Barat / Candidesa

BARAT. Aquesta setmana, via sentència judicial, hem vist com l’atac ultra a Blanquerna, una vegada més, sortia molt bé de preu. Uns pocs mesos de presó per un atac a una instal·lació oficial de la Generalitat, durant un acte públic i amb agressions físiques a autoritats i ús de substàncies perilloses per a la integritat física dels assistents. La cobertura que el nacionalisme espanyol ofereix encara des de les institucions al feixisme és feridora. Així que, per desgràcia, quan convingui, encara apujaran l’aposta. La nostra reacció ha de ser clara: mai agrairem prou a gent com en Jordi Borràs la seva lluita per denunciar públicament les llargues urpes de l’extrema dreta. El crit d’alerta, però, ha d’anar acompanyat d’una exquisida intel·ligència a l’hora d’evitar caure en qualsevol provocació física o dialèctica. Seny i equilibri. Implacables però intel·ligents.

CANDIDESA. De vegades costa d’entendre la incapacitat per explicar elements tan bàsics. Que els nostres adversaris treballin per capgirar la interpretació de totes i cadascuna de les passes que fem és absolutament normal. El que sorprèn és la nostra manca d’habilitat per explicar-nos. Per exemple, davant la recomanació dels serveis jurídics del Parlament en relació a la manera de tramitar les lleis bàsiques de la nova República. Donem per bona als mitjans una interpretació legalista com si fóssim en temps de normalitat institucional i no de setge de les institucions espanyoles contra la sobirania del país. Però, sobretot, no expliquem que si les proposem en format de ponència conjunta és precisament per posar més de relleu la voluntat de convidar tothom a construir-les des de zero, sense que els independentistes imposem res. No acceptem tan fàcilment que facin de la nostra voluntat d’inclusió un senyal de manca de capacitat tècnica.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)