Ves al contingut principal

Lligat / Molèstia

LLIGAT. En una nova mostra de la manca de partidisme dels mitjans públics espanyols (a qui mai ningú no critica, tot i que els catalans paguem en un 24%, com a part que són de la despesa pública de l’Estat) Televisió Espanyola s’ha negat a emetre el reportatge sobre l’ex-rei Joan Carles I que sí ha emès aquesta setmana France 3. El moment estel·lar: quan el mateix monarca reconeix que el dia abans de morir Franco el va agafar de la mà i li va demanar que vetllés per la unitat d’Espanya: la democràcia, mira, si no hi havia un altre remei... i encara que fos amb el retorn dels hereus dels rojos; però, que els catalans marxem, això ni parlar-ne. I així, com el 1936, com el 1975 i com el 2016, sempre, Catalunya a l’arrel d’una Espanya incompatible amb la pluralitat.

MOLÈSTIA. Canviar-los és impossible i tots ho sabem. Aquests dies els usuaris de Spotify a casa nostra han anat revolucionats arran d’una intervenció desafortunada i eloqüent des del compte oficial de twitter de l’empresa. Ja ho havíem notat, però ara encara tenim més clar que som una molèstia. Una usuària es queixava des de Saragossa de l’aparició, arran d’un error de geolocalització, d’una falca en català. Doncs bé, Spotify Espanya s’interessava ràpidament i li demanava disculpes per la “molèstia”. Aquesta és l’Espanya que hem de canviar, la d’Spotify i la dels seus usuaris. La que ens considera una anomalia, però tot i així ha d’acceptar la plurinacionalitat d’Espanya, que Castella s’ha negat ha pair en els darrers set segles. És realment cansat tornar cada dia a sentir com sona el maleït despertador a les 5.59. I torna-hi. I torna-hi. Prou. S’ha acabat.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…