Vés al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2016

Amenaces / Assaig

AMENACES. La constatació que entrem en la fase decisiva els ha posat histèrics. Amb més o menys matonisme, de Manel Manchón a José García Domínguez, el dependentisme espanyolista a Catalunya ha entrat en mode quinqui. Es tracta, alhora, d’amenaçar molt fort i de dir-nos covards. Com si s’enfrontessin a desmemoriats del que ha suposat tantes vegades, de mort i exili, enfrontar-se cara a cara amb l’espanyolisme; com si els qui van al capdavant del proces fossin nans mentals i no s’haguessin plantejat des del mateix moment en què es van oferir a encapçalar les llistes de Junts pel Sí i la CUP a les darreres eleccions, quin era el preu pesonal que estaven disposats a pagar per lluitar per fer realitat l’anhel de dignitat de tants i tants dels seus conciutadans. Tant menysteniment, tants insults, tanta histèria en els nostres adversaris només revela un fet: que saben que anem de cara a barraca.
ASSAIG. Disculpeu que em repeteixi, però el veritable hàmster de la política catalana és la cons…

Segadors / Triar

SEGADORS. Si alguna cosa caracteritza el nacionalisme espanyol és el negacionisme històric. Aquesta setmana n’ha donat novament compte la parella Carrizosa – García Albiol al Parlament de Catalunya. La primavera de 1640, en el seu avanç des del sud cap a Barcelona, després d’un cruel setge ple de destrucció i del saqueig de la vila, les tropes castellanes van assassinar a cops de sabre de cavalleria entre cinc-cents i set-cents defensors de Cambrils rendits i desarmats i van aplicar el garrot vil per via sumaríssima al seu govern municipal en ple. Es tractava de deixar clar a la resta de poblacions que qualsevol resistència comportaria la mort. La vila no va recuperar en un segle i mig la seva antiga esplendor. Els actuals polítics espanyolistes defensen que cal amagar aquesta realitat i que, en paraules de García Albiol, cap espanyol ha matat mai un català. Encara avui volen continuar humiliant els cambrilencs imposant-los l’oblit.
TRIAR. Arriba el temps de triar i els Comuns aparei…

Manipulació / Pagats

MANIPULACIÓ (i III). L’enquesta és important també per un parell més de constatacions que assenyalen que només nosaltres mateixos i/o la força bruta de l’Estat poden aturar aquest corrent d’opinió cap a la llibertat que va activar el binomi Consultes de 2009/2011 – Sentència del Tribunal Constitucional de 2010. La primera, molt, molt, molt important, que gairebé dos terços dels catalans diuen que aniran a votar en el referèndum peti qui peti (segur, 52,8% i molt probablement un 11,5%). La segona, vital per consolidar una participació que superi clarament els 2,5 milions de catalans a les urnes en el referèndum, que un 60,6% dels votants dels QWERTY hi estan a favor encara que es faci sense permís i que només un terç dels seus votants hi exigeixen un acord previ. Aquest suport tan clar al referèndum o referèndum farà gairebé segur que l’Ada Colau li’n doni suport i deixa en pilotes el discurs de Coscubiela, Rabell i Fachín.
PAGATS. Són tan sapastres que ells mateixos s’incriminen. Tot …

Manipulació

MANIPULACIÓ (I). Començava la setmana a can Planeta (“El Periódico” del comissari Enric Hernández) difonent el seu tradicional Baròmetre del GESOP. La direcció del mitjà va treballar incansablement per donar-li la volta a una enquesta altament favorable a l’independentisme. Fins a un 84,6% dels catalans es mostren partidaris d’un referèndum: poques coses deuen generar un consens tan alt a Catalunya, atenció, amb el 42% dels votants del PP, el 52% de Ciudadanos i el 72% dels del PSC inclosos! En comptes de titular amb aquest fet destacadíssim, el diari dels Lara que ja van entrar el 1939 per la Diagonal es van decantar per un (de primer de manipulació): “El referèndum unilateral divideix els catalans”. Així, al 49,6% dels catalans que el volen encara que sigui convocat de manera unilateral, hi van oposar en bloc tant el 35% que també vol referèndum però exigeix que sigui pactat i el mínim 13,8% que diu que els catalans no podem votar.
MANIPULACIÓ (II). El pamflet espanyolista del comis…

Horaris / Injúries

HORARIS. Diàleg i tercera via. Els contraris a la plena llibertat de Catalunya continuen amb el seu discurs propi d’un món ideal. La crua realitat és que no hi ha res de res. No hi ha setmana en la qual no ens ho demostrin. En aquesta, el TC, és a dir, la tercera cambra legislativa que, com totes, el nacionalisme espanyol controla amb majoria absolutíssima, ha refermat que ni tan sols decidir sobre els horaris comercials. Ni el temps màxim d'obertura setmanal, ni els períodes de rebaixes, ni quins festius els establiments poden obrir. I ara el dependentisme ens dirà de la Catalunya sotmesa actual que és la que gaudeix de més autonomia de la història (quin sarcasme, per a un país amb plena sobirania durant cinc segles!) o que som dins un règim federal ultra avançat en el context europeu. L’habituual contrast que ja no cola entre la seva propaganda i la realitat.
INJÚRIES. Més enllà de la propaganda dels qui els agradaria una altra Espanya que (gairebé) no existeix, el cert és que e…

Cervantes / Estelades

CERVANTES. La quota catalana al govern Rajoy, la metralladora Dolors Montserrat ha estat notícia pel surrealisme triple de la seva proposta d’un programa d’intercanvi per a alumnes d’entre 14 i 18 anys a nivell espanyol, que portaria per nom Cervantes. Surrealista pel fet que va anunciar-lo la ministra de Sanitat en la seva compareixença a la Comissió de Sanitat i Serveis Socials del Congreso. Surrealista perquè diu que ho ha “comentat amb el ministre d’Educació”. Així. Surrealista perquè no se sap res més sobre tal ocurrència: ni quan s’implementarà, ni quants diners hi posarà el govern espanyol ni a quants alumnes afectarà. Vaja, que és un simple intent de cridar l’atenció. I si és que va endavant, només serà per a ajudar a posar en qüestió la immersió lingüística a Catalunya. O potser es tracta de fer més independentistes enviant joves a Espanya perquè siguin conscients de quins són els serveis allà i aquí?
ESTELADES. Tot i que l’escassa claredat de l’acord ha portat a criticar-lo …

Bogeria / Campanya

BOGERIA. Tot i la coneguda habilitat del pressupost espanyol per a camuflar la despesa militar i el sosteniment de la Monarquia, la nova ministra María Dolores de Cospedal s’ha despatxat, només prendre possessió com a ministra amb l’amenaça de gastar més i passejar-se sovint de maniobres per Catalunya. En concret de més que doblar aquesta legislatura la despesa oficialment assignada al ministeri de Defensa espanyol (més enllà de les habituals i escandaloses ampliacions de crèdit posteriors, que ara fins i tot el seu TC ha prohibit). Diu, atenció, que cal “defender a España de regímenes totalitarios y populistas". I per a aconseguir-ho, des de 2012 els “Programas Especiales de Armamento” (PEAs) preveuen gastar fins a 37.000 MEUR en fragates, submarins, tancs i avions. La seva integració aquest any en el pressupost del ministeri provocarà un augment del 30%. Una autèntica immoralitat aplaudida pels quatre grups principals del Congreso, Podemos inclòs.
CAMPANYA. La setmana ens ha de…

Mossos / Radials

MOSSOS. Talment com els quinze dies que manquen perquè els QWERTY compleixin amb el seu compromís d’un referèndum pactat en 2016, passa molt desapercebuda una altra notícia molt rellevant per al dies de fúria que vénen. El Tribunal Constitucional, braç perfectament greixat del poder executiu al servei del Partido Popular, ha avalat amb traca i mocador la “Ley de Seguridad Nacional” que faculta el president del govern espanyol a mobilitzar en casos excepcionals els mossos d’esquadra. No cal ni dir que el cas que ens ocuparà d’aquí ben pocs mesos, ho serà. Al si de la policia de Catalunya es diputarà una de les batalles clau per blindar per la via de fet el canvi de legalitat en el moment decisiu. Per això és tan important una doble realitat de difícil conjunció: assegurar un comandament fidel a les institucions catalanes i no posar-lo a la picota a les primeres de canvi.
RADIALS. Dilluns, el govern espanyol difonia allò que era un secret a veus de feia molts mesos, que pensa traspassar…

Liquidat / Massatge

LIQUIDAT. La setmana començava forta amb la premsa dependentista pitjant gas a fons. “La Vanguardia”, per via del gran mag de l’estadística Carles Castro, publicava un article inaudit, que la versió digital del diari va mantenir durant hores com la primera notícia (repeteixo, notícia, del diari). El senyor comte es va llevar i va dir a les seves hosts: faci’s la meva voluntat. I dit i fet. Titular: “Catalunya asimila ya un pacto con Madrid y deja atrás el trienio rupturista”. Com traslladar un desig intens no pas a l’editorial del seu diari o a l’espai d’opinió d’un dels seus fidels vassalls. No, no, directament a l’espai dedicat a la informació. Catalunya vol pacte i no ruptura. No és l’opinió del comte, són fets, és el que està passant. Ni els més vells del lloc són capaços de recordar una actitud més barroera per part d’un mitjà que en el passat havia estat prestigiós.
MASSATGE. L’altra gran capçalera dependentista del país, la del grup Planeta, no va voler quedar-se al marge. Si e…

Expressió / Franquisme

EXPRESSIÓ. L’Audiència Nacional espanyola, amb la seva habitual habilitat en els “tempos”, ha obert aquesta setmana el front de persecució contra militants de la CUP (els prèviament identificats d’ofici pels mossos) acusats d’haver cremat retrats de Felip VI durant la Diada. L’acció, segurament, sembla pròpia d’una psicologia resistencialista que no s’hi adiu a l’estadi on som: el d’una majoria social netament partidària d’una República Catalana. Dit això, és evident que, molt més important que l’estètica, són els valors bàsics i el de la llibertat d’expressió n’és un dels més fonamentals. La degradació dels principis més bàsics de la democràcia espanyola no hi ha setmana que no rebi un cop de maça en aquest temps de sedició catalana. I esclatada la repressió no hi ha res tan exemplificador com rebentar-la a base de reiterar, arreu del país, començant pel faristol del Parlament, la mateixa llibertat d’expressió.
FRANQUISME. Entre els analistes és lloc comú assenyalar la sort que, a Ca…

Desconnexió / Dubtar

DESCONNEXIÓ. A alguns no agrada el terme, perquè prefereixen emfatitzar la seguretat i l’ordre d’un procés de la llei a la llei que regularà la llei de transitorietat jurídica, la pedra angular dels propers mesos. Però, a l’espera del dia definitiu de la ruptura, és evident que anem fent passes: com ara, per primera vegada a la història, no proposar cap nou candidat al TC, en procés de renovació de quatre dels seus membres. Només els socialistes catalans han intentat sense èxit fer-ne aprovar els seus candidats. I ni en mil noms pensats, mai hauria dit que hi proposarien el catedràtic Xavier Arbós, un fulgurant opinador de partit presentat sistemàticament i inverosímil als mitjans catalans (sobretot a la televisió comtal) com si fos una veu tècnica imparcial. Si haguessin completat la seva proposta amb el professor federalíssim Joan Botella tot plegat hauria estat d’una imparcialitat, pràcticament insuperable, sublim.

DUBTAR. Després de les darreres correccions al rumb de viatge, amb …

Campanya / Delació

CAMPANYA. Un grup d’independentistes amb Demòcrates de Catalunya al capdavant, en companyia del col·lectiu de personalitats públiques i d’opinadors que va defensar la re-introducció del referèndum al full de ruta després del 27-S, han fet aquesta setmana la presentació i el primer acte de la campanya a favor del sí. Fa pocs dies s’activava també la d’Esquerres per la Independència. Efectivament, hem de superar per elevació qualsevol dubte al voltant de la celebració del referèndum i donar-ho per fet. La incomoditat de la Gemma Galdón al “Més324” quan Elisenda Paluzie i Toni Castellà presentaven la iniciativa és el millor indicador de la conveniència de sortir al carrer a convèncer tanta gent com sigui possible. Però, sobretot (perquè els nous seran pocs, que tothom té partit pres fa mesos i anys) el que cal és donar seguretat i confiança als propis. Aquí no recularà ningú, tothom endavant. Ni un pas enrere.
DELACIÓ. La doble vara de mesurar de Ciudadanos comença a guanyar la categoria…

