera reacció a l’acord entre convergents i republicans mostra quin serà el “frame” on els ecosocialistes voldran situar el debat d’aquí al 27-S. Titllar les CUP de “cavall de Troia de la dreta catalana” mostra exactament de què volen parlar a partir d’ara. Ha estat allò que se’n diu sortir en tromba. Naturalment, si el sobiranisme vol remarcar l’excepcionalitat, el caràcter plebiscitari de les properes eleccions ha de reservar un paper modest als polítics i alhora ha de ser capaç de conformar una llista electoral d’una transversalitat a prova de qualsevol examen. Només amb una candidatura de tints clarament esquerrans serà possible evitar que els adversaris plantegin una campanya centrada en la figura de Mas i les retallades dutes a terme pels darrers governs (per cert, els primers, amb ICV a la cadira).

Coscubiela, Joan (candidat d’ICV al Parlament de Catalunya).
Memòria selectiva.
L’home fort de la candidatura d’Iniciativa …

Bestiari del procés: A. Royo, J. Sánchez i S. Saénz de Santamaría

Royo, Albert (secretari general del Consell de la Diplomàcia Pública Catalana, DIPLOCAT).
Amenaces i atenció.
Les petites escaramusses exteriors van demostrant, sigui a Estònia, a Dinamarca, a Flandes o a Irlanda, que l’estratègia del no a tot del Govern espanyol és una mercaderia pudenta difícil de vendre a Europa. Al contrari, la gent vol saber que passarà aquí al setembre. Els màxims representats de la política exterior del Govern de Catalunya han tingut la possibilitat d’explicar-se aquests dies, a porta tancada, a petició del mateix parlament irlandès. La mateixa setmana en la qual totes les amenaces incomplertes contra Grècia ens han ensenyat que, tal i com sospitaven, l’actitud dels països de la Unió Europea abans i després d’un fet consumat no té res a veure: que el reflex natural, ara i sempre, és el de adaptar-se amb pragmatisme a la realitat de cada moment. Una bona lliçó per a Catalunya.

Sánchez, Jordi (president de l’Assemblea Nacional Catalana).
Negociació efectiva.
Dimecres,…

Bestiari del procés: N. Martín Blanco, A. Mas i A. Ros

Martín Blanco, Nacho (periodista i politòleg).
Demòcrates molt particulars.
Els espectacles que ens ofereixen els opinadors dependentistes als mitjans catalans acostumen a ser de vergonya aliena. Sovint són, directament, preocupants. Aquesta setmana, Nacho Martín aplicava, des de la seva plataforma tertulianesca a la ràdio comtal, el corpus teòric que han bastit sobre Catalunya. Una elaboració demofòbica contra la possibilitat que els catalans votem que els porta al deliri en la seva anàlisi del món. Defensava, davant l’astorament de la concurrència, que els grecs no tenien dret a votar perquè no estaven prou informats per fer-ho i que, com la qüestió sotmesa a votació afectava els alemanys també haurien de tenir dret a votar. El transsumpte català no podia ser més clar. I per això, a les poques hores, hem sentit el ministre García-Margallo sumar-s’hi amb alegria. La veritat, està molt bé que tota Europa comprovi quin és el nivell exacte d’al·lèrgia democràtica del nacionalisme espany…

La meva carta als reis per al 27-S

Des de fa mesos, el debat sobre les llistes ha estat, en molts moments, francament insuportable. Ara mateix, del tot incomprensible, si tenim en compte que falten menys de vuitanta dies per a les eleccions més importants de la nostra vida i hauríem d’estar parlant, bàsicament, a parts iguals, de les oportunitats i les esperances que ens obriria un estat independent i del drama que suposaria mantenir l’actual subordinació a Espanya. Finalment, sembla que s’imposa l’opció d’una llista civil, d’entrada sense els polítics que han estat a punt d’embarrancar definitivament el vaixell amb el seu caïnisme incomprensible. Anem tard, però encara hi som a temps. Si ara mateix he de fer la meva carta als reis diria que una candidatura cívica amb equilibri de persones políticament rellevants, professionalment solvents i mediàticament engrescadores pot tenir una potència definitiva. No serà fàcil confegir-la, però, perquè ha de combinar dos requisits aparentment contradictoris: representar tota la …

