Ves al contingut principal

#NovaPlanta300 “Todos los demás oficios [...] quedan suprimidos y extinctos” (falten 15 dies)

La voluntat de fer taula rasa no es pot exposar amb major vehemència que en aquesta part final del Decret de Nova Planta. Acompanyada de la Introducció de la Intendència i el cadastre com a noves eines per a l’explotació econòmica del territori conquerit: la nova fiscalitat s’organitza a través de la Superintendència, que passa a aplegar tots els impostos ordinaris d’àmbit general i locals existents, així com els béns segrestats als rebels; es creen nous impostos indirectes; i en general, un de nou, el cadastre (1715), aplicat amb extrema violència, com una mena de càstig de guerra. Tant és així que el cadastre rep el qualificatiu popular de “la catàstrofe” i provocà un augment descomunal de la pressió fiscal sobre un país trinxat per deu anys de guerra. La recaptació anual és fins a set vegades superior al valor dels serveis oferts per les dues darreres Corts dels Àustria abans de 1714.

***

51. Todos los demás oficios, que havia antes en el Principado, temporales o perpetuos, y todos los comunes, no expressados en este mi Real Decreto, quedan suprimidos y extinctos, y lo que a ellos estava encomendado, si fuere perteneciente a justícia o govierno, correrá en adelante a cargo de la Audiencia; y si fuere pertenenciente a rentas y hazienda ha de quedar a cargo del intendente, u de la persona o personas, que yo diputaré para esto. 

52. Pero los oficios subalternos destinados a las ciudades, villas y lugares para su govierno político, en lo que no se opusiere a lo dispuesto en este Decreto, se mantendrán, y lo que sobre esto se necessitare de reformar, me lo consultará la Audiencia o lo reformará en la forma que se dice al fin respecto de ordenanzas.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…