Ves al contingut principal

Separadors / Símbols

SEPARADORS. Avui fa una setmana, Juan Carlos Girauta la feia grossa a Catalunya Ràdio en abandonar l’estudi enmig d’acusacions de manipulació contra el mitjà, acarat a un dels millors entrevistadors del país en aquests moments, en Ricard Ustrell. La seva tesi: que els mitjans de la CCMA només parlen a una part de Catalunya. Per desgràcia, és cert. S’adrecen molt principalment a aquella que considera la llengua del país com a pròpia i la utilitza principalment en l’àmbit familiar i de sociabilitat propera. No és, doncs, com afirma Girauta, que TV3 i Catalunya Ràdio hagin expulsat la seva audiència per independentistes, sinó, simplement, per catalano-parlants. I un dels culpables d’aquesta realitat són els partits i col·lectius que treballen cada dia perquè persones que porten més de mig segle vivint al país no deixin mai de considerar com aliena la llengua pròpia de Catalunya. El partit dels colons. El seu.

SÍMBOLS. Sapastres com són, no se’n surten. Han volgut confrontar la bandera dels quatre pals i l’estelada, com si no sabéssim diferenciar entre el símbol nacional i el de la lluita per la plena llibertat. Per dissimular, han construït cors de disseny discutible i tota mena d’enllaços que pretenen unir l’estanquera i la nostra bandera. Quan els surt el que porten dins, però, acaben per demostrar l’arrel del problema: que el seu no és un problema d’anti-independentisme sinó de catalanofòbia. Simplement, o ens assimilem o ens esborren del mapa. Dos casos han esclatat fa ben poc: la selecció catalana femenina de cros a la qual se l’impedeix córrer amb les quatre barres a la samarreta; o l’ambaixada espanyola a la Índia que fa retirar la bandera catalana en un congrés tecnològic. De vegades dissimulen, però la bèstia és la bèstia.

Comentaris

  1. AN GIRAUTA,UN BUSCA-RAONS PROFESIONAL,SAP QUE SI NO FA AQUEST GESTOS,D'ELL...NI GAL NI GALLINA¡¡¡

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.