Esperpent i estafa

ESPERPENT. Les primeres passes del ball negociador espanyol són d’allò més divertides. Anem a pams. Ciudadanos, el partit estrella de la nova política platocràtica, quinta essència de la regeneració, ha passat de no voler pactar de cap manera amb el bipartidisme (ecs) a promoure el gran pacte dels 253 espanyolistes; Podemos amaga la seva poc estètica voluntat de no pactar amb la impúdica exhibició d’una proposta amical pensada per a humiliar als qui han de ser els seus socis (a veure si rebenten per dins); Mariano Rajoy anuncia que ara mateix no vol passar pel tràmit de la investidura però que continua essent el candidat del PP; i el PSOE ho remata insistint en què els populars passin a davant i que el cap de l’estat els torni a encarregar la formació de Govern. I a tot això, els dos mesos de termini no comencen a comptar mai. Mare meva com riurem.

ESTAFA. Potser n’hauríem de dir estafarèndum. S’albira ja una pressa de pèl de dimensions estratosfèriques. De Colau a Domènech, passant per Coscubiela (a Rabell fa mandra fins i tot mencionar-lo). Probablement, mai una formació política s’havia ventilat en menys temps tots els seus compromisos de campanya. Deu ser allò que anomenen nova política. D’entre tots els enganys sobresurt amb llum pròpia el del referèndum. De primer, havia de ser un referèndum amb pregunta clara i resposta binària sobre la independència. Després del 20-D va mutar en referèndum amb més de dues respostes possibles; després, amb més preguntes (sobre què?). I davant l’inici possible d’una negociació amb el PSOE ha passat a ser un referèndum no sobre una reforma constitucional concreta (impossible perquè el PP té i tindrà minoria de bloqueig tota la legislatura), sinó només sobre si d’aquí quatre anys voldrem que es faci una reforma constitucional. Senzillament espectacular.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)