Acontentar / Acord

ACONTENTAR. El cap de setmana passat es confirmava l’acord entre el govern Cameron i la Comissió per construir un règim especial, al cas, per als Britànics. Tot i així, però, les enquestes apareixen francament ajustades i el primer ministre haurà de suar sang. De manera que tots els tractats i acords de la Unió Europea estan fantàstics, però que se’ls passen pel folre per fer quan convé una vestit a mida, en un exercici de pragmatisme: exactament el que faran en el cas de Catalunya si nosaltres (i això només ho podem fer nosaltres) generem un escenari irreversible de secessió. “La Vanguardia” titulava dissabte sobre el Brexit afirmant que la UE havia acontentat els britànics per a evitar la seva sortida de la Unió. Segur-segur que amb els catalans faran el contrari, forçar els tractats per desposseir set milions d’europeus dels seus drets i expulsar-los a puntades de peu. Ho veig.

ACORD. El PSOE i CIudadanos han posat les primeres llavors per a la Gran Coalició que, després de l’estimbada de Pedro Sánchez d’aquesta propera setmana, acabarà agafant forma. La proposta suposa una neta aposta per la recentralització, amb un afany indissimulat per enfortir les competències de l’Estat davant les comunitats autònomes per la via clàssica i obsessiva de l’harmonització (com ara, en els casos de l’Impost de Successions o la limitació dels aforaments), enterra la immersió lingüística, liquida qualsevol esment a la suposada via federal (l’alternativa que el PSC havia acceptat per, a la seva vegada, matar l’acceptació d’un referèndum legal i acordat dels temps de Pere Navarro) i fins i tot pretén constitucionalitzar el no a l’autodeterminació “para separar” qualsevol part d’Espanya (com si una votació no pogués acabar amb una victòria dependentista). Quina manca de confiança en el seu propi país!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas