Ves al contingut principal

Desconnexió / Disciplinar

DESCONNEXIÓ. Fidels al compromís contret amb la Declaració del 9-N, la majoria independentista al Parlament ha presentat al registre dins els trenta dies establerts des de la formació del Govern les tres lleis bàsiques per a la proclamació d’independència: les de transitorietat jurídica, hisenda i seguretat social. Ho ha fet amb intel·ligència per a no comprometre el personal de registre del Parlament, amb una terminologia paral·lela a l’emprada a la Declaració. Si el Constitucional perd els papers, podem trobar-nos ben aviat en el punt culminant de la repressió de l’estat. Paral·lelament, l’Audiència Nacional, hereva del Tribunal d’Ordre Públic franquista, ha ordenat investigar l’Assemblea, l’AMI i l’Associació Catalana de Municipis per impulsar l’aprovació de mocions de suport a la declaració als ajuntaments i ha decidit portar la xiulada contra el rei per la via penal. Tot sembla indicar que tenim la nova Espanya dels Comuns a tocar de dits.

DISCIPLINAR. Mentre el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya rebutjava les denúncies d’UPyD i Manos Limpias (!) contra els presidents Mas i Forcadell per la Declaració del 9-N de 2015, el Govern espanyol ha mogut peça de manera intel·ligent amb la previsible imputació de Francesc Homs, ara, en la causa relativa al procés participatiu del 9-N d’un any enrere. Desconfiats (tot i el recent canvi conservador en la presidència) dels ritmes i de la possible sentència o desestiment d’un tribunal a Catalunya, els poders de l’Estat han decidit que el procediment judicial sigui portat a recer al Tribunal Suprem, aprofitant que Homs és ara mateix diputat al Congreso. Una altra jugada en el front jurídic contra el procés, doncs, que manifesta, alhora, habilitat, però també una notable feblesa: una crònica incapacitat per a afrontar-lo políticament.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.