Minoria / Ofegats

MINORIA. Mentre la corrupció destrossa la imatge pública del Partit Popular, tot i els esforços del mateix independentisme per rebaixar-lo, el resultat del 27-S, la major victòria democràtica dels partidaris de la plena sobirania de Catalunya en els darrers dos segles, imposa dia a dia la seva llei. La realitat d’un Parlament i un Govern que apliquen el mandat rebut, tal i com el president Puigdemont ha deixat ben clar als cònsols estrangers acreditats a Barcelona. Les tornes han canviat. Els numerets propis de les minories que necessiten cridar l’atenció han passat als nostres adversaris. Ara és Xavier García Albiol qui abandona l’acte inaugural de la Línia 9 del metro quan no li agrada el que s’hi diu o el grup parlamentari del PP qui exhibeix banderetes quan perd una votació. A nosaltres, la majoria, ens correspon tractar-los millor.

OFEGATS. Les primeres compareixences en comissió al Parlament de Catalunya han posat damunt la taula la precària situació en la qual continua la caixa de la Generalitat. El diputat dependentista Enric Millo acusava el vicepresident econòmic Oriol Junqueras d’actuar com si fos el vicepresident de la República. Què més voldríem. El grau d’ofec al qual ens sotmetrà el Govern espanyol passarà aviat a una nova fase, embogit amb el desplegament de les lleis de desconnexió. Per això, tot i coincidir amb la conveniència d’estudiar molt bé el deute acumulat per les institucions públiques als darrers anys, costa d’entendre la posició de la CUP partidària de deixar de pagar el deute. Per desgràcia, a l’espera de cobrar els impostos que meriten els nostres ciutadans, només tenim un creditor: i si no el paguem, simplement, ens deixarà caure.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas