Ves al contingut principal

Propietat / Referèndum

PROPIETAT. Amigues i amics. No som espanyols, som dels espanyols, que no és precisament el mateix. Només així s’entenen moltes de les actituds cavernàries/casernàries desfermades amb motiu del procés. Com ara, la decisió de la Casa Reial borbònica de continuar emprant, per part de l’hereva de la Corona, el títol de comtessa de Cervera, tot i els reiterats pronunciaments de l’Ajuntament de la capital de la Segarra contraris a la seva utilització. Com correspon a la seva tradició més ferrenya, a la Monarquia espanyola, en general, l’importa un rave l’opinió dels seus súbdits, així que imagineu-vos si es tracta dels seus vassalls catalans en rebel·lia. Mai és tard per recordar-nos que som seus per dret de conquesta, en concret, d’un monarca que estava com un llum.

REFERÈNDUM. En un dels nostres clàssics autogols, una part de l’independentisme ha comprat la tesi segons la qual hem abandonat la bandera del referèndum. Hi ha petits elements que ho contradiuen. El principal de tots és una trajectòria anterior mínimament creïble: perquè hem estat els independentistes els únics que des del 2009 hem organitzat consultes, amb l’absentisme total dels sectors que ara se’n volen apropiar. O la desena llarga de vegades que n’hem demanat permís, especialment, entre 2012 i 2015. Tots i en tot moment hem dit que quan vulgui el govern espanyol estem disposats a fer el referèndum que tots sabem que no es farà mai. Afortunadament, la política, tard o d’hora, acaba posant tothom a lloc i d’aquí no gaire, tornarem a veure qui porta i qui només utilitza la famosa bandera: per a qui el referèndum serà innegociable a l’hora de votar un president espanyol i per a qui hi ha altres prioritats.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…