Vés al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: agost, 2015

Bestiari del procés: L. Rabell, R. Romeva i J. Sánchez

Rabell, Lluís (candidat de CSQEP al Parlament de Catalunya).
Clarament enrera.
Que la confluència entre Podemos i ICV-EUiA va camí d’un resultat fluixet comença a ser una evidència. Els vint escons i la segona posició el 27-S comencen a aparèixer com un objectiu força difícil. Iniciativa és ara mateix un zero a l’esquerra i els de Pablo Iglesias estan en clara regressió a totes les enquestes. Mentre les adhesions a la llista transversal Junts pel Sí s’enfilaven aquesta setmana fins a superar els quaranta mil voluntaris del 9-N, només 2.935 persones participaven en la validació de la llista i el codi ètic dels QWERTY, en un procés modèlic, per cert, que no donava opció votar per la no acceptació. La xifra representa només un descens del 56% respecte e les 4.583 persones que van participar a les primàries de Barcelona en Comú. Ja és patent que l’invent no funciona i ells ho porten molt malament.

Romeva, Raül (candidat de Junts pel Sí al Parlament de Catalunya).
De cara a barraca.
El dependen…

Bestiari del procés: X. García Albiol, Á. Juanes i A. Pont

García Albiol, Xavier (candidat del Partido Popula al Parlament de Catalunya).
Coordinar el joc brut.
Finalment, en tancar, s’ha confirmat la incorporació de l’ex-ciudadana i professional tertuliana Esperanza García a la llista del PP: és hora de cobrar els serveis prestats. Us ho heu de mirar pel cantó bo: una tertuliana menys disposada a mentir fins a la darrera paraula. Enretant, una nova investigació del perfil de twitter @elsomatent posava de relleu dijous l’entrevista mantinguda en un restaurant de Barcelona (sembla que no era La Camarga) entre el candidat popular-xenòfob i Ignacio Cusidó, director general de la Policía Nacional espanyola. Sembla que en aquest país de pandereta al qual ens volen amollats, és molt normal que un candidat electoral del partit del Govern s’entrevisiti amb un alt càrrec del Ministeri de l’Interior per coordinar estratègies. A les poques hores, García Albiol viatjava a Salou per començar la seva campanya farcida de populisme i al servei del desprestigi …

La festa continua i la pagues tu

Tot i les burdes operacions de maquillatge de Montoro a tres mesos de les eleccions, basades en una anecdòtica requisició als directius d’empreses públiques per a que viatgin en classe turista, set anys després de l’esclat de la crisi (això no és alta velocitat, precisament), el cert és que els nous pressupostos que prepara el Govern espanyol consagran una vegada més la bogeria de l’AVE, amb una partida d’execució en noves línies que supera tota la despesa social de la Generalitat. Per postres hem d’entomar la inversió de 160 MEUR feta en el Museo de la Monarquía, que obrirà a principis de l’any vinent, la major inversió cultural que, benvolgut lector, has contribuït a pagar a Madrid en el que portem de segle.

Bestiari del procés: J.A. Duran i Lleida, R. Espadaler i G. Galdón

Duran i Lleida, Josep Antoni (president del Comitè de Govern d’Unió).
Darreres tardes a la Carrera.
El líder unionista exhaureix la seva activitat parlamentària. Ai, com trobarà a faltar els seus viatges arreu del món. I la seva acció com a intermediari ente l’establishment català i el poder espanyol, fins ara, l’únic veritable en aquesta latitud colonial. Fins i tot ell és conscient que obrir el meló de la reforma constitucional esdevindria un formidable tret al peu. Amb Ciudadanos i el Partido Popular en competència, l’únic que en podria sortir és la consagració i el blindatge legislatiu de la praxis més centralista avalada en aquests moments per un Tribunal Constitucional a mans dels conservadors. Defensa, doncs, només una disposició addicional mitjançant la qual se’ns pugui enganyar una generació més. Tot plegat, mentre les enquestes atorguen a Unió entre 0 i 3 diputat al proper Parlament de Catalunya. No hi ha dubte, seran decisus.