Arxivat / Biografia

ARXIVAT. Dijous es coneixia públicament la decisió del Tribunal Suprem de tancar a la brava el cas Fernández Díaz, validant la conducta d’un ministre que, en les seves converses amb el director de l’Oficina Antifrau de Catalunya, posava (entre altres coses) molt greument en entredit la independència del poder judicial. Que el Regne d’Espanya llisca pel pendent de l’autoritarisme a marxes forçades és una constatació que ja no només fan els catalans. Aquesta setmana, forces polítiques i cambres legislatives del Regne Unit, Irlanda, Suïssa, Alemanya i Dinamarca han començat a moure peça per denunciar la gravetat de portar la presidenta d’una cambra parlamentària davant un tribunal per no haver prohibit un debat. I és que l’espanyolisme demostra, arreu on exerceix el poder, la feblesa de les seves conviccions democràtiques: que li preguntin sinó a l’equip del programa “Oasi Jove” de Ràdio Rubí fulminat després de 12 anys en antena pel simple fet de criticar l’alcaldessa socialista.
BIOGRA…

Pop / Trampes

POP. Mentre el president Puigdemont, després d’un any, continua sense conèixer (gairebé) què és una televisió espanyola, el flamant delegat virregnal de la metròpoli continua ampliant la seva destacada quota de pantalla als mitjan catalans públics i privats, en una operació de promoció de la seva missió de distracció que li paguem tots al Partido Popular. Dilluns, Enric Millo ens explicava al TN de TV3 que el 6-D és la nostra festa nacional. Escoltar-ho en català sonava entre delirant i surrealista. El dirigent del PP a Catalunya apareixia ben perdut, com un pop en un garatge, remant en direcció contrària i, com sempre, girant la realitat del revés, com un mitjó (suat, molt suat): per a advertir que no es pot obligar els funcionaris a treballar en festiu però que en realitat no hi ha cap problema a obligar a no treballar a alguns que ho farien si poguessin.
TRAMPES. És urgent, cal dedicar-los les cent cinquanta paraules d’una entrada d’aquesta secció perquè comencen a fer peneta. La s…

Monòleg / Persecució

MONÒLEG. La vicepresidenta espanyola, ministra delegada especial per a les colònies, Soraya Sáenz de Santamaría, ha començat la seva tasca al despatx del virregnat tot reunint-se amb els indígenes que pensen exactament igual que ella. D’això en diuen diàleg. Naturalment, Inés Arrimadas i Miquel Iceta han procedit a la sortida, davant dels periodistes, al corresponent bany i massatge al Partido Popular, tal i com convé en aquest moment a la política de la metròpoli. A continuació, la vicepresidenta comissionada a promès reunir-se amb personalitats i entitats del país. Encara no en coneixem el llistat, però podem sospitar que totes hauran de creuar la Diagonal i que no hi mancaran Sociedad Civil Catalana, el Foment del Treball Nacional i el Cercle d’Economia. I és que, de tant “informar-se” a través dels mitjans espanyols al PP han arribat a la conclusió interessada de que aquí només existeixen els seus. 
PERSECUCIÓ. Després que, pocs dies abans, el nou delegat del Govern al Regne Unit…

Globus / Mobilització

GLOBUS. Els mateixos mitjans que porten sis anys bolcats a acabar amb el procés independentista, fa setmanes que bufen el globus de la reforma constitucional: es tracta de construir una realitat paral·lela en la qual és viable allò que tothom sap que no ho és. La utilitat de mirar d’ensarronar d’una manera tan burda l’opinió pública no s’acaba ben bé d’entendre. Dilluns, el CIS publicava el seu baròmetre de novembre on la majoria habitual es mostra partidària de l’statu quo o, en tot cas, de canviar-lo per una major recentralització. Dimarts, amb motiu dels actes del Dia de la Constitució “zombie”, Rajoy refredava el suport del PP a qualsevol iniciativa al respecte. De fons, una doble impossibilitat: la d’aconseguir un consens semblant al del 78 (ni tan sols entre els mateixos partits d’obediència espanyola) i la d’evitar un fracàs estrepitós si es posés a votació a Catalunya amb el simple suport de l’actual tripartit dependentista del Congrés.
MOBILITZACIÓ. Ho hem viscut any rere any…

Fiscals / Frau

FISCALS. Tal i com ja apuntava el programa electoral dels populars, el nou Govern espanyol ha apuntat aquesta setmana, a través del ministre de justícia Rafael Catalá, a una nova contribució peculiar a l’afermament de la divisió de poders en la modèlica democràcia del Regne d’Espanya. Consistiria a reformar la llei d’enjudiciament criminal a fi i efecte d’eliminar la figura del jutge instructor i encarregar la investigació de les causes penals als fiscals que, com tothom sap (prou ho hem constatat amb la causa del 9-N), depenen jeràrquicament del Govern. Amb aquest nou pas endavant (veurem què en diuen al respecte els acòlits PSOE i Ciudadanos) cap a un Estat post-democràtic, per més que es mantingués la teòrica supervisió d’un jutge tercer en garantia d’imparcialitat, les possibilitats d’empastifar l’adversari polític per ordre directa del poder executiu, creixen exponencialment. Un Estat exemplar on una minoria dirigeix tots els poders.
FRAU. I és que l’Estat és seu. De gent com Flo…

Consultar / Exigents

CONSULTAR. El tret al peu del referèndum promogut pel primer ministre Matteo Renzi a Itàlia ha donat lloc aquesta setmana a una nova campanya (vergonyosa) contra la fórmula referendària. N’ha excel·lit (com ja va fer abans del 27-S), des de les pàgines de l’òrgan espanyol de Ciudadanos, el diari “El País”, l’insigne catedràtic Francesc de Carreras, tot seguint una línia argumental francament preocupant. Llegiu sinó l’eix central: “consultar directamente a los ciudadanos sobre una cuestión es una forma de participación de escasa calidad democráctica”. Com fonamentar-ho? Atureu màquines, espectacular: “los ciudadanos no suelen tener conocimientos suficientes para expresar un criterio bien fundamentado, con lo cual sus respuestas se dejan guiar más por las emociones que por la racionalidad”: aquest principi, hauríem d’aplicar-lo també a les eleccions? Tornem al sufragi censatari, on només participin les elits amb “criteris ben fonamentats” o directament eliminem les eleccions i passem a …

Canvi / Constitució

CANVI. L’estranya publicació amb gairebé dos anys de retard de l’Enquesta de Valors Socials de l’Ajuntament de Barcelona (amb entrevistes fetes a les acaballes de 2014) ens retrata una capital clarament guanyada per a l’independentisme. El percentatge de barcelonins que han passat a estar més aviat a favor de la independència ha crescut del 29,5% el 2006 al 40,1 en 2010 i el 52 just en 2014. A manca de dades més actualitzades retrata el gran corrent de fons que, de l’ensulsiada de l’Estatut i l’eclosió de les Consultes al 27-S, ha convertit l’independentisme, sense dubte, en el projecte de futur amb més suport al país, clarament per sobre dels defensors de l’statut quo i els de l’unicornisme federal. Quan la pressió de l’establishment dependentista es fa gairebé insuportable, convé fixar una mirada llarga i recordar la pasta ja ha sortit del tub i ningú no la podrà fer entrar una altra vegada.
CONSTITUCIÓ. En la batalla de les paraules ens hem deixat furtar el constitucionalisme. Si a…

Reforma / Xof

REFORMA. La nova situació de minoria del PP al Congrés espanyol suposa un canvi notable. Per a gairebé tot excepte en relació a Catalunya. Els pares de la Constitució i els alts comandaments militars que els sotjaven des de la cambra del costat ja van fer prou bé la feina: qualsevol reforma constitucional exigeix unes majories tan grans que resulta completament inviable. Així que, a la primera de canvi, la vicepresidenta del govern espanyol només ha hagut de recordar que no existeix cap mena de consens en relació a una hipotètica reforma per tombar la proposta dels Comuns i la mini-proposta del PSC. Desfetes com un glaçó en ple mes d’agost. Per moltes voltes que hi vulguin donar la realitat és incontestable: és completament impossible que el PP, Ciudadanos i el PSOE es posin d’acord en res que no sigui perjudicar encara més els interessos de Catalunya.
XOF. El grup parlamentari del Partit Popular al Parlament de Catalunya sempre ha excel·lit per la presència d’individus d’un friquisme…

Mentir / Referèndum

MENTIR. Té molta gràcia que el mitjà de comunicació d’un Grup obstinat a fer valdre, al preu que sigui, amb els costos que s’escaiguin, el seu posicionament polític favorable a la dependència de Catalunya, es dediqui a acusar la Generalitat de Catalunya de comprar notícies favorables al procés a la premsa internacional. És una línia de treball en la qual la premsa nacionalista espanyola que es publica a Madrid ja fa anys que hi treballa. És igual que el propi mitjà i l’autora de l’article procedissin immediatament a desmentir la intoxicació d’”El Periódico”. El diari dirigit pel gran inspector Enric Hernández, lluny de rectificar, tres dies més tard s’ha llançat, ferit, a una autèntica fugida endavant. Del cas no se sap que és més penós, si el nivell d’ètica periodística del delegat de Planeta o l’activitat de difusió de la intoxicació duta a terme per insignes independentistes i il·lustres diputades dels Comuns.
REFERÈNDUM. Tots recordareu l’escenografia dels QWERTY drets als seus es…

Finançament / Jardins

FINANÇAMENT. L’estafa permanent de les successives revisions del sistema de finançament ha estat un dels fronts en els quals més coses hi ha a retraure als partits catalans de les darreres dècades: es podia entendre que, en el marc multilateral de la LOFCA, ben poc marge de maniobra hi havia i que, per tant, calia agafar les molles i tirar endavant; per comptes d’això, a cada renovació del sistema, els partits nacionalistes feien veure que el resultat havia estat meravellós, per tornar al cap de poc temps a la constatació que es mantenia un espoli fiscal equivalent al 8% del PIB. Per aquest motiu, és fantàstic que siguin ara els representants catalans del dependentisme, Arrimadas, Albiol i Iceta els qui es mengin el marró de vendre l’enèsima estafa. Que siguin ells els qui defensin la degradació dels serveis públics i les infraestructures del país per infra-finançament. 
JARDINS. Segurament es tracta d’una barreja d’implicació generacional i personal amb el tema, però costa molt d’ent…

Disparar / Fallida

DISPARAR. Una part notable del dependentisme autoanomenat progre viu obsedida per demostrar que som uns autèntics tarats rurals, una mena de carlins assilvestrats, i que, per tant, la seva desqualificació moral del procés d’alliberament català té raons sòlides en nom de la civilització. És un argument de fons que intenta amagar una realitat que els és ben punyent que el seu nacionalisme respon, sobretot, a fer valdre la seva atàvica voluntat de subordinació a la majoria castellana que ha afaiçonat històricament l’actual Regne d’Espanya. Aquesta setmana, la polèmica desfermada a les xarxes socials per l’escriptora espanyolista i taronja Laura Freixas ha estat el viu exemple d’aquest capteniment: intentar relacionar la tradició castellera amb el neoliberalisme i el masclisme d’una sola tacada. De tan surrealista fins i tot ella, completament aliena al sentit i el significat de les tradicions del seu entorn, va haver de batre’s ben aviat en retirada. 
FALLIDA. La setmana acaba amb la cer…

Dependentisme / Diàleg

DEPENDENTISME. El torcebraç entre Inés Arrimadas i Xavier García Albiol (amb Miquel Iceta completament perdut i arrossegat, demanant de genolls com a fill pròdig la clemència del susanisme) per encapçalar el dependentisme a Catalunya ha tingut aquesta setmana la seva representació-baralla en relació a la voluntat de substituir el govern català en la negociació als fòrums multilaterals de presidents autonòmics o pel sistema de finançament. La proposta és ben surrealista: pretenen que les filials dels partits del govern a Espanya representin els interessos d’un territori on no arriben a representar un terç dels seus diputats autonòmics i poc més d’una quarta part dels del Congrés. Les coses del diàleg són ben estranyes. I la baralla per encapçalar l’orangisme català encara ha estat més divertida quan Inés Arrimadas ha parlat de la possibilitat impossible de participar en un referèndum pactat que mai serà. La cap de files de Ciutadans crema la seva imatge a marxes forçades.
DIÀLEG. L’esp…

