Ves al contingut principal

Barat / Candidesa

BARAT. Aquesta setmana, via sentència judicial, hem vist com l’atac ultra a Blanquerna, una vegada més, sortia molt bé de preu. Uns pocs mesos de presó per un atac a una instal·lació oficial de la Generalitat, durant un acte públic i amb agressions físiques a autoritats i ús de substàncies perilloses per a la integritat física dels assistents. La cobertura que el nacionalisme espanyol ofereix encara des de les institucions al feixisme és feridora. Així que, per desgràcia, quan convingui, encara apujaran l’aposta. La nostra reacció ha de ser clara: mai agrairem prou a gent com en Jordi Borràs la seva lluita per denunciar públicament les llargues urpes de l’extrema dreta. El crit d’alerta, però, ha d’anar acompanyat d’una exquisida intel·ligència a l’hora d’evitar caure en qualsevol provocació física o dialèctica. Seny i equilibri. Implacables però intel·ligents.

CANDIDESA. De vegades costa d’entendre la incapacitat per explicar elements tan bàsics. Que els nostres adversaris treballin per capgirar la interpretació de totes i cadascuna de les passes que fem és absolutament normal. El que sorprèn és la nostra manca d’habilitat per explicar-nos. Per exemple, davant la recomanació dels serveis jurídics del Parlament en relació a la manera de tramitar les lleis bàsiques de la nova República. Donem per bona als mitjans una interpretació legalista com si fóssim en temps de normalitat institucional i no de setge de les institucions espanyoles contra la sobirania del país. Però, sobretot, no expliquem que si les proposem en format de ponència conjunta és precisament per posar més de relleu la voluntat de convidar tothom a construir-les des de zero, sense que els independentistes imposem res. No acceptem tan fàcilment que facin de la nostra voluntat d’inclusió un senyal de manca de capacitat tècnica.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…