Espadaler, Ramon (candidat d’Unió al Parlament de C…

Bestiari del procés: L. Caram, C. Carrizosa i M. Carulla

Caram, Lucía (monja dominica).
No ens atemoriran.
L’estratègia del dependentisme és molt clara. I cada dia que passi i que vagi prenent forma demoscòpica més definida la seva derrota electoral s’accentuarà. Amenaces per generar por. És el vector de campanya dels candidats, de les autoritats espanyoles i dels mitjans de comunicació que els són afins. Arriben, però, a la base, a través de les xarxes socials. Aquesta setmana, sor Lucía Caram ha explicat la seva experiència davant les trucades de matinada que li demanen que se’n vagi d’”Espanya”. Telefonades repetides disset vegades. El seu capteniment valent ha de ser el de tots nosaltres. Han de saber que no ens arronsarem. Que no se’n sortiran amb la tàctica de la por. Que resistirem el que calgui, perquè tenim la ferma voluntat de deixar un país lliure als nostres fills. Un lloc nou on ningú rebi amenaces de matinada.

Carrizosa, Carlos (diputat de Ciudadanos al Parlament de Catalunya).
Serveis impagables.
Aquesta setmana hem sabut que les …

Escenifiquen el bloqueig de franc, ens fan la campanya

Mancats d’aire per la superioritat apavullant de l’adversari, bracegen convulsivament. I a cada moviment desesperat, aconsegueixen surar menys temps. Són un autèntic pes mort. Gastat, reprodueixen en 24 hores un esquema que ja només els dura un sospir. Els seus mitjans inflen el globus d’una reforma constitucional o fins i tot només d’una mísera addenda, i en poques hores ells mateixos han d’anunciar que els dos grans partits del bipartidisme espanyol diuen que na-nai. Que res de res. Que només “actualitzen” el dogal. Que federalisme simètric i LOFCA. No podem més que agrair-los la seva tasca permanent de demostració empírica de que l’única sortida és la independència.

Bestiari del procés: J.J. Nuet, À. Ros i A. Soler

Nuet, Joan Josep (candidat de Catalunya Sí que es Pot al Parlament).
Coherència massiva.
Una setmana més, l’aliniament de certs indepedentistes teòrics amb la perpetuació de l’autonomisme pràctic continua fent estralls. Aquesta setmana el íder d’EUiA, tocat per la pèrdua d’algun dels referents del partit, ha fet declaracions extrordinàriament coherents. D’una banda, ha denunciat la reforma constitucional de broma que proposa el PSOE i que consisteix a canviar de nom un sistema per deixar-lo exactament igual. També, l’alternativa del PP, clarament encaminada a consolidar legislativament les passes recentralitzadores que ja ha donat de facto. Però alhora, mentre reconeix implícitament que cap reforma constitucional és possible en un horitzó temporal raonable, també ha afirmat que els seus mai votaran una declaració d’independència al Parlament. Conclusió lògica: en el que deriva tot plegat és en la perpetuació de l’statu quo actual de la mà d’Unió, la Caixa i el Grup Grodó. Ells sí que po…

Bestiari del procés: J.M. García-Margallo, G. Lienas i F. Marhuenda

García-Margallo, José Manuel (ministre espanyol d’Afers Exteriors).
Garantint drets.
Des de que les enitats sobiranistes van començar la companya a les xarxes per facilitar l’exercici del dret de vot als catalans residents a l’estranger, a la qual, darrerament, el Govern s’hi ha afegit intensament, circulava per les xarxes un acudit segons el qual, en fer la sol·licitud de vot per correu, el que calia fer constar era que estava en joc la unitat d’Espanya. Si podia ser, amb l’afegit al final de la frase d’una referència a òrgans sexuals femenins o masculins a manera d’interjecció. Com que la realitat sempre supera la ficció, aquesta setmana hem sabut a través de la denúncia d’Albert Royo, secretari general del DIPLOCAT, que a algun consolat espanyol s’ha exigit als solicitants repetir fins a quatre vegades que Catalunya és Espanya, mentre les notícies sobre la impossibilitat de gestionar el vot es multipliquen arreu. Un estat modèlic en la defensa dels drets dels seus ciutadans.

Lienas, G…

L'objectiu: un SNP a la catalana

Camí d’un SNP. Sense voler m’ha quedat un rodolí. Avui em ve de gust anar més enllà del 27-S. Encara que, ho reconec, us distrec, que el que tenim per davant de l’11-S al dia del plebiscit és infinitament més important. Tot ve d’unes declaracions de la nova portaveu de Convergència, la Marta Pascal, sobre la possibilitat que la marca Junts pel Sí es presenti també a les eleccions generals espanyoles que s’esdevindran d’aquí uns mesos. Evidentment, és encara massa aviat per saber-ho. En primer lloc perquè gairebé tot, això també, dependrà del grau de contundència del resultat del 27-S. De si podem emprendre el vol d’una vegada o si, pel contrari (una alternativa autènticament catastròfica), cal continuar amb l’autonomisme agonitzant encara per més temps. Com sabeu, des de QWERTY continuen amb el seu monòleg dolent contra les llistes indepedentistes: sou Mas, sou Mas i sou Mas; o us abraceu a Mas, us abraceu a Mas i us abraceu a Mas. Però, més enllà de fílies i fòbies, el fet cert és qu…

Bestiari del procés: M. Delgado, J. Fernández Díaz i L. Freixas

Delgado, Manuel (antropòleg).
Via d’aigua fenomenal.
Pel que es veu, tots coneixem algun votant d’ICV-Podem a les eleccions municipals que es decantará ara per les llistes del Sí. Una impressió que caldrà acabar de confirmar. Però, a mesura que la tensió pròpia de la campanya i la presència constant de Pablo Iglesias, Pedro Sánchez i Mariano Rajoy (i Aznar!) a Catalunya, confirmin i accentuïn el caràcter plebiscitari del 27-S, la candidatura encapçalada per Lluís Rabell tindrà un paper cada vegada més difícil. Després d’un mal inici, aquests dies s’ha fet públic el suport de l’antropòleg, referent del comunisme català a la llista de la CUP. Més enllà del simple recolzament: Delgado formarà part de la llista de l’esquerra independentista anticapitalista. La impressió que, al final, els cupaires acabaran arrossegant una part apreciable de l’electorat de Catalunya Sí que es Pot creix. Gairebé tant com els despropòsits i els insults a les xarxes d’alguns dels seus “hooligans”.

Fernández Díaz…

Bestiari del procés: J. Bou, A. Bosch i J.R. Bosch

Bou, Josep (president d’Empresaris de Catalunya).
L’eficàcia de la intoxicació té límits.
El recent màxim dirigent d’aquesta entitat que aplega un nombre desconegut de gent d’empresa però que, com Societat Civil Catalana, parla en nom de tothom, alerta del fet que “una declaración de independencia colapsaría la economía de Cataluña”. Es tracta d’un posicionament que exagera fins el paroxisme tot el ventall de possibles sancions espanyoles contra el nostre país en cas d’independència, amb la tècnica de la profecia autocomplerta, però que ignora el fet determinant que les fa inviables: que per aplicar-les Espanya hauria d’autolesionar-se gravíssimament. De tant exagerar, l’argument de la por en l’àmbit econòmic els perdrà eficiència a marxes forçades. I entretant, la revista d’un “think tank” de referència alemany, ha publicat aquesta setmana que, probablement, l’única possibilitat que Catalunya conservi l’euro a mitjà termini serà que esdevingui un estat independent. Ja veus, tu.

Bosch, A…

Els interventors, element clau el 27-S

En el moment que escric aquestes línies, prop de 45 mil persones s’han inscrit com a candidats al web de la llista Junts pel Sí i prop de 33 mil han completat tot el procés per ser comptabilitzats com a tals. L’objectiu a hores d’ara, quan no s’ha completat una setmana des de l’inici de la campanya, és el de superar els 40.930 voluntaris que es varen inscriure per assegurar l’èxit del 9-N. Accions com aquesta són d’una importància extrema, determinant. No només per visualitzar, com pretenen els seus impulsors, el caràcter extraordinari i civil de la llista d’unitat impulsada i/o integrada des de CDC, ERC, MES, Demòcrates de Catalunya, Avancem, Reagrupament o Catalunya, Socialisme i Llibertat i les grans entitats sobiranistes de la societat civil. No és només una eina per visualitzar una altra manera de fer. Una confluència des de baix. Té també un element pràctic de primer ordre, que confiem que l’altra gran llista independentista, la de la CUP-Crida Constituent, sàpiga també capir.

