Ves al contingut principal

Confluència / Etnicisme

CONFLUÈNCIA. Un dels àmbits de l’esquerra a Catalunya tendeix a la concentració. Convé no oblidar que ERC, CUP i fins i tot el PSC comparteixen el mateix espai, que és el majoritari a Catalunya, però que no és infinit. Som davant del moviment de peces més anunciat de la història recent del país: caldrà veure com Iniciativa accepta l’hara-kiri, si s’integra o no una Podemos a Catalunya immersa ara en un procés de recanvi de la direcció molt conflictiu i quin paper hi juga la gent del Procés Constituent. És important que un dels tres pilars (amb la radicalització democràtica i la defensa dels drets socials) del nou partit d’Ada Colau sigui la sobirania; ara, caldria que efectivament estiguin disposats a exercir-la: perquè la sobirania fèrriament condicionada a la voluntat d’un altra comunitat política no és sobirania, sinó submissió mal dissimulada.

ETNICISME. D’aquí alguns mesos, potser setmanes, l’”establihsment” català, en un nou servei a Espanya, haurà d’aplicar-se a donar suport al tancament del Parlament de Catalunya. Així que ja, com abans, convé deslegitimar-lo. Carregar-se, pel civil o per la via criminal, el resultat del 27-S. Per assolir aquest objectiu valdran un ampli elenc d’iniciatives que van des d’una lectura esbiaixada dels informes jurídics de la cambra en qualsevol afer col·lateral fins a negar directament la seva representativitat. Carles Castro hi contribuïa el diumenge amb un article vomitiu per etnicista basat en l’origen dels cognoms presents al Parlament de Catalunya. Amb un suposat suport científic senzillament inversemblant i deformador de la història dels cognoms a l’Espanya castellana i a la resta de la península. Pel que es veu, la composició gentilícia del Círculo del Liceo, el Cercle d’Economia, el Foment del Treball Nacional o la direcció de “La Vanguardia” sí superaria una anàlisi etnicista semblant. Sí, no?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…