Altaveu / Cobrador

ALTAVEU. Els mitjans catalans ens oferien aquests dies l’estrena de Joaquim Coll com a articulista del diari Ara. Som únics: amb el nostre llirisme habitual, no dubtem a cedir espai als nostres adversaris, que l’aprofiten per blasmar-nos i (com en aquest cas) per posar en dubte (com cou!) la legitimitat de l’actual majoria independentista al Parlament. Des de les pàgines del pamflet dels Lara, l’històric opinador dependentista ha fet d’ariet insistent contra la plena sobirania del país: des de les pàgines d’”El Periódico”, qui ara demana respecte no ha dubtat reiteradament a insultar els independentistes. Tampoc, a compartir la direcció de l’auto-anomenada Societat Civil Catalana amb, presumptament, nazis i feixistes. La nostra lloable transversalitat, el pluralisme dels mitjans de país, ha de tenir també certs límits: els d’una mínima decència intel·lectual i moral.

COBRADOR. Una de les notícies de la setmana és, sense dubte, l’inici de la vista oral del judici pel denominat cas Nóos. El testimoni dels responsables del Govern balear implicats és del tot escruixidor. Rebel·la les institucions d’un país bolcades presumptament al servei de l’enriquiment de la família del cap de l’Estat. De Sàtrapes. Explicació amb llum i taquígrafs de com una nissaga arruïnada i exiliada ha acumulat en poc més d’una generació una de les majors fortunes del país veí. Les notícies de Catalunya Ràdio es refereixen al gendre reial com a “el cobrador monàrquic”, per la seva afició a passar el rasclet al més mínim vincle amb l’administració: a qualsevol altre país del món, la coincidència del judici amb el debat sobre la necessitat d’una suposada reforma constitucional profunda faria tremolar la monarquia: aquí (allà, vull dir), absolutament res de res. Tot molt normal.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas