#NovaPlanta300 “Tiene el incoveniente de mayor dilación” (falten 3 dies)

Una de les principals xacres de l’Audiència reial de l’època dels Àustria era la denominada “immortalitat de les causes”: molts dels plets s’allargaven durant dècades sense sentència definitiva. Les Corts catalanes modernes van dedicar una part molt rellevant de la seva legislació aprovada a aplicar mesures de caràcter pràctic per fomentar un funcionament més àgil de la màxima magistratura. Amb l’arribada dels borbons s’insistí en aquesta mena de disposicions, però ara no pas per l’impuls legislatiu de la terra, sinó com a resultat del dirigisme reial. Els jutges de l’Audiència abandonaren el seu perfil jurídic més elevat, que els portava sovint a argumentar amb criteri sòlid i independència, per esdevenir simples instruments al servei del monarca absolut.

***

4. Haviendo considerado que la suplicación que antiguamente se interponía, de una sala a otra, tiene el incoveniente de mayor dilación, por haver la sala de informarse nuevamente del pleyto, mando que las suplicaciones se interpongan a la misma sala donde se ha dado la sentencia, y en el caso de ser contrario la primera a la segunda, para la tercera deverá assistir el regente con un ministro de la otra sala, que intervendrá por turno, u dos o más si huviere alguno o algunos enfermos, de manera que sean los votos siete, cuyo medio se ha considerado mas fácil y conveniente que el de la tercera sala que antes havía.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)