Boicot / Banc

BOICOT. La caverna dependentista ha respost al simple compromís amb la defensa de la projecció internacional de Catalunya per part de Sol Daurella, la presidenta de Coca-Cola European Partners, empresa que fabrica, embotella i distribueix Coca-Cola a tretze països europeus, amb una campanya surrealista sota l’etiqueta #CocaColaRompeEspaña. Mentre les forces de la moderació i el diàleg va unflant el seu globus recurrent, Espanya demostra una vegada i una altra la l’al·lèrgia a la diferència i la incapacitat absoluta per entendre que, fins i tot una part del dependentisme català del que indubtablement forma part la Sol Daurella, entén el seu país com un subjecte polític digne de ser defensat internacionalment. I així, a empentes i rodolons, fins i tot aquest perfil de gent acabarà entenent que, senzillament, amb aquells no hi ha res a fer. Per moltes entrevistes d’Àngels Barceló a Íñigo Errejón que ens passi TV3.
BANC. Dijous a la tarda, el sindicat estudiantil proper a la CUP organitza…

Suspensió / Virrei

SUSPENSIÓ. Com no podia ser d’altra manera, el Tribunal Suprem ha confirmat la suspensió de feina per tres anys al jutge Santiago Vidal, sota la increïble acusació d’haver mancat a les seves obligacions com a magistrat per haver dedicat el seu temps lliure a teoritzar sobre una futura Constitució catalana. Juntament amb la votació secreta en favor de la concessió del suplicatori de Francesc Homs pel “Congreso de los Diputados” ens trobem davant una nova i gravíssima vulneració dels drets fonamentals. Almenys esperem que el jutge Vidal ja no torni a fer cap sentència en nom del Borbó. Entretant, atès que ell mateix reconeix que al Senat s’avorreix, hauria de participar intensament en la preparació de la desconnexió en un dels àmbits on, a priori, resultarà més complicat: el de l’espai judicial propi. No només n’és aliena la llengua catalana, sinó fins i tot els catalans.
VIRREI. Dilluns prenia possessió el nou lloctinent de la monarquia espanyola al nostre país. Com passava de tant en …

Rostre / Sobirania

ROSTRE. A aquestes alçades el rostre petri del president dels socialistes catalans Àngel Ros ha accedit ja a la categoria de mític: capaç, sense moure les parpelles, de votar el 9-N i d’avalar que es persegueixi penalment els organitzadors de la votació, al crit de les lleis cal complir-les: li’n recordarem quan s’aprovi la Llei de Transitorietat Jurídica i ell es negui a acceptar el referèndum d’autodeterminació. El paper dels socialistes catalans, de tan galdós, comença a fer veritable llàstima. Aquesta setmana, arran del pacte entre el PSE i el PNB per a un govern a Euskadi, Susana Díaz no dubtava a trobar acceptable que es parlés del País Basc com una nació i del seu dret a decidir. Les mateixes coses que, si fossin defensades el PSC (com en algun moment ho havien estat) provocarien un autèntic daltabaix. Perquè hi ha coses que no es poden defensar només perquè ets català.

SOBIRANIA. Una vegada més, el primer secretari dels socialistes catalans, Miquel Iceta, ha acudit a un esmorz…

Pinça / Pressing

PINÇA. Les tensions, per desgràcia, tornen a aflorar amb certa virulència. Esperem, però, que sense conseqüències irreparables. El cert és que l’ex-secretari general del Departament de Cultura, Eduard Voltas, s’ha referit aquesta setmana a la coincidència tàcita entre una part de l’entorn opinatiu del PDECat i els militants d’Endavant (el sector més radical de la CUP, després de la marxa dels qui ja no van acceptar ni la candidatura del president Puigdemont després de defenestrar Mas) entorn a la necessitat d’evitar l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat. Tots dos, des dels extrems exactament oposats del quadrilàter, amb una part dels Comuns, comparteixen un mateix discurs: no volen un país compartit amb l’altre. Difícilment es pot explicar amb més riquesa aquest posicionament que en l’article de dimarts del filòsof Ferran Sáez Mateu. Davant la força tel·lúrica d’aquests posicionaments, cal conservar el convenciment que els qui van al capdavant no llençaran per la borda el re…

Mentida / Pacte

MENTIDA. Fa alguns dies, però encara estem commocionats per la immensa cara dura d’Adolfo Suárez i Victoria Prego. Realment, no se sap qui n’hi té/tenia més. En realitat, en el cas del president Suárez potser hauria estat massa càndid esperar gaire polidesa democràtica d’algú que venia directament del falangisme. De la Prego, què dir: una periodista que amaga durant vint anys una informació com aquesta només demostra que és bastant més bona vassalla que professional. El contrast entre el relat construït sobre la Transició i la realitat que s’ha anat desvetllant amb tant d’esforç entra de ple en la categoria de la famosa postveritat, que ha fet famosa l’esclat dels populismes a Europa i Amèrica. La que Joaquim Coll no denunciarà en un dels seus característics articles insultants a “El Periódico”, en els que qualifica de pirats a la meitat dels seus conciutadans pel simple delicte de ser independentistes.
PACTE. El dependentisme ha xalat d’allò més amb la signatura del pacte de govern (…

Gramàtica / Lluna

GRAMÀTICA. Darrerament se succeeixen els debats en els quals demostrem ser un país de “tribuneros”. Tots sabem de tot, tu. Catalunya és com a una immensa tertúlia radiofònica matinal amb Gonzalo Bernardos i Gemma Galdón. Si els pedagogs plantegen nous mètodes d’ensenyament i es qüestionen l’utilitat de pràctiques tradicionals, els pares sortim com un sol home/dona a pontificar. Cap confiança en la seva professionalitat. Que l’Institut d’Estudis Catalans planteja canvis, ens hi oposem frontalment en nom de la intel·ligència, com si fossin una colla d’illetrats. Vés que una de les principals dificultats del procés (de fet, de les explicacions històriques d’on som) no sigui aquest “tribunerisme” tan nociu que ens fa desconfiar de tot i de tothom, sempre, de manera malaltissa. Quan hom llegeix molts comentaris sobre el procés als mitjans tradicionals i a les xarxes socials arriba a aquesta conclusió: observar la realitat críticament és una mesura de prudència fins al dia que porta al suïc…

Amnèsia / Coherència

AMNÈSIA. Els grans sindicats, juntament amb el conglomerat QWERTY, el PSC i la CUP van participar el cap de setmana en una concentració per demanar més als pressupostos de la Generalitat per al 2017. Segons dades oficials van concentrar unes tres mil persones. És legítim demanar més (i segur que se’n pot posar més), però a dia d’avui tothom sap que els comptes autonòmics de la Gestoria no poden resoldre (o minorar mínimament) els grans problemes que té plantejats aquest país. És justament per això que molts demanem la independència. Després de la convocatòria encara feia més peneta escoltar el líder de Podemos a Catalunya, Albano Dante Fachín, exigir la retirada de la Creu de Sant Jordi a Isidre Fainé, president de Gas Natural, en resposta a la mort d’una víctima de la pobresa energètica a Reus. Bàsicament, perquè la medalla la va rebre d’un Govern on eren ICV i EUiA.
COHERÈNCIA. Dijous al vespre, el programa “Fora de sèrie” ens oferia una entrevista a fons a l’Anna Gabriel. A banda d…

Relat / Tribunals

RELAT. Ho hem vist una i altra vegada els darrers anys, de Donald Trump als Estats Units a la tercera via i les seves incomptables plataformes a Catalunya (per cert, que ja hi ha més comitès, plataformes i associacions en defensa de la tercera via, que partidaris més avall de la Diagonal de Barcelona): l’”establishment” vol imposar a tota costa un relat, el que li convé a cada lloc i moment, però la realitat acaba imposant-se indefectiblement i demostra que la seva capacitat per marcar el terreny és cada dia més limitada. Ja no és possible fer ballar tothom al ritme de la seva música. Segurament, per dos grans motius: perquè ha abusat en excés durant massa temps de la seva posició dominant i perquè les xarxes socials marquen una manera de construir la informació (amb molts defectes) però molt més difícil de conduir des de les mans dels poderosos.
TRIBUNALS. Fa pocs dies va ser Pedro Sánchez reconeixent (d’aquella manera) el caràcter nacional de Catalunya; ara, l’exministre ple de desp…

Lleig / Peticions

LLEIG. També hem viscut aquests dies una escena lamentable d’agressió del líder de Ciudadanos a l’Hospitalet, l’expresident del club de futbol local Miguel García. La violència, sempre és condemnable. També, les pintades i danys provocats a la seu del partit a la segona ciutat de Catalunya. Ara bé, cansa també la tendència a crear escenaris irreals dels líders taronges (hem sentit en aquesta línia Rivera i Arrimadas) aprofitar agressions que res tenen a veure amb l’independentisme per fer veure que en el fons sí que ho són. O si més no per deixar una ombra de dubte en l’ambient que implícitament puguin comprar els seus adeptes. Molt lleig. Per cert, en veure les reaccions un es pregunta en quin punt deu estar la investigació judicial sobre aquelles dues afeccionades de la “selección” agredides al carrer.
PETICIONS. Després que el patètic portaveu del que sigui Antonio Hernando defensés el contrari 24 hores abans, a darrera hora, el PSOE va virar (pressionat per la denúncia de tothom, …

Que no et confonguin: tres idees optimistes sobre el darrer #CEO

Disculpeu que aquest apunt excedirà una mica les dimensions habituals, però crec que s'ho val. El darrer baròmetre del CEO, la tercera onada de 2016, ha servit perquè la majoria dels mitjans, també els nostres, s'apuntessin a pressionar el país en el sentit del desànim. Resulta realment decebedor comprovar com, tret d'algun cas comptat, com el de Roger Tugas al NacióDigital, gairebé cap periodista s'ha entretingut a analitzar a fons l'enquesta, i tots ells s'han limitat a repetir les consignes més evidents (sovint falses) i les més desfavorables a l'independentisme. No cal dir-ho, encapçalats per la portada d'Enric Hernández ("Empat infinit", deia a tot drap) a "El Periódico" del dependentista Grupo Planeta. Per als qui heu sucumbit a la pressió ambiental us ofereixo tres consideracions optimistes que crec que us poden ajudar a mirar-vos aquesta enquesta amb uns altres ulls:

Primera. L'enquesta NO pregunta sobre què es votaria en…

Estafar / Intoxicació

ESTAFAR. L’exministre socialista madrileny, d’origen català, Pepe Borrell, s’ha passejat durant els darrers anys pels mitjans del país com un linx en matèria de balances fiscals: a base de moure la boleta del deute, havia estat capaç de defensar (desafiant les lleis de la lògica econòmica elemental) que pràcticament Catalunya no ha patit dèficit fiscal. I fer-ho amb aquells aires de superioritat que el caracteritzen i que tan agraden els seus “hooligans”. Per això hem rigut tant en saber que el seu rigor en l’argumentari anti-independentista podia estendre’s també al de les inversions del seu socialista i extens patrimoni: d’una tacada diu que li han estafat, segons han denunciat ell mateix, fins a 150.000 euros. I per a acabar bé la setmana, la seva porta giratòria s’ha enfangat i el jutge l’investiga com a membre del consell d’administració d’Abengoa que va atorgar indemnitzacions milionàries a dos directius en plena fallida. Tot molt edificant.

INTOXICACIÓ. L’habitual profusió de m…

Colau / Dependència

COMUNS. L’alcaldessa Colau, en problemes, ha vist com aquesta setmana l’oposició en bloc li tombava els pressupostos: Gerardo Pisarello culpava Esquerra de buscar-hi només el seu interès partidari, obsessionada només a evitar l’enfortiment dels comuns: denunciar partidisme i alhora donar explicacions partidistes, que “cree el ladrón que todos son de su condición”. El regidor barceloní, a la vista del bloqueig, girava el cap envers CiU i Ciudadanos i parlava de la necessitat de ser... menys doctrinaris! Ells, que no fan ni una sola concessió als altres, demanen menys sectarisme. Espectacular. I just a la vegada Xavier Domènech parlava dels Comuns com la força encarregada d’acabar amb l’hegemonia convergent, com si no fos el procés independentista (i la corrupció) allò que se l’ha endut per davant, després de dècades de pacte implícit (o d’inoperància) amb l’esquerra autonomista, la que ells mateixos han triat per a caminar a Barcelona. Quanta coherència.
DEPENDÈNCIA. Dependència és jus…

