Ves al contingut principal

Repressió / Serenor

REPRESSIÓ. L’espanyolisme radical ha entrat en còlera. En ple deliri, Joan López Alegre arribava a acusar dijous Arnaldo Otegi des d’un programa nocturn de la TV pública d’haver assassinat nens catalans. El cert és que avui (en el cas d’ERC, després de sis anys de peticions), finalment, Joan Tardà, David Fernández i l’expresident dels socialistes bascos Jesús Eguiguren podran visitar el líder independentista basc a la presó de Logronyo. L’odi del nacionalisme espanyol contra Otegi l’ha convertit en un veritable pres polític tot i haver estat l’artífex del procés de dissolució del terrorisme d’ETA. D’aquí poques setmanes sortirà en llibertat, però la “democràcia” espanyola li ha preparat una traca final: la privació sense cap sentència del dret de sufragi passiu fins d’aquí cinc anys. Així, ras i curt, perquè els hi surt de les gònades. I perquè prefereixen que mani el PNB.

SERENOR. La seva mirada profunda d’ulls blaus aportava una serenor, una tranquil·litat i una seguretat molt notable. Allò que més necessitem ara és confiança. I durant el llarg atzucac posterior al 27-S em va semblar que ella era una figura molt adequada per donar-nos-la. Hauria estat una excel·lent presidenta de la Generalitat. Procedia dels sectors universitaris dominants en els temps gloriosos del PSUC. Però, des d’aquests orígens, amb determinació, havia sabut eixamplar el catalanisme oferint solvència a molta gent en dubte, sobiranistes fredolics, dels d’anar entrant a mar a poc a poc, sense grans sotracs. La pèrdua és gran, enorme. La mort sempre ens ensenya de qui se’n va i dels qui ens quedem. La seva marxa, com acostuma a succeir l’ha retratat a ella, amb la seva capacitat de seducció, i a uns quants dels nostres compatriotes, amb la seva alçada (im)moral.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…