Ves al contingut principal

#NovaPlanta300 “El qual ha de rondar y dar cuenta a uno de los ministros” (falten 8 dies)

Se segresten els patrimonis i les rendes dels austriacistes més significats, se suprimeixen tots els títols i privilegis atorgats per l’arxiduc i es basteix una política específica de desmemòria adreçada a esborrar dels catalans fins i tot el record del seu sistema polític: crema pública de Constitucions i cròniques coetànies i destrucció de la campana Honorata de la catedral de Barcelona. Es tanquen les universitats i es concentren en una única a Cervera; el català és progressivament prohibit i bandejat de la vida pública. Es prohibeixen i confisquen les armes (se’n recullen més de 70.000 només el 1715) sots pena de mort pública, es censura la correspondència, l’exèrcit ocupa els edificis més emblemàtics i es construeix a Barcelona (1716-1719) una ciutadella militar que obliga a la destrucció de 1.200 habitatges (1/5 part de la ciutat): és la destrucció que ara ens recorda el Born.

***

21. También ha de assistir a las mismas horas el aguazil mayor, en los días que no estuviere legítimamente ocupado, el qual ha de rondar y dar cuenta a uno de los Ministros luego que executare alguna prisión y ha de hacer lo que se le encargare por las salas.

22. Porque los ministros de la sala criminal han de assistir à rondas, hacer sumarias, recibir Informaciones y examinar testigos, y podría retardarse la expedición de las causas si se huviessen de hacer relación de ellas, mando que haya dos relatores para las causas criminales, los quales tengan el salario de quinientas libras de vellón de Cataluña cada uno, y que no puedan recibir cosa alguna de las partes, directa, ni indirectamente; y tengan las mismas calidades que los del civil, y el mismo asiento en la sala, y la elección de estos se ha de hacer por ella misma, assistiendo el regente y el comandante general, si quisiere.

23. Ha de haver dos escrivanos para substanciar las causas en la sala criminal, los quales percibirán los derechos conforme al aranzel; y seis escrivanos para que assistan a los ministros criminales y aguazil mayor en las rondas y sumarias, a los quales se les señalan también sus derechos en el aranzel. Y en caso de vacante, ausencia o impedimento de alguno de los dos escrivanos de la sala, entrará uno de los seis por su turno a substanciar las causas. Y si en los emolumentos u otra cosa se ofreciere alguna duda sobre esto se me consultará, porque mi real ánimo e intención es que la justicia se administre sin retardación y con satisfacción y mayor alivio de las partes.

24. Ha de haver ocho aguaziles, y porque se considera que los derechos que se les señalaren en el aranzel no serán bastantes, y para que puedan elegirse personas con mucha satisfacción, se les darán trescientas libras de vellón de Cataluña por salario a cada uno. 

25. Un abogado de pobres con trescientas y un procurador de pobres con duscientas.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…