Ves al contingut principal

Propietat / Referèndum

PROPIETAT. Amigues i amics. No som espanyols, som dels espanyols, que no és precisament el mateix. Només així s’entenen moltes de les actituds cavernàries/casernàries desfermades amb motiu del procés. Com ara, la decisió de la Casa Reial borbònica de continuar emprant, per part de l’hereva de la Corona, el títol de comtessa de Cervera, tot i els reiterats pronunciaments de l’Ajuntament de la capital de la Segarra contraris a la seva utilització. Com correspon a la seva tradició més ferrenya, a la Monarquia espanyola, en general, l’importa un rave l’opinió dels seus súbdits, així que imagineu-vos si es tracta dels seus vassalls catalans en rebel·lia. Mai és tard per recordar-nos que som seus per dret de conquesta, en concret, d’un monarca que estava com un llum.

REFERÈNDUM. En un dels nostres clàssics autogols, una part de l’independentisme ha comprat la tesi segons la qual hem abandonat la bandera del referèndum. Hi ha petits elements que ho contradiuen. El principal de tots és una trajectòria anterior mínimament creïble: perquè hem estat els independentistes els únics que des del 2009 hem organitzat consultes, amb l’absentisme total dels sectors que ara se’n volen apropiar. O la desena llarga de vegades que n’hem demanat permís, especialment, entre 2012 i 2015. Tots i en tot moment hem dit que quan vulgui el govern espanyol estem disposats a fer el referèndum que tots sabem que no es farà mai. Afortunadament, la política, tard o d’hora, acaba posant tothom a lloc i d’aquí no gaire, tornarem a veure qui porta i qui només utilitza la famosa bandera: per a qui el referèndum serà innegociable a l’hora de votar un president espanyol i per a qui hi ha altres prioritats.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.