Ves al contingut principal

#NovaPlanta300 “No se hará novedad alguna, por parte de mi Real Jurisdicion” (falten 14 dies)

A desgrat d’allò que els qui avalen l’aplicació del dret de conquesta s’esforcen a adduir, la imposició de la nova administració borbònica a Catalunya no comportà cap mena de limitació a les romanalles feudals en l’exercici del dret públic, ni als poders privilegiats de l’Església catòlica. Tot i subvertir de dalt a baix l’organització política del país i tenir a l’abast la possibilitat d’aplicar una veritable reforma de l’administració, el nou règim actuà més aviat com garant dels privilegis dels sectors socials dominants, cercant una aliança amb ells per tal de mantenir una subjecció eficient de la majoria dels catalans, de la gent comú del país. Amb la revolta de les quintes de 1773, però, el govern borbònic descobriria a contracor fins a quin punt (tot i la massiva presència d’un exèrcit d’ocupació al país) la seva estratègia anava errada.

***

49. Hallándome informado de la legalidad y pericia de los notarios del número de la ciudad de Barcelona, mando que se mantenga su col·legio, y si sobre sus ordenanzas y lo demás huviere algo que prevenir se me consultará por la Audiencia. Y ordeno que uno de los ministros de la Audiencia civil sea protector y assista en todas las Juntas del Colegio, y se le avisará antes de tenerlas. 

50. En el canciller de competencias y Juez llamado del Breve, ni en sus juzgados, no se hará novedad alguna por parte de mi real jurisdicción, como ni tampoco en los recursos que en materias eclesiasticas se practican en Cataluña.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…