S…

Bestiari del procés: A. Pastor, L. Rabell i S. Saénz de Santamaría

Pastor, Ana (ministra espanyola de Foment).
Rematar la feina.
Encara que els mitjans de l’estalishment (i, sorprenentment, també algunes peces dels Telenotícies) s’hagin esforçat per oferir als catalanets la imatge contrària, el cert és que les xifres d’inversió en infraesructures dels darrers pressupostos del Govern espanyol tornen a ser d’autèntic drama. Se situen, pràcticament, a la meitat de la contribució del nostre país al PIB de l’Estat. No és que contravinguin l’esperit de cap disposició addicional de cap estatutet, és que esbudellen el sentit comú. El territori que produeix el 42% de les noves afiliacions a la Seguretat Social és novament castigat amb la manca d’eines per fomentar el creixement. I, a sobre, encara que no us ho cregueu, el pressupost torna a donar una empenta a la construcció de més quilòmetres d’AVE. Realment, la manca d’escrúpols, sempre a major glòria de la capital del Regne, sembla no tenir límits.

Rabell, Lluís (candidat de Catalunya Sí que es Pot).
No es pod…

Bestiari del procés: O. Junqueras, A. Mas i J. Mena

Junqueras, Oriol (president d’Esquerra Republicana).
Llançat a explicar què volem.
La nit de la convocatòria electoral, el líder d’ERC, desencadenat, recuperava el seu millor discurs sobre la necessitat de la independència. Argumentari sòlid contra la campanya de la por en matèria de pensions, moneda i deute. Amb una invitació, als qui encara s’enganyen amb la reforma impossible d’Espanya, a afegir-se al procés constituent a partir del 28-S. L’inici formal i definitiu de la cursa, combinat amb la fi de l’infernal debat divisiu sobre les llistes, ha de permetre els prinicipals lideratges del sobiranisme concentrar-se a donar tota la versemblança possible al nostre projecte d’alliberament. Finalment, s’ha acabat parlar entre nosaltres mateixos i comença el moment de sortir al carrer i posar a rodar una immensa vola de neu que ha de ser de gran calibre a la Meridiana i ha de portar tots i cadascun dels votants del 9-N davant l’urna del 27-S amb una de les dues paperetes del sí a la mà.

Mas…

Bestiari del procés: J.A. Duran i Lleida, X. García Albiol i E. Hernández

Duran i Lleida, Josep Antoni (president del Comitè de Govern d’Unió).
Vares de mesurar.
La campanya d’Unió avança, de la mà dels de sempre i atacant (abans ho feia des de dins) els de sempre. Es tracta de denunciar l’adveniment d’un nou Tripartit i de posar en qüestió tots els elements possibles de mètode en el procés. Aquesta setmana, amb particular dedicació a la majoria que ens cal per culminar-lo. El raonament, francament justet: Duran considera que 68 diputats no habliten per iniciar el camí del trencament amb Espanya, però que en canvi 67 sí permeten imposar el manteniment de la dependència a una majoria contrària. El doble missatge queda encara més retratat quan se’ls demana pel projecte de futur: l’enquesta del CIS, que hem conegut aquesta setmana, detalla que només un 24,3% dels suposats espanyols (amb catalans i bascos dins!) és partidari d’augmentar l’autonomia. Aquesta xifra, vés per on, per a en Duran sí és suficient per defensar la reforma constitucional.

García Albiol, Xav…

Bestiari del procés: J.M. Bartomeu, J. Cañas i J. Cuixart

Bartomeu, Josep Maria (president del FC Barcelona).
És lleig enganyar els electors.
Un dels compromisos formals de campanya de l’acabat d’escollir president del FC Barcelona assegurava que el club presentaria batalla en defensa del dret a la llibertat d’expressió dels socis, després de la lamentable sanció rebuda com a conseqüència de l’exhibició d’estalades i crits d’independència a la final de Berlín. La decisió de pagar la sanció a canvi (suposadament) d’una reunió per a una solució diplomàtica és senzillament patètica. Si més no, per dos motius: perquè estableix un precedent d’acceptació i perquè suposa donar per bona la possibilitat de multar dins els estadis comportaments que corresponen a l’exercici dels drets fonamentals. És a dir, que, en entrar als camps de futbol els ciutadans deixen a l’entrada una part de la seva llibertat bàsica. Si pensàveu que el lligam amb Qatar degradava democràticament el club, aquí teniu una nova passa en la mateixa nefesta direcció.

