Ves al contingut principal

Intoxicació i tropa de xoc

INTOXICACIÓ. Els mitjans de Mordor continuen la seva tasca incansable al servei de la desinformació. Els cal emboirar el mal que ens provoca cada dia del món la dependència. Anestèsic en vena contra la percepció acurada del terrible perjudici que ens suposa que les decisions que més afecten les nostres vides es prenguin, contra els nostres interessos, a 600 km de distància. No n’hem de deixar passar ni una. No us perdeu la resposta de Roger Fatjó, del Cercle Català de Negocis, al penúltim article intoxicador del professor Josep Oliver, un catàleg de mentides pel boc gros i mitges veritats que denota que, davant del camí de llibertat que ha emprès la majoria del nostre poble, molts estan disposats vendre’s qualsevol vestigi de rigor professional. Comptabilitzar dues vegades el deute de la Generalitat és només la més barroera de les maniobres argumentals per justificar el manteniment de l’espoli que ens nega un futur digne.

TROPA DE XOC. Covard com és, a més de cec i sord, el govern espanyol va decidir limitar el cas català a un conflicte de legalitat i, per tant, confiar al poder judicial i al Tribunal Constitucional l’acció penal contra el procés cap a la independència. Dos milions de bojos que haurem de canviar d’anhels a cop de vara i punyetes. El nomenament, per part del Consell Superior del Poder Judicial que controlen els populars, de l’ultraconservador José María Barrientos com a nou president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya entra dins aquesta línia d’acció. Mà dura. Els poders menys reformats de l’Espanya postfranquista es preparen per entrar en guerra contra les institucions del país. Se sumen a una densa tradició històrica: l’Audiència com a instrument per imposar els designis de la Monarquia a Catalunya, ja abans de 1714 i, encara molt més, “manu militari”, després.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.