Embogits i emergència

EMBOGITS. El Govern espanyol en funcions va anunciar ahir que s’abraonarà sobre la comissió d’estudi del Procés Constituent creada aquesta mateixa setmana al Parlament de Catalunya. Repetim-ho, comissió d’estudi. Un fòrum de debat sobre la futura República Catalana que (després de recordar de sobte la seva promesa en campanya electoral al voltant d’un procés constituent no subordinat) fins i tot han defensat els QWERTY. El procés constituent, en efecte, ha de ser el veritable nucli creador de la nova república: no només en els continguts, sinó també en la consolidació i eixamplament (volem anar més enllà del 55 a 45 actual) de la majoria social que necessitem per a fer una Catalunya independent. L’atac de les institucions espanyoles contra el Parlament, contra la paraula i el debat, ens farà invencibles. Cal triar sempre l’escenari més favorable per lliurar la batalla i aquest n’és un que ens fa baixada.

EMERGÈNCIA. Bé, per ser més exactes, emergència ducal. Se sembla a la social, però no és ben bé el mateix. De fet és just tot el contrari. Resulta que no fa gaire el germà del nou duc d’Alba es planyia amargament a la contra del diari comtal de la seva manca de liquiditat. El patrimoni descomunal de la primera casa nobiliària castellana com una llosa. Vés quins drames. I tal i com succeeix des de fa temps, la nissaga ha posat en el mercat una nova peça artística del seu fons d’armari amb l’objectiu indissimulat de fer caixa. Fins aquí, perfecte. El problema és que és l’Estat espanyol qui ha sortit a socórrer l’emergència ducal posant 18 milions d’euros damunt la taula per una obra de fra Angelico. Exactament, nou vegades el valor de l’aportació estatal al sosteniment del Museu Nacional d’Art de Catalunya prevista per al 2016. Qüestió de prioritats.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)