Data i deute

DATA. Sí, data o res. Així de clar. Durant mesos molts vàrem defensar la denominada Via Claver, és a dir deixar, passar el tren de Podemos cap a la Moncloa a través d’una abstenció massiva a les eleccions espanyoles. Per desgràcia, després, la no conformació d’un Govern a Catalunya, amb la possibilitat que anéssim a noves eleccions i la voluntat clara de Convergència (i potser també d’ERC) de concórrer, va fer que (tret de la CUP) l’independentisme acabés per participar el 20-D. L’argument que va fer més fortuna per justificar-ho va ser clau: que posava en les nostres mans la possibilitat de bloquejar la conformació de qualsevol govern espanyol. Per això resulta incomprensible que ara alguns defensin una segona Via Claver, consistent a abstenir-nos en la votació d’investidura d’un govern espanyol d’esquerra. Ni parlar-ne. El preu del vot indepe ha de quedar ben clar d’entrada: data del referèndum o No.

DEUTE. És imprescindible matar quan abans el bonisme, el llirisme exacerbat de tants i tants opinadors. El món no ens espera amb els braços oberts i Espanya mai facilitarà la sortida de la seva gallina dels ous d’or. Pensar el contrari és de babaus. Per això mai tindrem un referèndum acordat ni la Unió Europea intervindrà en defensa dels nostres drets polítics fonamentals. Per això la via unilateral, dificilíssima, i tant, és l’única possible. Per això, també, la intervenció aquests dies del vicepresident econòmic del Govern català des de les pàgines del Financial Times ha estat tan adequada que fins i tot l’han lloada des de les files convergents: el deute, la bomba del deute, l’interès propi dels creditors d’Espanya, és la nostra gran arma i hem d’exhibir-la sense pudor davant dels mercats internacionals. Només nosaltres serem un soci fiable. Ells i tothom ho sap.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas