Ves al contingut principal

#NovaPlanta300 “Los regidores no podrán juntarse sin assistencia del corregidor o bayle” (falten 13 dies)

Si bé els Àustries havien introduït mecanismes d’un cert control polític (com ara la insaculació o extracció a sorts dels governs municipals), els municipis o universitats gaudien d’un poder notable en l’ordenació de la vida social, que anava, en els casos més desenvolupats, de l’exercici d’una justícia pròpia a l’organització de la defensa militar, passant per la seva primera obligació: l’assegurament del proveïment i la subsistència de tots els habitants. El Decret de Nova Planta introdueix una malfiança radical envers els poders locals i faculta els òrgans de govern del rei al Principat per fiscalitzar-los. En l’extrem, obliga totes les corporacions locals a reunir-se en presència d’un representant del rei: el batlle tradicional es consolida com un agent de control del comú, fins i tot, per al cas dels gremis o altres corporacions professionals.

***

47. Los corregidores en los lugares de su distrito y los bayles en los de su jurisdicción, teniendo noticia de que algunos regidores han faltado a su obligación en el oficio, harán sumaria secreta y, sin passar a prisión ni embargo, lo reimitirán al fiscal civil, a cuya instancia u de la parte interesada se podrá proceder contra los regidores en lo que huvieren faltado a sus oficios, y los juezes serán los ministros de la Audiencia civil, los quales podrán también proceder sobre esto de oficio. 

48. Los regidores no podrán juntarse sin assistencia del corregidor o bayle, y los gremios de artesanos o mercaderes y qualesquiera otros deverán para juntarse avisar al corregidor o bayle para que assista o embíe ministro suyo a la junta, a fin que se eviten discensiones y todo se trate con la quietud que es justo.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…