Ves al contingut principal

#NovaPlanta300 “Se han de poder imponer penas pecunarias y la de confiscacion” (falten 6 dies)

Catalunya hostatja i paga fins, al almenys mitjans de segle, un descomunal exèrcit d’ocupació, que actua amb la supèrbia i la manca d’escrúpols d’una tropa en territori enemic. Cal posar-se en situació: molt probablement, durant les primeres dècades del segle XVIII, Catalunya fou el territori amb més soldats per habitants de tota Europa (1 soldat per cada 25/30 habitants). La pressió que suposa l’ocupació en tots els terrenys disminueix molt lentament: el 1750 encara hi ha més soldats espanyols als 33 mil quilòmetres del Principat que a tot l’imperi colonial americà. Certament, alguns grans proveïdors militars se n’aprofiten, però la immensa majoria del país pateix les conseqüències.

***

13. Y si en alguna causa huviere paridad de votos en alguna sala, pasará un ministro de la otra por turno, y concurriendo éste (a quien se le hará relación) se bolverá a votar la causa.

14. Los abogados y procuradores serán admitidos por la Audiencia, y sin esta circunstancia, no podrán patrocinar causas.

15. Los cinco ministros togados de lo criminal han de assistir tres horas por la mañana, todos los días que no fueren feriados, para substanciar, como se ha dicho, en las salas civiles las causas, teniendo Audiencia pública martes, jueves y sábado, y si ocurriere algún caso prompto a otras horas o en otro día, se juntarán en casa del regente, o en casa del más antiguo si el regente estuviere ausente o impedido. 

16. En las causas criminales se ha de poder proceder en la Audiencia y demás juzgados de Cataluña de oficio, a instancia de parte o del fiscal. Se ha de hazer seqüestro o embargo de bienes del reo después que sea decreatada su prisión. Los términos de prueba y otros se han de poder limitar, a arbitrio del juez. Se han de poder imponer penas pecunarias, y la de confiscación en los casos y como precediere de derecho. Y todo lo referido aquí y demás que se expressare, se ha de entender con todo género de personas, de qualquiera estado, grado, o condición que sean, sin que haya lugar profano exempto para las prisiones y demás que ocurriere, deviendo administrarse la justicia criminal sin embarazo alguno, de qualquiera calidad que sea.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…