Ves al contingut principal

Amagats / Consultar

AMAGATS. Diumenge Societat Civil Catalana collia l’enèsim fracàs en el seu intent de mobilitzar el dependentisme. Algun dia s’estudiarà a fons com és possible que els contraris a la llibertat de Catalunya manifestin una capacitat tan nul·la de mobilització, essent com són un percentatge tan notable del país. Efectes de tenir un projecte de tot menys il·lusionant. De la Plaça Catalunya mig buida dels dos darrers anys han passat a Sant Jaume i el més probable és que aviat s’apleguin a Sant Felip Neri, la plaça bombardejada pel feixisme. Justament, la presència del feixisme a les seves mobilitzacions, aquesta sí, va ser ben visible davant la Generalitat. I, com de costum, la televisió pública catalana va optar per tornar a amagar la presència de simbologia franquista i el suport d’organitzacions nazis i feixistes. En honor a la veritat, una veritable llàstima.

CONSULTAR. En aquest bagul de sorpreses (i espereu-vos!) anomenat investidura espanyola, Pedro Sánchez, mort cada dimarts, dijous i dissabte i ressuscitat els altres dies de la setmana, s’ha empescat una consulta interna als militants socialistes sobre un possible pacte d’investidura, per al qual, de moment, ja ha rebut l’encàrrec reial. Són intents de darrera hora dels partits de la vella política bipartidista que es resisteixen a morir, engolits per les forces emergents. Entretant, les organitzacions de la nova política, sobretot Podemos, ofereixen programes i governs sense haver consultat ni una sola passa als seus famosos cercles. La ficció de la nova política feta des de baix escenificada amb tot escarni. Quines voltes que dóna la política espanyola per arribar sempre al mateix lloc.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Diari de Setge del 6 de setembre de 1713 (dia 44).

Per primera vegada en els tres anys i mig de vida d'aquest bloc he hagut de menjar-me amb patates un apunt escrit feia només unes hores, en el qual defensava CiU d'alguns dels seus desconfiats crítics, arran d'aquest article de fa uns dies de Roger Palà al Nació Digital. Ho feia amb la força moral de no haver-los votat mai. I és que, després de l'entrevista radiofònica d'ahir del Gran Timoner, sembla que els pitjors temors tancats en el vell armari del subconscient es confirmen. Ha resistit molt, mesos intensos, però sembla que finalment un dels líders fonamentals del procés ha fet figa. Ep, tant de bo m'equivoqui i hi hagi rectificació! D'entrada, encara em resulta impossible escatir què ha portat el president Mas a dir el que ha dit sis dies abans de la Via Catalana, quan corresponia parlar només de la Cadena i del seu resultat natural: la concreció de la data i la pregunta de la Consulta. Per comptes d&#…