Ves al contingut principal

#NovaPlanta300 “Ha de haver en Cataluña corregidor” (falten 10 dies)

Com els regnes, conquerits abans, de València i d’Aragó, Catalunya fou també organitzada en corregiments. Es prengué com a base les antigues vegueries, les estructures del govern reial al territori pròpies dels temps dels Àustria, però limitant-ne considerablement el nombre en una mena de readaptació funcional, atès que el manteniment del seu personal polític havia de córrer exclusivament a càrrec dels béns propis i comunals dels ajuntaments afectats, entenent com a tals els pobles de directa jurisdicció reial (els de senyor, continuaven al marge), els senyorius confiscats als rebels i els de jurisdicció mixta, a prorrata del nombre de veïns. Fou la divisió territorial vigent fins a la introducció de les províncies més d’un segle més tard, el 1833, de les quals encara no hem aconseguit desempallegar-nos.

***

31. Ha de haver en Cataluña corregidor en las ciudades y villas siguientes:

32. Barcelona, con el distrito de su veguerío, desde Mongat hasta Castel de Fels, y los lugares desde Lobregat hasta Martorel; su corregidor en Barcelona con dos tenientes letrados.

33. Mataró, que cogerá del veguerío de Barcelona, desde Montgat hasta que encuentre el veguerío de Girona y el sotsveguerío del Vallés; su corregidor en Mataró con un teniente letrado, y otro teniente en Granollers, cabeza del Vallés.

34. Girona su veguerío, con el Sotsveguerío de Besalú; su corregidor en Girona con un teniente, y otro que resida en Besalú o Figueras.

35. Los vegueríos de Vique y de Campredon otro corregimiento; su corregidor en Vique con un teniente, y otro que resida en Olot o Campredón.

36. El veguerío de Puigcerdá, con el sotsveguerío de Ribas, otro corregimiento; su corregidor residente en Puigcerdá, Pallás y Conca de Tremp; es un sotsveguerío dependiente de Lérida, pero la distancia, quebrado y montuoso del terreno pide que de este sotsveguerío se forme un corregimiento, residiendo su corregidor en Talarn.

37. Los vegueríos de Lérida, Balaguer y Tárraga, un corregimiento con tres tenientes, uno que con el corregidor resida en Lérida, otro en Balaguer y otro en Tárraga.

38. Tortosa, Castellanía de Amposta y Ribera de Ebro, otro corregimiento; su corregidor y un alcalde mayor en Tortosa.

39. El veguerío de Tarragona y el de Montblanch, un corregimiento con dos Tenientes; el uno, con el corregidor de Tarragona y el otro en Montblanch.

40. Villafranca con su veguerío nombrado del Panadés y sotsveguerío de Igualada, un corregimiento; su corregidor y un teniente en Villafranca, y otro teniente en Igualada.

41. Cervera con su veguerío, y el de Agramunt y sotsveguerío de Prats de Rey, otro corregimiento; su corregidor con un teniente en Cervera y otro en Agramunt.

42. Veguerío de Manresa y los sotsvegueríos de Berga, Lussanés y Moyá, un corregimiento; su corregidor con un teniente en Manresa y otro teniente en Berga.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Diari de Setge del 6 de setembre de 1713 (dia 44).

Per primera vegada en els tres anys i mig de vida d'aquest bloc he hagut de menjar-me amb patates un apunt escrit feia només unes hores, en el qual defensava CiU d'alguns dels seus desconfiats crítics, arran d'aquest article de fa uns dies de Roger Palà al Nació Digital. Ho feia amb la força moral de no haver-los votat mai. I és que, després de l'entrevista radiofònica d'ahir del Gran Timoner, sembla que els pitjors temors tancats en el vell armari del subconscient es confirmen. Ha resistit molt, mesos intensos, però sembla que finalment un dels líders fonamentals del procés ha fet figa. Ep, tant de bo m'equivoqui i hi hagi rectificació! D'entrada, encara em resulta impossible escatir què ha portat el president Mas a dir el que ha dit sis dies abans de la Via Catalana, quan corresponia parlar només de la Cadena i del seu resultat natural: la concreció de la data i la pregunta de la Consulta. Per comptes d&#…