Cañas, Jordi (ass…

27-S: gairebé tot se’ns gira bé (II)

La batalla de Junts pel Sí i la CUP-Crida Constituent en les fronteres d’electors confederalistes es gairabé tan important com la galvanització dels propis. De fet, si l’independentisme és capaç de mobilitzar els 1,9 milions de votants del Sí-Sí del 9-N tindrà la major part de la feina feta. Amb els dos grans blocs (a favor i en contra) conformats i compactats de fa almenys tres anys, l’espanyolisme sap també que la mobilització dels seus serà absolutament determinant. L’ús dels mitjans de comunicació, preparem-nos, serà intensiu i apocalíptic. Els darrers moviments dels partits que intenten pescar en aquell espai, però, semblen apuntar a una nova recomposició del vot dependentista. Les perspectives canvien de setmana en setmana. La impressió que es produiria una forta concentració del vot en les llistes de Ciudadanos (que fins ara era molt sòlida) sembla desdibuixar-se darrerament. Sobretot, davant l’opció d’Albert Rivera d’abandonar la cursa i llançar-se a l’aventura espanyola. 
Ciu…

27-S: gairebé tot se’ns gira bé (I)

Ara sí, entrem en la fase autènticament decisiva. Com diria l’exconseller Homs, a fe de Déu que se’ns ha fet llarg. Sí, és cert, potser no és la fi de la història: és més, el 27-S pot obrir encara moltes incògnites. Però també pot ser un autèntic escac i mat. Es flaira en l’ambient. En la histèria dels de davant. En l’atenció que suscita (una altra vegada) nord enllà. Tot dependrà del grau de majoria que assolim. De moment, encara amb l’efecte exacte de la confluència de CDC i ERC per aclarir (disculpeu que sigui dolent i encara tingui els més dubtes), el clamorós silenci de les enquestes es fa una mica sospitós. Sumarà Junts pel Sí tots els votants de les dues formacions? Serà capaç de sumar-ne de nous o de compensar les pèrdues a base de l’aportació de Democràtes i Moviment d’Esquerres? Podrà la CUP, com sembla, fer-se forta en el seu espai anticapitalista, de consolidar els dos dígits en la seva xifra de diputats?
De moment, els primers moviments d’Antonio Baños i la veu (per sempr…

Bestiari del procés: J. Turull, M. Valls i C. Valverde

Turull, Jordi (portaveu de CDC al Parlament de Catalunya).
Tal qual.
Finíssim. Un dels esforços que hem de fer aquests dies és esbandir la boira que els defensors de l’statu quo mantenen, densa, sobre l’escena. Es tracta d’accentuar les incerteses i maximitzar les comoditats de la inacció. Volen que una majoria acabi, resultat de la por, per amagar el cap sota l’ala i pregar “virgencita, virgencita, que me quede como estoy”. I no. No és possible: Espanya prem l’accelerador. L’alternativa és o marxem o ens liquiden. Sense més. Per això, el portaveu parlamentari convergent ha demostrat una agilitat dialèctica notable per explicar quina és la realitat: més enllà d’amenaces sobre l’aplicació d’hipotètiques mesures repressives contra nosaltres, el que toca valorar és el que ja ens estan fent. I el cert és que l’autonomia de Catalunya, de manera lenta però inexorable, pas a pas, ja fa molt temps que ens la suspenen cada divendres.

Valls, Miquel (president de la Cambra de Comerç de Barcelona).
A…

Matinal delirant d’Antena 3

Com que “La Nostra” està força avorrida, a l’hora de l’esmorzar, de vacances, dedico una estona a posar aquest canal espanyol. Seran només cinc minuts, perquè es fa difícil aguantar-ne més. Temps més que suficient per reforçar la idea que estan ben bojos aquests espanyols. És el dia després de la convocatòria electoral catalana per al 27-S. En pitjar el botó d’Antena 3, com no, hi apareix Inés Arrimadas. A les xarxes, llegeixo que, des de la seva elecció com a presidenciable, les teles espanyoles li han dedicat més temps que a Mas i Junqueras junts en cinc anys de procés. El seu discurs és carpetovetònic. Parla de separatistes com si fóssim als anys trenta. I, fins i tot, en un moment de la conversa, acaba per acceptar que els independentistes també som catalans. En el món de ficció creat pels mitjans espanyols, els tertulians parlen amb ella com si es tractés de la imminent presidenta de la Generalitat, tot i que mai cap enquesta (ni tan sols la que s’inventa al despatx Paco Marhuend…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Una allau desesperada!

