Ves al contingut principal

Cremor / Curiositat

CREMOR. Mal d’estómac, molt, àcid, han manifestat els accionistes de Freixenet davant la loquacitat reiterada del seu president, José Luis Bonet, fermíssim aliat de l’establishment en contra del procés. Evidentment, els sectors als quals serveix beuen coses bastant més bones i prou més cares que la marca de les bombolletes. Mentre les amenaces continuades sobre els efectes econòmics del procés són desmentides una i una altra vegada (aquesta setmana, per exemple, pel mateix cònsol dels Estats Units a Barcelona), una de les grans empreses, amb els grups Godó i Planeta, més posicionades en contra de la independència del país, ha hagut de fer front a una assemblea d’accionistes indignada pels seus fluixos resultats de negoci. I és que la incompetència acostuma a anar lligada amb la caspa.

CURIOSITAT. Dijous Carme Chacón acudeix a la TV pública catalana. Intenta vendre una mercaderia que put de manera terrible: una suposada reforma federal de la Constitució, de la qual no apunta gairebé res concret més enllà de principis buits. Un producte caducat des de l’”apoyaré” de Zapatero. Resulta entranyable la seva insistència en el fet que sí, que vol que els catalans votem, però només (amb perdó) allò que a ella li surti de les gònades. Una fugida endavant que només respon a la voluntat desesperada de guanyar temps abans que culminem el procés: és impossible que vulguin portar a votar a Catalunya una proposta de reforma constitucional avalada només pel PP, Ciudadanos i ells. Seria meravellós que ho fessin per demostrar una altra vegada que són minoria. Precisament per això mai endegaran de veritat la reforma constitucional de que parlen aquests dies.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…