Cedir / Decidir

CEDIR. Avança la negociació entre Junts pel Sí i la CUP pel que fa als pressupostos de la Generalitat. Els vells tics, però, continuen presents. Tot i que l’impacte real, el marge de negociació existent, és ben limitat: l’autonomia intervinguda ha convertit la institució en una finestreta finalista. Fa gràcia veure com els dependentistes fan veure que la Generalitat té un marge ampli de maniobra. Preocupa també la tendència dels uns i dels altres a justificar davant les respectives parròquies que no han cedit. Els uns, en la seva voraç redistribució per la via fiscal (en realitat poc eficaç i diferida en els seus efectes fins d’aquí molts mesos) els altres, en la preservació de la seva aposta de col·laboració pública-privada. És lògic que tothom vulgui preservar el seu model, però si de veritat volem arribar a la República Catalana el primer argument, la primera medalla dels negociadors hauria de ser la d’haver estat generós.
DECIDIR. El diari del grup Planeta a Catalunya, xalava dima…

155 / Barra

155. La Brigada Aranzadi progressa adequadament. De fet, podríem parlar de jugada mestra del Partit Popular en la seva deriva antidemocràtica contra Catalunya: ara ja no necessita ni el consentiment de les cambres per aplicar el famós article 155 per a la suspensió de l’autonomia. L’aplica per etapes i de manera quirúrgica: una vegada assegurada (en temps de majoria absoluta) una majoria favorable durant una dècada a l’alt tribunal i introduïda la darrera reforma (sobre la qual ha decidit la seva majoria conservadora), amb un simple recurs al TC contra qualsevol actuació del Parlament, i amb la conseqüent inhabilitació automàtica de càrrecs públics de la mesa i/o diputats, pot consumar un nivell d’intervenció gairebé total decidida en solitari per instruccions d’un executiu en minoria. El govern fa i desfà sense cap contrapès: ja no requereix cap assentiment del legislatiu ni cap intervenció del poder judicial. Som en una democràcia modèlica.
BARRA. No van passar ni deu minuts de la n…

Tromba / Vots

TROMBA. Com els cau. L’autenticitat de Gabriel Rufián els esparvera. Són més d’aquella moderació del règim del 78 que permetia fer de les institucions una cova de lladres. Aquests dies hem contemplat com l’Enric Hernández i l’editorial d’”El País”, Planeta i Prisa, carregaven amb tot contra el diputat republicà assimilant-lo a Donald Trump. En el cas d’”El Periódico”, la diatriba del director compartia espai amb un article de José Zaragoza, presumpte inspirador del complot de la Camarga, en el qual Rufián era assimilat al lerrouxisme. Tones de rancúnia contra un representant del poble que s’ha limitat a posar-los a tots plegats davant del mirall de la seva pròpia immundícia: la dels polítics que traeixen el seu poble i la de suposats professionals de la premsa que són en realitat, bàsicament, lacais al servei dels poderosos amb la missió d’imposar un model domesticat de societat: “antes facha que rota”.

VOTS. Tornen els judicis sumaríssims, de moment, sense sentència de mort. Val molt…

Persecució / Pressupostos

PERSECUCIÓ. Dilluns acudia a comparèixer sense èxit davant l’Audiència Nacional Santiago Espot i al vespre, davant la delegació del govern a Catalunya, una xiulada denunciava un nou exemple de degradació de la qualitat democràtica del Regne d’Espanya. Fer comparèixer davant d’un tribunal especial un ciutadà per instar una xiulada és el tipus de casuística penal que ha d’omplir d’orgull tot demòcrata i prestigiar internacionalment qualsevol democràcia. Es tracta del primer membre de la societat civil atacat directament per l’ofensiva de violència judicial de l’Estat espanyol que, en els propers mesos, s’abatrà sobre el país amb contundència extrema. Tot el reconeixement i la solidaritat amb aquells que han estat al carrer defensant Espot, igual com abans Mas, Ortega, Rigau i Homs, i Carme Forcadell, i Montse Venturós i Joan Coma, i José Téllez i Oriol Lladó: ens necessitem tots i units no podran amb nosaltres.
PRESSUPOSTOS. Sembla que, afortunadament, es va obrint pas la racionalitat. …

Federals / Mantinguts

FEDERALS. Obsessivament entestats a continuar marejant la perdiu, els socialistes catalans començaven la setmana amb el regust del seu darrer congrés, amb Meritxell Batet investida com a inverosímil secretària d’impuls federal. Mare meva. La suma d’impostures del vell partit del 78 no podia fer més mal als ulls. Àngel Ros invocant l’error del PP en el recurs contra l’Estatut (la sentència del qual va dictar el govern Zapatero i van aplaudir a duo Felipe González i Carme/n Chacón), autodefinicions com a republicans i federals (que mai han fet una sola passa en quaranta anys per fer realitat ni una cosa ni l’altra, fins i tot, amb canvi de monarca pel mig), cants de la internacional inclosos i amb el puny alçat, mentre es pidola que el PSOE que ha fet president Rajoy no els expulsi del seu pont de comandament. Tot plegat, fa autèntica angúnia.
MANTINGUTS. En un atac de sinceritat infreqüent en l’espanyolisme, el president d’Astúries i màxim representant de la gestora provisional que dir…

Democràcia / Desconnexió

DEMOCRÀCIA. Qualsevol decisió democràtica cal prendre-la com a una oportunitat: ha estat la reacció de Barack Obama a la victòria increïble de Donald Trump. “Les eleccions les carrega el diable”; “se sap com comencen però no com acaben”; “no es pot posar en mans de gent decisions tan importants”: aquestes són algunes de les sentències que els darrers mesos hem sentit en boca del dependentisme, però aplicades als casos dels referèndums d’infaust resultat celebrats a Gran Bretanya o Colòmbia: si són coherents haurien d’aplicar ara els mateixos principis a les eleccions nord-americanes. Però, no: els problemes de la democràcia cal resoldre’ls amb més democràcia. I aquí i ara més democràcia vol dir no pas titllar (des de l’elitisme) d’imbècils els electors, la gent, sinó mirar d’entendre les causes de fons que han portat gairebé 60 milions de nord-americans a una elecció, vista de lluny, tan absurda.
DESCONNEXIÓ. Des de les pàgines de l’ARA, l’Àlex Gutiérrez, en base a l’anàlisi de les da…