Mentre encara acabem de decidir les nostres llistes, Espanya pitja l’accelerador amb una triple acció combinada. De primer hi ha l’amenaça: dies en que la secció "Amenaces" constitueix unes secció més dels informatius, entre Política i Internacional. El segon vector és la por a les conseqüències, camp on el nostre establishment (d’Unió al Foment del Treball, passant per can Godó) juga a plaer. Finalment, algun tímid intent d’aproximació, com ara en l’editorial de l’antic diari de referència de l’esquerra espanyola, manifestació d’un sobtat amor després de mesos i mesos d’insults. Nosaltres a la nostra, a aprofitar l’oportunitat, parlant de tu a tu als amics, familiars i veïns, esvaint dubtes, contagiant esperança.

Bestiari del procés: E. Granados, E. Hernández i J. Iglesias

Granados, Eva (candidata del PSC al Parlament de Catalunya).
Confondre a tota hora.
Després de la fuga de Parlón, Martínez-Sampere, Capdevila o Sabaté, la diputada Granados va de gira, seguint l’estela de l’omnipresent Iceta. Converteixen en renovació allò que ha estat una autèntica sortida per cames abans de l’accident, sinistre total. A la ràdio diu que "hi ha gent cansada del debat nacional, i ens oblidem de l'eix social i l'atur". La veritat, té molta, molta gràcia que els qui volen eternitzar la resolució del debat nacional diguin que hi ha gent cansada del debat nacional. Els que aboquen tots els esforços a intentar evitar que es resolgui, acusen els altres de parlar-hi. Sense dubte, la millor manera de demostrar que hom vol acabar la despesa immensa d’energies que suposa el debat sobre el futur del país és defensar la República Catalana. Qualsevol encaix amb Espanya, sigui quin sigui, serà una font inacabable de conflicte.

Hernández, Enric (director d’El Periódic…

Bestiari del procés: A. Baños, J. Fontana i X. García Albiol

Baños, Antonio (candidat de la CUP a la Generalitat de Catalunya).
Pes decisiu.
Finalment, la CUP ha triat els seus candidats a formar part del Parlament més important de la història del país. L’aposta Baños és un encert total. Després de l’exercici de coherència en la tria barcelonina del 24-M, ara s’ha imposat un criteri més convencional, basat en un tiquet de cinc candidats que fan equip. El llistó està molt alt. No només això: el paper que està cridat a jugar la CUP en els temps a venir, nuclear. Amb una majoria independentista encara per determinar, l’esquerra anticapitalista pot ser determinant a l’hora de la governabilitat (una majoria absoluta de Junts pel Sí sembla ara mateix difícil) i pot guanyar centralitat estratègica alhora de fer confluir en un veritable procés constituent les llistes encapçalades per Raül Romeva i Lluís Rabell. Un paper històric per a un candidat extraordinari.

Fontana, Josep (historiador).
Imatge d’una generació.
El gran mestre com a símptoma. Convençut qu…

Espanya tria l’arma

Encara que els mitjans i els grans partits espanyols despisten amb l’aplicació del famós article 155 de la Constitució espanyola, un giny que en realitat ningú sap com funciona, com qui no vol la cosa (tal i com ens ha explicat aquests dies amb eloqüència el professor Carles Boix), el govern espanyol ja ha triat la seva arma en el duel: la Llei de Seguretat Nacional. Una norma, en plena regressió democràtica, que confereix al president, sense cap control parlamentari, poders d’actuació gairebé il·limitats. Arribat el moment, quan la desobediència esclati, Madrid tractarà en primer lloc d’assegurar el control del carrer a Catalunya. Caldrà tenir els mecanismes de la desobediència ben traçats.