Escòria / Indemnitzar

ESCÒRIA. És cert, hi ha personatges que fonamenten la seva notorietat pública en la baixesa moral i no convé donar-los publicitat. Aquesta setmana un d’ells ha estat notícia per un article amb el qual feia befa de la mort de Muriel Casals amb la intenció evident de suscitar lògiques reaccions irades que el convertissin en tema de conversa. És normal: a hores d’ara el seu èxit professional es concreta a escriure a l’ABC, un diari que compren cada dia menys de 4.000 catalans, en competència amb el “Diari de Terrassa”. El seu desig de notorietat és tan ridícul que necessita contagiar-lo fins i tot a qui coincideix amb ell pel carrer: fa uns pocs dies m’hi vaig creuar a Tres Torres i parlava pel seu Iphone a crits esbombant amb qui pensava dinar aquell dia. Un pobre home cada dia més degenerat, més patètic, més sol.

INDEMNITZAR. Hi ha coses, com ara la supremacia del castellà, que estan tan sòlidament arrelades en la mentalitat dels espanyols que són impossibles de moure. Com a Astúries, on la cap de files del PP es vanta d’evitar que es pugui parlar la llengua d’aquell país al seu propi Parlament. Fins i tot quan (només) una quarantena de diputats de l’Espanya castellana accepta que el gallec, l’èuscar i el català siguin cooficials arreu ho fa a través d’un document de 98 pàgines on es recull la proposta de govern en versió monolingüe castellana. Entretant, els poders de l’Estat continuen la seva campanya sense aturador per a desmuntar la immersió lingüística: ara, fent que una Generalitat en fallida “indemnitzi” amb 3.000 euros els pares d’un alumne que volien més hores d’ensenyament en espanyol. És la crua diferència entre l’Espanya real i el miratge d’un canvi que mai serà.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas