Ves al contingut principal

Futur / Mínimament

FUTUR. El cap de setmana passat s’analitzaven amb poc detall els resultats del darrer estudi del CEO, amb una mostra (pel que fa a l’origen i la llengua, aspectes clau, no pas al volum) prou ajustada a les darreres de l’ens demoscòpic de la Generalitat. El resultat, davant una nova pregunta sobre la independència, un 57,2% totalment o bastant d’acord amb què Catalunya esdevingui un Estat. L’estudi representa dues Catalunyes, més o menys amb proporcions semblants: la dels menors i la dels majors de 50 anys. A la primera, el suport a la independència s’enfila al 76,9% (18-24 anys), 64,9% (25-34) i 63,3% (35-49); a la segona, se situa en un 53,3% (50-64) i 45,3% (majors de 64). Les dades són fefaents. Està molt clar qui té futur i qui no: atenció que els qui estan totalment en contra entre els 18 i 24 anys són un 2,6% dels enquestats.

MÍNIMAMENT. Dilluns, progressant en el seu intent abocat al fracàs, Pedro Sánchez presentava la seva base inicial de negociació per a un acord de govern a Espanya. Pel que fa a la qüestió territorial, un veritable programa de tafurs, que no concreta res i proposa només un impuls al model federal “encara que sigui mínimament”, segona la versió inicial del text. Després de la segona, eliminat el mínimament, Miquel Iceta parlava d’un error de “picatge”, a l’estil dels comunicats de la Comissió Europea referents a Catalunya. El terme és adient, sí, perquè del que es tracta és de veure si els catalans piquem una altra vegada en el clàssic parany “reformista” espanyol. Un canvi constitucional cap a un model federal, diuen, “encara que sigui mínimament”, i amb el suport del PP i Ciudadanos. Quines penques.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…