Bestiari del procés: J.A. Duran i Lleida, A.-D. Fachín i E. García

Duran i Lleida, Josep Antoni (president del Comitè de Govern d’Unió).
El que calgui.
A la vegada que els mitjans espanyolistes reconeixien que poderoses empreses de l’IBEX-35 i els fons reservats del Govern espanyol han procurat darrerament fins a un milió d’euros per finançar les activitats anti-independentistes de Societat Civil Catalana, aquesta setmana els mateixos mitjans han fet públic la promesa de la vicepresidenta de donar carta blanca a la nova Unió, una vegada ha renegat dels seus principis bàsics fundacionals per posar-se al servei del manteniment de la unitat d’Espanya. En concret, cito textual, “Han prometido recursos ilimitados para que Unió pueda plantar batalla a Mas y su partido”. De fet, el Partit Popular, sense líder i camí de la castanya electoral més gran de la seva història, ja busca refugi en la vella marca democristiana, mentre les enquestes apunten al fet que els de Duran tindran molt serioses dificultats per obtenir representació el 27-S.

Fachín, Albano-Dante (…

Bestiari del procés: Q. Arrufat, A. Castellà i M. Demesmaeker

Arrufat, Quim (diputat de la CUP).
Dues voltes cap a la llibertat.
Dimarts, al Parlament, Arrufat posava damunt la taula la resposta de la CUP a l’emplaçament de les entitats al voltant de la creació d’una llista civil apartidista. Curiosament, tal i com un servidor (disculpeu-me l’autocita, poc humil) proposava l’abril de 2014 per substituir la Consulta prohibida del 9-N. Es tracta d’un mecanisme a dues voltes que permet convertir el 27-S en un veritable plebiscit inequívoc i exclusiu sobre la independència, seguit, cap al febrer-març de 2016 (encara amb les eleccions espanyoles pel mig, que socarrimaran definitivament el cartutx federalista desesperat) d’unes eleccions realment constituents, amb motiu de les quals el president Mas i la resta de líders polítics sobiranistes podran retornar en òptimes condicions per definir l’orientació ideològica del nou estat. És una proposta neta, encara que no exempta de riscos i interrogants que caldrà analitzar i preveure a fons.

Castellà, Antoni (…

Que no us entabanin: l’independentisme no recula

El darrer baròmetre del CEO, convenient amplificat pels mitjans del dependentisme, està servint per crear un relat rigorosament fals: que l’independentisme va a la baixa. És una autèntica llàstima que els mitjans catalans, fins i tot els més afins al procés sobiranista, hagin comprat com un sol home, sense dubtes, el missatge. Tal i com molts experts han anat posant de relleu en els darrers mesos, en realitat, allò que s’ha modificat linealment no és l’opinió dels catalans, sinó la mostra emprada per estudiar-la. Si en la tercera onada de 2013 un 65,4% dels enquestats volien respondre en català, en el segon de 2015 aquesta xifra havia reculat al 48,9%; en les mateixes dates, el nombre d’enquestats que reconeixien el català com a llengua pròpia es reduïa del 58,4 al 42,4% i els de pare nascut a Catalunya baixava del 53,1 al 41%. Són dades que permeten explicar al mil·límetre perquè quan es pregunta per la forma d’Estat, la preferència per la independència cau del 48,4 al 37,6% en una p…

Bestiari del procés: A. Mas, N. Munté i J. Nart

Mas, Artur (president de Convergència Democràtica de Catalunya).
Bastint el front exterior.
A l’espera que, després de la seva oferta de fa uns dies a les entitats sobiranistes, es clarifiqui el panorama, el president ha reprès amb energia aquesta setmana el seu accent més fort: la batalla internacional pel procés. L’exitós viatge a Brussel·les, amb intervenció sobtada de l’ambaixador espanyol incomodant manifestament el govern belga, ha estat una passa important en aquesta tasca lenta però constant per difondre davant del món el nostre dret a existir. També, la trobada al Palau de la Generalitat amb la cònsol americana, una diplomàtica que coneix bé el nostre plet nacional i que pot jugar un paper important en el moment decisiu a l’hora de decidir la primera potència mundial a intervenir en favor d’una negociació sobre la independència. Una victòria sobiranista el 28-S canviarà radicalment la situació i la tenim a les nostres mans.