CIS / Comiat

CIS. La publicació aquests setmana d’un nou lliurament demoscòpic del CIS no ha aportat grans novetats. Bàsicament, la constatació de tendències conegudes que es mantenen. Les més cridaneres, l’ensulsiada de sis punts en la intenció directa de vot al PSOE i l’ascens d’altres dos per part del Partit Popular. També, la demostració que Podemos no capitalitza el descontent de la majoria dels votants socialistes que es consideren traïts pel gir al servei de l’establishment. Pel que fa a Catalunya, l’enquesta confirma també la lenta caiguda de les expectatives dels Comuns que, a l’espera de revifar amb la creació de la seva nova força, ja fa molts mesos que van a la baixa. En contrast, el CIS acredita un notable creixement d’Esquerra Republicana, la formació que mostra una major fidelitat dels seus votants. I entretant, 4 de cada 10 votants dels Comuns són ja partidaris de donar opció a la independència.
COMIAT. En el pla de la batalla internacional, la setmana ens ha deixat la pregunta for…

Abandonats / Batalla

ABANDONATS. L’ocurrència dels Jocs del Mediterrani a Tarragona (com la dels Jocs d’Hivern a Barcelona), enmig de la pitjor crisi econòmica de la història contemporània al nostre país, és de traca. Dit això, d’entrada, el nivell de desconnexió que manifesta el govern espanyol amb Catalunya no deixa de sorprendre, tot i el compromís tardà del nou Govern Rajoy amb la nova data. La ciutat de Tarragona, amb la seva àrea metropolitana i la comarca veïna del Baix Penedès constitueix una zona (l’única del país) on l’espanyolisme creix els darrers anys. Hom tendiria a pensar, doncs, que qualsevol estratègia mínimament racional hauria de portar les autoritats de la metròpoli a enfortir la seva presència i demostrar de quina manera la fidelitat pot ser premiada empíricament. Al contrari, però, de moment, el Govern espanyol ha decidit deixar en pilotes un govern municipal on col·labora el mateix PP. Realment, aquests romans estan ben bojos.
BATALLA. Junts pel Sí, la força clarament guanyadora el …

Primàries / Trasllat

PRIMÀRIES. El PSOE, en la seva davallada als inferns, promet oferir-nos moments realment esfereïdors. L’espectacle de la degradació democràtica sempre és coral: els barons i el susanisme faran absolutament tot el que estigui en la seva mà per a evitar unes primàries: i, si no hi ha més remei que fer-les, allò que sigui al seu abast, de la mena que sigui, per impedir que les guanyi Pedro Sánchez. Els hi va el sou. Serà una batalla a mort que dessagnarà sense solució el partit. I, entretant, els socialistes catalans quedaran aïllats, units (ara sí), però cada dia més irrellevants, a contracorrent. Si el PSOE esdevé el Partit del Sud Oest d’Espanya, el PSC ja fa temps que (i això anirà a més) ho és només de determinades zones del nostre país. Amb l’excepció de Lleida i Tarragona, on governen de la mà de l’espanyolisme encara més radical.
TRASLLAT. Ocupats com estan en les coses que realment preocupen la gent, a Ciudadanos han decidit aquesta setmana (com gairebé cada set dies) fer-hi bat…

Pintures / Preparats

PINTURES. La conclusió és senzilla: atès que les pintures murals de l’antic monestir de Sixena estan catalogades per disposició de la Generalitat, fins i tot una simple jutgessa d’instrucció té més sobirania que el poble de Catalunya. Amb la seva sola determinació, sense la intervenció de cap segona instància, pot deixar sense efecte la protecció jurídica que la llei catalana atorga al conjunt romànic salvat per la Generalitat i posseït pacíficament des de fa gairebé vuitanta anys. No només és un cas de despropòsit polític, també ho és de tècnic: la jutgessa d’Osca no només té més sobirania que nosaltres, també en sap més que gent com ara l’historiador de l’art Gianluigi Colalucci, responsable de la restauració dels frescos de la Capella Sixtina, qui fa algunes setmanes va alertar dels greus inconvenients que podia suposar el seu trasllat. Però el nacionalisme no atén a raons i Catalunya ha de ser castigada per terra, mai i aire.
PREPARATS. Amb la formació del Govern espanyol es pot d…

Inversió / Nació

INVERSIÓ. Al dia següent que la burgesia catalana (amb la qual tan sovint coincideixen els QWERTY en matèria nacional) aplaudís al Círculo Ecuestre les ocurrències d’Esperanza Aguirre, cada dia més gagà, amb invocació a tallar el finançament de la Generalitat i reivindicació de la figura política d’Alejo Vidal-Quadras, la Cambra de Comerç de Barcelona feia públic un informe segons els qual la inversió de l’Estat espanyol en infraestructures a Catalunya ha caigut als paràmetres més baixos dels darrers vint anys. L’execució de les partides pressupostades per a Catalunya no va arribar en 2015 ni al 60%. Una vegada superada la inversió en AVE radial al Principat, que tot ho tapava, ja ni s’escarrassen mínimament a dissimular el dramàtic espoli que ens apliquen. Ells sí que han desconnectat. El mateix dia en què es feia públic que l’Estat espanyol és l’únic d’Europa que destrueix ocupació en l’àmbit de les noves tecnologies. Demencial.
NACIÓ. Davant Jordi Évole, el defenestrat Pedro Sánche…

Histèria / Inventari

HISTÈRIA. Podrà agradar més o menys, però és indubtable que allò que ha donat l’èxit a Gabriel Rufián és el seu peculiar estil, directe, impassible i incisiu. La seva intervenció durant la segona votació de l’encara candidat Mariano Rajoy ha estat objecte d’infinits comentaris. Hi ha qui va trobar a faltar algunes paraules de reconeixement envers els socialistes catalans. Potser sí que calien. Però, sobretot, sobretot, el que feia falta era destacar el fet que es produïa l’estafa electoral més bèstia en quaranta anys de règim del 78. Mai ningú havia fet quelcom semblant: presentar-se amb la promesa de fer fora un govern i acabar fent-lo possible. Segons sembla, els dirigents socialistes aspiraven a passar el mal tràngol de la millor manera possible i resulta que Rufián els va col·locar al davant un enorme mirall. I que no els n’agradés la imatge que s’hi reflectia no és en cap cas culpa del republicà.
INVENTARI. La feina s’està fent. Quico Sallés informava aquesta setmana des de les p…