Ves al contingut principal

#NovaPlanta300 “De todos los expressados corregimientos me reservo la nominacion” (falten 11 dies)

A partir del Decret de Nova Planta, el rei nomena directament els corregidors (distribuïts en dotze demarcacions) que són els seus veritables representants al territori: fidels a l’estil que el nou monarca vol atribuir a la seva administració a Catalunya, són militars amb comandament superior de plaça (anomenats més tard governadors militars i polítics) amb una barreja gens moderna de funcions judicials, de govern i de policia: de fet, els corregidors són l’eina bàsica per a la construcció del nou ordre borbònic a Catalunya. Tot i els informes previs, que parlaven de la possibilitat de nomenar corregidors dits de capa i espasa i de lletres (nobles i juristes, principalment), el rei es decantarà per nomenar com a corregidors els mateixos militars que governaven les places fortes del Principat.

***

43. De todos los expressados corregimientos me reservo la nominacion; y en los demás lugares havrá bayles que nombrará la Audiencia, de dos en dos años; y sobre los salarios que han de haver y residencia que se les ha de tomar, consultará la audiencia con relacion de lo que antiguamente havia en Cataluña.

44. Los Corregidores han de tener un aguazil mayor, y en las causas criminales nombrarán un fiscal, y en los lugares de su distrito podrán hacer causas y prisiones, a prevención con los bayles.

Comentaris

  1. Granollacs amb el pressing que està fent la CUP a tot un país, i als anhels de tanta bona gent. Només falta que tu ens facis més pressing amb les maldats que fa 300 anys ens va fer la pesta burbònica , que per més cinisme es la mateixa que continuarem patint gràcies a la CUP dels collons

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…