Munté, Neus (vicepresidenta de la Generalitat de Cata…

Bestiari del procés: J.A. Duran i Lleida, P. Iglesias i O. Junqueras

Duran i LLeida, Josep Antoni (president del Comitè de Govern d’Unió).
Història expedientada.
L’epitafi podria dir: foren capaços de sobreviure a l’espasa i a la bomba, però el Pont Aeri els va matar. Fer un repàs a la trajectòria històrica d’Unió (farcida d’heroisme en la defensa de la sobirania de Catalunya, en temps tan difícils com la Guerra Civil o el franquisme) posa els pèls de punta, particularment, si es compara amb el punt de crisi al qual l’ha portat 35 anys de lideratge de Duran. Tot i les enquestes inflades, el cert és que el partit, tocat seriosament de mort, es debat entre restar fora del futur Parlament o quedar-se només al grup mixt, amb una representació testimonial. Embogida, però, la direcció actual opta per la pràctica d’expulsions massives. Una autèntica llàstima que una marca, abans, de tant prestigi, hagi estat prostituïda per líders que l’han posat al servei dels poderosos.

Iglesias, Pablo (secretari general de Podemos).
Sucursalisme en brut.
Podemos ha aprofitat la…

Bestiari del procés: S. Castañé, A. Colau i J. Coscubiela

Castañé, Sergi (politòleg).
Història expedientada.
Resulta imprescindible seguir el perfil a twitter d’aquest jove politòleg; aquesta setmana, la seva elaboració pròpia de les dades de la darrera enquesta d’”El Periódico” és d’allò més reveladora: reflecteix una majoria independentista situada entre els 67 i el 72 escons i un percentatge de vot estimat a les tres llistes del 47,5%. És a dir, que ho tenim veritablement a tocar. De la seva tasca, el millor, les dades que creuen el nivell d’estudis dels votants de cada partit, entre el 45,9% de la CUP amb estudis superiors i el 19,3% de Ciudadanos, amb ERC i CDC a continuació de la primera. És a dir, que l’independentisme és directament proporcional al grau de formació: és aquesta una de les claus que expliquen perquè, encara que ens entestem a fer-ho el més malament possible, ara o poc més endavant, acabarem guanyant segur.

Colau, Ada (alcaldessa de Barcelona).
Nous conceptes.
Per tal de valorar les polítiques de la nova alcaldessa, tal i co…

Bestiari del procés: M. Cardenal, F. de Carreras i M. Casamitjana

Cardenal, Miguel (president del Consejo Superior de Deporte).
Com tothom, ni més ni menys .
El govern espanyol no només no s’ha acontentat amb pressionar per aconseguir que la UEFA obrís un expedient surrealista contra el FC Barcelona per l’exhibició d’estelades a la final de la Lliga de Campions de Berlín, sinó que ha llançat un dels seus “hooligans”, Miguel Cardenal, a lloar l’amenaça contra un club suposadament espanyol i a exigir que els catalans deixem d’utilitzar l’esport per fer política. Es tracta, en definitiva, que no fem allò que fan exactament totes les nacions del món. Perquè no volen que existim. Entretant, ocupat, ell sí, en el seu activisme polític, el president del CSD s’ha oblidat d’intervenir davant el descarat tracte vexatori rebut per l’Uni Girona de la Federació Espanyola de Bàsquet, qui pretenia obligar el club gironí a jugar la prèvia de les competicions europees tot i haver guanyat la lliga.

Carreras, Francesc de (catedràtic de Dret Constitucional).
El pas de rosc…

Bestiari del procés: J. Sánchez, P. Sánchez i M. Serra

Sánchez, Jordi (president de l’Assemblea Nacional Catalana).
Greu responsabilitat.
Vagi per endavant: sé que és poc rellevant, però aprofito aquesta tribuna per dir-hi la meva al respecte: sempre m’ha semblat perfecta una llista unitària. Només he posat una condició: que, tot just després d’acordar-la, Artur Mas, Oriol Junqueras i David Fernández sortissin conjuntament a presentar-la. En cas contrari, ara i sempre el que ha calgut és no fer-ne motiu d’enfrontament caïnita, acordar un full de ruta comú i tirar endavant. Desgraciadament, el president, a menys de cent dies del plebiscit, ha decidit tornar a posar entre l’espasa i la paret les organitzacions de la societat civil que donen vigor des del primer dia al procés. El president de l’ANC haurà de fer gala d’una habilitat a prova de bomba perquè aquest repte no esberli greument (com ja va passar amb l’acceptació del procés participatiu del 9-N) la unitat interna de la millor eina que encara tenim.

Sánchez, Pedro (candidat del PSOE a l…