Ves al contingut principal

Confluència / Etnicisme

CONFLUÈNCIA. Un dels àmbits de l’esquerra a Catalunya tendeix a la concentració. Convé no oblidar que ERC, CUP i fins i tot el PSC comparteixen el mateix espai, que és el majoritari a Catalunya, però que no és infinit. Som davant del moviment de peces més anunciat de la història recent del país: caldrà veure com Iniciativa accepta l’hara-kiri, si s’integra o no una Podemos a Catalunya immersa ara en un procés de recanvi de la direcció molt conflictiu i quin paper hi juga la gent del Procés Constituent. És important que un dels tres pilars (amb la radicalització democràtica i la defensa dels drets socials) del nou partit d’Ada Colau sigui la sobirania; ara, caldria que efectivament estiguin disposats a exercir-la: perquè la sobirania fèrriament condicionada a la voluntat d’un altra comunitat política no és sobirania, sinó submissió mal dissimulada.

ETNICISME. D’aquí alguns mesos, potser setmanes, l’”establihsment” català, en un nou servei a Espanya, haurà d’aplicar-se a donar suport al tancament del Parlament de Catalunya. Així que ja, com abans, convé deslegitimar-lo. Carregar-se, pel civil o per la via criminal, el resultat del 27-S. Per assolir aquest objectiu valdran un ampli elenc d’iniciatives que van des d’una lectura esbiaixada dels informes jurídics de la cambra en qualsevol afer col·lateral fins a negar directament la seva representativitat. Carles Castro hi contribuïa el diumenge amb un article vomitiu per etnicista basat en l’origen dels cognoms presents al Parlament de Catalunya. Amb un suposat suport científic senzillament inversemblant i deformador de la història dels cognoms a l’Espanya castellana i a la resta de la península. Pel que es veu, la composició gentilícia del Círculo del Liceo, el Cercle d’Economia, el Foment del Treball Nacional o la direcció de “La Vanguardia” sí superaria una anàlisi etnicista semblant. Sí, no?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.