Ves al contingut principal

Separadors / Símbols

SEPARADORS. Avui fa una setmana, Juan Carlos Girauta la feia grossa a Catalunya Ràdio en abandonar l’estudi enmig d’acusacions de manipulació contra el mitjà, acarat a un dels millors entrevistadors del país en aquests moments, en Ricard Ustrell. La seva tesi: que els mitjans de la CCMA només parlen a una part de Catalunya. Per desgràcia, és cert. S’adrecen molt principalment a aquella que considera la llengua del país com a pròpia i la utilitza principalment en l’àmbit familiar i de sociabilitat propera. No és, doncs, com afirma Girauta, que TV3 i Catalunya Ràdio hagin expulsat la seva audiència per independentistes, sinó, simplement, per catalano-parlants. I un dels culpables d’aquesta realitat són els partits i col·lectius que treballen cada dia perquè persones que porten més de mig segle vivint al país no deixin mai de considerar com aliena la llengua pròpia de Catalunya. El partit dels colons. El seu.

SÍMBOLS. Sapastres com són, no se’n surten. Han volgut confrontar la bandera dels quatre pals i l’estelada, com si no sabéssim diferenciar entre el símbol nacional i el de la lluita per la plena llibertat. Per dissimular, han construït cors de disseny discutible i tota mena d’enllaços que pretenen unir l’estanquera i la nostra bandera. Quan els surt el que porten dins, però, acaben per demostrar l’arrel del problema: que el seu no és un problema d’anti-independentisme sinó de catalanofòbia. Simplement, o ens assimilem o ens esborren del mapa. Dos casos han esclatat fa ben poc: la selecció catalana femenina de cros a la qual se l’impedeix córrer amb les quatre barres a la samarreta; o l’ambaixada espanyola a la Índia que fa retirar la bandera catalana en un congrés tecnològic. De vegades dissimulen, però la bèstia és la bèstia.

Comentaris

  1. AN GIRAUTA,UN BUSCA-RAONS PROFESIONAL,SAP QUE SI NO FA AQUEST GESTOS,D'ELL...NI GAL NI GALLINA¡¡¡

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…