Futur / Mínimament

FUTUR. El cap de setmana passat s’analitzaven amb poc detall els resultats del darrer estudi del CEO, amb una mostra (pel que fa a l’origen i la llengua, aspectes clau, no pas al volum) prou ajustada a les darreres de l’ens demoscòpic de la Generalitat. El resultat, davant una nova pregunta sobre la independència, un 57,2% totalment o bastant d’acord amb què Catalunya esdevingui un Estat. L’estudi representa dues Catalunyes, més o menys amb proporcions semblants: la dels menors i la dels majors de 50 anys. A la primera, el suport a la independència s’enfila al 76,9% (18-24 anys), 64,9% (25-34) i 63,3% (35-49); a la segona, se situa en un 53,3% (50-64) i 45,3% (majors de 64). Les dades són fefaents. Està molt clar qui té futur i qui no: atenció que els qui estan totalment en contra entre els 18 i 24 anys són un 2,6% dels enquestats.

MÍNIMAMENT. Dilluns, progressant en el seu intent abocat al fracàs, Pedro Sánchez presentava la seva base inicial de negociació per a un acord de govern a Espanya. Pel que fa a la qüestió territorial, un veritable programa de tafurs, que no concreta res i proposa només un impuls al model federal “encara que sigui mínimament”, segona la versió inicial del text. Després de la segona, eliminat el mínimament, Miquel Iceta parlava d’un error de “picatge”, a l’estil dels comunicats de la Comissió Europea referents a Catalunya. El terme és adient, sí, perquè del que es tracta és de veure si els catalans piquem una altra vegada en el clàssic parany “reformista” espanyol. Un canvi constitucional cap a un model federal, diuen, “encara que sigui mínimament”, i amb el suport del PP i Ciudadanos. Quines penques.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas