Empastifar / Gir

EMPASTIFAR. Entrenats en la lluita contra els polítics catalans, els nervis del govern espanyol el porten a generalitzar arreu, de forma sapastre i contraproduent, les seves tàctiques basades en la mentida i la difamació sistemàtica. Darrerament, constatem que Podemos ocupa un lloc preferent també a l’hora d’empastifar amb tota mena de falsedats, mitges veritats i exageracions. Però, com que a cada passa en aquesta carrera de follia perden una mica més el contacte amb la realitat, l’última idea de les autoritats espanyoles ha consistit a fabricar, des de la unitat de policia política creada per Fernández Díaz contra el procés català, una falsa acusació de suborn contra (no és poc cosa) tot un vicepresident de la Comissió Europea. Difícil portar la imatge i el crèdit internacional del Regne d’Espanya més avall.

GIR. La setmana en la qual el PSOE tornava a explicitar la necessitat imperiosa (esdevinguda, una altra vegada, lema electoral) de fer fora Rajoy, a Catalunya els seus acòlits tancaven un acord de govern a la ciutat de Tarragona amb el PP i les restes més patètiques d’Unió. El socialisme català, doncs, feia una nova passa ferma en la direcció cap a la marginalitat d’un partit cada dia més allunyat del seu catalanisme històric. Un decantament espanyolista que Àngel Ros ha refermat també darrerament a Lleida a base d’un pacte d’estabilitat amb Ciudadanos que suposa coses tan edificants com blindar les restes de franquisme al nomenclàtor municipal o, pitjor encara, desmuntar trenta-cinc anys de normalització lingüística a l’Ajuntament. Tot sigui per la pàtria... i per la cadira.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas