Ves al contingut principal

Escòria / Indemnitzar

ESCÒRIA. És cert, hi ha personatges que fonamenten la seva notorietat pública en la baixesa moral i no convé donar-los publicitat. Aquesta setmana un d’ells ha estat notícia per un article amb el qual feia befa de la mort de Muriel Casals amb la intenció evident de suscitar lògiques reaccions irades que el convertissin en tema de conversa. És normal: a hores d’ara el seu èxit professional es concreta a escriure a l’ABC, un diari que compren cada dia menys de 4.000 catalans, en competència amb el “Diari de Terrassa”. El seu desig de notorietat és tan ridícul que necessita contagiar-lo fins i tot a qui coincideix amb ell pel carrer: fa uns pocs dies m’hi vaig creuar a Tres Torres i parlava pel seu Iphone a crits esbombant amb qui pensava dinar aquell dia. Un pobre home cada dia més degenerat, més patètic, més sol.

INDEMNITZAR. Hi ha coses, com ara la supremacia del castellà, que estan tan sòlidament arrelades en la mentalitat dels espanyols que són impossibles de moure. Com a Astúries, on la cap de files del PP es vanta d’evitar que es pugui parlar la llengua d’aquell país al seu propi Parlament. Fins i tot quan (només) una quarantena de diputats de l’Espanya castellana accepta que el gallec, l’èuscar i el català siguin cooficials arreu ho fa a través d’un document de 98 pàgines on es recull la proposta de govern en versió monolingüe castellana. Entretant, els poders de l’Estat continuen la seva campanya sense aturador per a desmuntar la immersió lingüística: ara, fent que una Generalitat en fallida “indemnitzi” amb 3.000 euros els pares d’un alumne que volien més hores d’ensenyament en espanyol. És la crua diferència entre l’Espanya real i el miratge d’un canvi que mai serà.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.