Ves al contingut principal

#NovaPlanta300 “Las causas en la Real Audiencia, se substanciarán en lengua castellana” (falten 4 dies)

Amb l’adveniment dels borbons la llengua catalana comença a ser immediatament postergada a les institucions. D’un ús absolut en la vida pública i en el treball intern de les institucions es passa a la prohibició directa allí on és viable (com ara a la Real Audiència) i a la seva erosió progressiva en aquelles esferes en les quals, a conseqüència del desconeixement generalitzat del castellà, és encara impossible encara aplicar un canvi tan sobtat. De fet, no serà fins a la segona meitat del segle XIX quan serà possible imposar la llengua de l’ocupant en la documentació notarial i en l’ensenyament. Amb el Decret de Nova Planta comença, en paraules de Francesc Ferrer i Gironès, l’assimilació lingüística programada, que culmina amb la Constitució espanyola de 1978, que declara obligatori el coneixement del castellà.

***

5. Las causas en la Real Audiencia se substanciarán en lengua castellana, y para que por la mayor satisfación de las partes los incidentes de las causas se traten con mayor deliberación, mando que todas las peticiones, presentaciones de instrumentos y lo demás que se ofreciere se haga en las salas. Para lo corriente y publico se tenga audiencia pública lunes, miércoles y viernes de cada semana, en una de ellas, por turno de meses. 

6. Pero las peticiones y presentaciones de instrumentos se podrán hacer en otros días ante los escrivanos, y se dará cuenta en audiencia pública, para que no se passen los términos de las causas, si los huviere señalado. 

7. Y porque puede la malicia de los litigantes procurar la dilación de los pleytos, mando que los términos de prueba y otros puedan limitarse o ceñirse, según cada una de las salas juzgare ser justo, porque su fin ha de ser evitar las calumnias y administrar justicia, con la mayor brevedad y la satisfacción de las partes.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…