Ves al contingut principal

Consultar / Esborrar

CONSULTAR. Una vegada més, és demostra empíricament, votar és la solució. L’afer BCN World sempre ha amenaçat tempesta, primer, dins mateix de Junts pel Sí i, després, en la relació complexa de la majoria de Govern amb la CUP. De sobte, però, una escletxa de sortida. Puigdemont demostra una notable habilitat per obrir-se camí. Fer una consulta a la gent del territori implicat. Es vota i s’accepta la decisió de la majoria. Aquesta manera de fer hauria de guanyar terreny en moltes, moltes, moltes coses. De primer, perquè obliga a obrir un debat adult, transparent i públic sobre l’afer en qüestió, a posar totes les cartes damunt la taula; en segon terme, perquè el resultat resol totes les polèmiques, és incontestable. Una República Catalana de qualitat democràtica ho hauria de tenir molt en compte, sobretot ara que la tecnologia facilita formes de consulta electròniques fiables i econòmiques.

ESBORRAR. Les negociacions per formar govern a Espanya voldrien esborrar-nos del mapa. Com si no hi fóssim. Com l’apartheid aplicat a l’independentisme basc a compte del terrorisme. A Vitòria, el PP i el PSOE s’han unit per impedir un reconeixement a Lluís Llach. Com si no existís la seva trajectòria de lluita democràtica. Amb el sobiranisme català, però, ho tenen més difícil. Poden fer veure que no hi som. Però, en realitat, nosaltres som just a la base del seu desacord. Som l’explicació exacta de perquè és impossible un tripartit sense el Partit Popular. De perquè la gran coalició, que només podria justificar-se en una profunda reforma constitucional impulsada per el PPSOEC’s és inviable: al final, hauria de posar-se a votació a Catalunya, on tindria zero possibilitats de prosperar amb els comuns i l’independentisme en contra. Voldrien esborrar-nos però, per més voltes que donen, sempre hi som. El seu malson.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…