Ves al contingut principal

#NovaPlanta300 “Se dispondrá que en todas las ciudades, villas y lugares haya cárceles seguras” (falten 9 dies)

El Decret de Nova Planta, recolzat en l’ocupació militar del país, té per objectiu l’organització d’una estructura repressora ordinària el més eficient possible. El seu articulat traspua una autèntica obsessió per controlar tota l’estructura jeràrquica de l’administració. Tot i que el model francès teòricament inspirador acostuma a presentar-se (de manera incomprensible) com un exemple de modernitat, la nova organització es basa en realitat, sobretot, en dos principis no gaire de progrés: la militarització, que significa el control territorial del poder mitjançant un estat d’excepció permanent; i l’aristocratització: als nous governs locals, afeblits i no representatius, que prenen el nom castellà (que encara conservem en la majoria dels casos, tret d’algunes paeries) d’ajuntaments.

***

26. Assímismo, ha de haver quatro porteros con duscientas libras de salario de la misma moneda a cada uno, para que assistan a la sala civil y criminal. 

27. Se han de hacer visitas de cárceles todos los sábados por dos ministros de la Audiencia civil y dos de la criminal por turno, con assistencia del fiscal criminal; y en la de la Audiencia el aguazil mayor; y los martes por toda la sala criminal, con assistencia también del fiscal y aguazil mayor; y si dichos días fueren feriados los precedentes; y generales assistiendo el comandante general y toda la Audiencia las vísperas de Navidad, de Pasqua de Resurreccion y de Pentecostes.

28. Se impondrán las penas y se estimarán las probanzas según las Constituciones y práctica que havía antes en Cataluña, y si sobre esto ocurriere a la sala criminal alguna cosa que necessite de reformación, se me consultará. Se proseguirán las causas contra reos ausentes, y sobre el modo de substanciarlas y execución de las penas, si tuviere algun reparo, la sala me consultará.

29. Los presos de la Audiencia y los del corregidor de Barcelona han de estar con separación, y se han de disponer distintas cárceles para unos y otros; y me reservo la nominación de alcaydes de ellas, y se dispondrá que en todas las ciudades, villas y Lugares haya cárceles seguras, singularmente en las cabezas de partido. 

30. Luego que estuviere formada la Audiencia, hará aranzel de los derechos de ministros y escrivanos, teniendo presente el antiguo de Cataluña, y me lo consultará, y mientras no se publique el nuevo, se observará el antiguo.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…