Ves al contingut principal

Repressió / Serenor

REPRESSIÓ. L’espanyolisme radical ha entrat en còlera. En ple deliri, Joan López Alegre arribava a acusar dijous Arnaldo Otegi des d’un programa nocturn de la TV pública d’haver assassinat nens catalans. El cert és que avui (en el cas d’ERC, després de sis anys de peticions), finalment, Joan Tardà, David Fernández i l’expresident dels socialistes bascos Jesús Eguiguren podran visitar el líder independentista basc a la presó de Logronyo. L’odi del nacionalisme espanyol contra Otegi l’ha convertit en un veritable pres polític tot i haver estat l’artífex del procés de dissolució del terrorisme d’ETA. D’aquí poques setmanes sortirà en llibertat, però la “democràcia” espanyola li ha preparat una traca final: la privació sense cap sentència del dret de sufragi passiu fins d’aquí cinc anys. Així, ras i curt, perquè els hi surt de les gònades. I perquè prefereixen que mani el PNB.

SERENOR. La seva mirada profunda d’ulls blaus aportava una serenor, una tranquil·litat i una seguretat molt notable. Allò que més necessitem ara és confiança. I durant el llarg atzucac posterior al 27-S em va semblar que ella era una figura molt adequada per donar-nos-la. Hauria estat una excel·lent presidenta de la Generalitat. Procedia dels sectors universitaris dominants en els temps gloriosos del PSUC. Però, des d’aquests orígens, amb determinació, havia sabut eixamplar el catalanisme oferint solvència a molta gent en dubte, sobiranistes fredolics, dels d’anar entrant a mar a poc a poc, sense grans sotracs. La pèrdua és gran, enorme. La mort sempre ens ensenya de qui se’n va i dels qui ens quedem. La seva marxa, com acostuma a succeir l’ha retratat a ella, amb la seva capacitat de seducció, i a uns quants dels nostres compatriotes, amb la seva alçada (im)moral.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…