Ves al contingut principal

Lligat / Molèstia

LLIGAT. En una nova mostra de la manca de partidisme dels mitjans públics espanyols (a qui mai ningú no critica, tot i que els catalans paguem en un 24%, com a part que són de la despesa pública de l’Estat) Televisió Espanyola s’ha negat a emetre el reportatge sobre l’ex-rei Joan Carles I que sí ha emès aquesta setmana France 3. El moment estel·lar: quan el mateix monarca reconeix que el dia abans de morir Franco el va agafar de la mà i li va demanar que vetllés per la unitat d’Espanya: la democràcia, mira, si no hi havia un altre remei... i encara que fos amb el retorn dels hereus dels rojos; però, que els catalans marxem, això ni parlar-ne. I així, com el 1936, com el 1975 i com el 2016, sempre, Catalunya a l’arrel d’una Espanya incompatible amb la pluralitat.

MOLÈSTIA. Canviar-los és impossible i tots ho sabem. Aquests dies els usuaris de Spotify a casa nostra han anat revolucionats arran d’una intervenció desafortunada i eloqüent des del compte oficial de twitter de l’empresa. Ja ho havíem notat, però ara encara tenim més clar que som una molèstia. Una usuària es queixava des de Saragossa de l’aparició, arran d’un error de geolocalització, d’una falca en català. Doncs bé, Spotify Espanya s’interessava ràpidament i li demanava disculpes per la “molèstia”. Aquesta és l’Espanya que hem de canviar, la d’Spotify i la dels seus usuaris. La que ens considera una anomalia, però tot i així ha d’acceptar la plurinacionalitat d’Espanya, que Castella s’ha negat ha pair en els darrers set segles. És realment cansat tornar cada dia a sentir com sona el maleït despertador a les 5.59. I torna-hi. I torna-hi. Prou. S’ha acabat.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…