Ves al contingut principal

Acontentar / Acord

ACONTENTAR. El cap de setmana passat es confirmava l’acord entre el govern Cameron i la Comissió per construir un règim especial, al cas, per als Britànics. Tot i així, però, les enquestes apareixen francament ajustades i el primer ministre haurà de suar sang. De manera que tots els tractats i acords de la Unió Europea estan fantàstics, però que se’ls passen pel folre per fer quan convé una vestit a mida, en un exercici de pragmatisme: exactament el que faran en el cas de Catalunya si nosaltres (i això només ho podem fer nosaltres) generem un escenari irreversible de secessió. “La Vanguardia” titulava dissabte sobre el Brexit afirmant que la UE havia acontentat els britànics per a evitar la seva sortida de la Unió. Segur-segur que amb els catalans faran el contrari, forçar els tractats per desposseir set milions d’europeus dels seus drets i expulsar-los a puntades de peu. Ho veig.

ACORD. El PSOE i CIudadanos han posat les primeres llavors per a la Gran Coalició que, després de l’estimbada de Pedro Sánchez d’aquesta propera setmana, acabarà agafant forma. La proposta suposa una neta aposta per la recentralització, amb un afany indissimulat per enfortir les competències de l’Estat davant les comunitats autònomes per la via clàssica i obsessiva de l’harmonització (com ara, en els casos de l’Impost de Successions o la limitació dels aforaments), enterra la immersió lingüística, liquida qualsevol esment a la suposada via federal (l’alternativa que el PSC havia acceptat per, a la seva vegada, matar l’acceptació d’un referèndum legal i acordat dels temps de Pere Navarro) i fins i tot pretén constitucionalitzar el no a l’autodeterminació “para separar” qualsevol part d’Espanya (com si una votació no pogués acabar amb una victòria dependentista). Quina manca de confiança en el seu propi país!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…