Ves al contingut principal

Consultar / Esborrar

CONSULTAR. Una vegada més, és demostra empíricament, votar és la solució. L’afer BCN World sempre ha amenaçat tempesta, primer, dins mateix de Junts pel Sí i, després, en la relació complexa de la majoria de Govern amb la CUP. De sobte, però, una escletxa de sortida. Puigdemont demostra una notable habilitat per obrir-se camí. Fer una consulta a la gent del territori implicat. Es vota i s’accepta la decisió de la majoria. Aquesta manera de fer hauria de guanyar terreny en moltes, moltes, moltes coses. De primer, perquè obliga a obrir un debat adult, transparent i públic sobre l’afer en qüestió, a posar totes les cartes damunt la taula; en segon terme, perquè el resultat resol totes les polèmiques, és incontestable. Una República Catalana de qualitat democràtica ho hauria de tenir molt en compte, sobretot ara que la tecnologia facilita formes de consulta electròniques fiables i econòmiques.

ESBORRAR. Les negociacions per formar govern a Espanya voldrien esborrar-nos del mapa. Com si no hi fóssim. Com l’apartheid aplicat a l’independentisme basc a compte del terrorisme. A Vitòria, el PP i el PSOE s’han unit per impedir un reconeixement a Lluís Llach. Com si no existís la seva trajectòria de lluita democràtica. Amb el sobiranisme català, però, ho tenen més difícil. Poden fer veure que no hi som. Però, en realitat, nosaltres som just a la base del seu desacord. Som l’explicació exacta de perquè és impossible un tripartit sense el Partit Popular. De perquè la gran coalició, que només podria justificar-se en una profunda reforma constitucional impulsada per el PPSOEC’s és inviable: al final, hauria de posar-se a votació a Catalunya, on tindria zero possibilitats de prosperar amb els comuns i l’independentisme en contra. Voldrien esborrar-nos però, per més voltes que donen, sempre hi som. El seu malson.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…