Ves al contingut principal

#NovaPlanta300 “Y los eligirá la Audiencia, con intervención del comandante general” (falten 5 dies)

Una de les principals mancances del govern reial dels Àustria a Catalunya fou l’escàs control efectiu sobre als alts funcionaris a través de les denominades visites, procediments de retre comptes i d’inspecció a l’acabament de l’ofici que, en canvi, anaven consolidant-se a la Generalitat i a les institucions municipals. Amb l’aplicació de la Nova Planta de govern a Catalunya, l’administració del rei absolut a Catalunya romangué blindada a qualsevol mena d’exigència pública, en un organigrama caracteritzat pel desplegament jeràrquic on tots els funcionaris depenien exclusivament d’un beneplàcit reial més basat en la fidelitat que en la netedat o l’eficiència. Seria en aquest marc on naixeria el que avui es coneix com l’Arxiu de la Corona d’Aragó, en realitat, una agregació de fons històrics d’institucions liquidades més o menys violentament i basada en l’antic Arxiu Reial de Barcelona.

***

8. Por embarazar mucho a los ministros la relación de los pleytos para el más pronto expediente de las causas, aunque las partes por lo pasado tenían la satisfacción de verse y relatarse por uno de los que havían de votar, por ocurrir a uno, y otro, he resuelto, que para cada sala haya dos relatores letrados, graduados de doctores o licenciados en universidad aprovada, y que hayan practicado quatro años con abogado o, si no assessores de algún juez ordinario, los quales hayan de tener el primer assiento en el banco de abogados y hazer la relación, presentes las partes; y como antes se pagava el derecho de sentencia, que se aplicava a los ministros, aora deverá aplicarse a los relatores y se cobrará de la manera que antes, para que no reciban cosa alguna de manos de las partes, y dichos derechos de sentencia se reducirán a cantidad que, poco más o menos, tenga al año seiscientas libras de vellón de Cataluña cada relator; y estos han de entregar sumarios o memoriales ajustados si lo mandare una de las salas para que se impriman, o con su citación sin otro salario que el dicho, teniéndose entendido que los referidos relatores han de ser prácticos y expertos en los negocios de Cataluña, para poder comprehender bien los processos y escrituras antiguas, y los eligirá la Audiencia, con intervención del comandante general, si quisiese concurrir.

9. El fiscal civil, assistirá en las salas, y tendrá un procurador, o agente fiscal, con salario de quatrocientas libras de vellón de Cataluña en cada un año, y se observará lo mismo en lo criminal.

10. Ha de haver seis escrivanos en la Audiencia civil, tres para cada sala, y el uno de ellos ha de ser el principal y que despache todas las cosas de govierno y lo demás que la Audiencia le ordenare, y éste tendrá a su cargo el cuidado del archivo, de que el ministro mas moderno ha de tener la llave de lo que pareciere a la Audiencia deve estar mas guardado.

11. A ella assistirán los ministros tres horas por la mañana, todos los días que no fueren feriados, y los lunes y jueves por la tarde, juntándose todos en una sala para tratar cosas de govierno o votar pleytos, y el regente assistirá en una de las dos salas civiles y también por las tardes, o en la sala criminal, y votará en las causas en que assitiere en la relación. 

12. Me dará cuenta la Audiencia de los dias feriados que havía en la antigua de Cataluña para establecer los que ha de haver, y mientras no se resolviese observará los de antes, menos los que llaman estivales.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.